Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Repensar la pedagogia des de les lluites per l'habitatge

La primera Trobada d’Escoles Populars de Catalunya, organitzada el passat cap de setmana per diferents projectes educatius del territori vinculats al moviment popular i de lluita per l’habitatge, va ser un espai per compartir experiències i coneixements i avançar en la creació d’una xarxa que consolidi les iniciatives d’educació popular arreu del territori

La trobada es va celebrar al CSA Can Sampere de Premià de Mar / Lucia Carmona

El cap de setmana del 23 i 24 d’octubre de 2021, ha tingut lloc la primera Trobada d’Escoles Populars de Catalunya, esdeveniment que ha reunit, per primer cop, alguns dels diferents projectes d’educació popular que des de fa uns anys funcionen arreu del territori. La trobada, que ha tingut lloc al CSA Can Sanpere a Premià de Mar, ha fet coincidir a una seixantena de persones vingudes d’escoles populars de Balàfia (Lleida), Manresa, El Rizal (Ripollet), Mollet, la xarxa d’escoles populars del Maresme, el Baix Montseny i els barris barcelonins del Raval i La Bordeta.

Projectes molt diversos amb contextos de partida, realitats socials i trajectòries ben distintes que reuneixen, malgrat tot, un seguit de punts en comú: sorgeixen i existeixen a recer dels grups, sindicats i xarxes en lluita per l’habitatge; alhora, beuen de les pedagogies crítiques i de l’educació popular, afegint-se a la tradició pedagògica amb arrels en els moviments socials llatinoamericans, que busquen l’emancipació de les classes populars.

Les escoletes busquen “generar pràctiques de resistència capaces de fer front a un sistema capitalista cada cop més despietat i salvatge”

Posant l’educació al centre de la seva acció política i entenent-la com a lloc des d’on assenyalar les opressions que travessen les seves integrants, les escoletes busquen “generar pràctiques de resistència capaces de fer front a un sistema capitalista cada cop més despietat i salvatge”. Les escoles populars insisteixen en que només s’entenen i cobren sentit “inscrites dins d’una xarxa molt més àmplia d’ajuda mútua, generant espais des d’on desplegar la vida comuna”.


La Trobada: materialitzant fils invisibles

Silvia Sorolla –qui forma part de l’escoleta que naixerà pròximament a Sant Celoni en els baixos de La Moreneta, el bloc recuperat per la PAHC Baix Montseny de mans de la Sareb a finals de maig d’aquest mateix any– parla de les relacions prèvies existents amb persones d’altres escoletes. “Coneixíem escoletes d’altres territoris des de l’amistat, des dels espais més informals”, explica. Els caus o la militància en la lluita per l’habitatge també han estat espais de relació que han permès aquest traspàs d’informació i sabers: “hi hem pogut parlar d’educació i ens hem pogut conèixer i saber com funcionem i com pensem, sobretot amb companyes de Manresa i Lleida”.

Així com ha passat entre escoles de Balàfia (Lleida), Manresa i Sant Celoni, la proximitat territorial també ha ajudat a establir aliances entre les escoles de Raval i La Bordeta a Barcelona, permetent que la primera pogués agafar empenta gràcies a l’acompanyament de la segona, que al seu torn havia begut de l’experiència de l’Escola Popular de Manresa. Més enllà d’aquestes connexions, amistats i espais d’interacció més informal, els orígens de la trobada es poden situar en la celebració del primer Congrés d’Habitatge de Catalunya el novembre del 2019 i l’espai de ludoteca organitzat i coordinat per algunes de les escoles populars existents en aquell moment per fer-se càrrec i tenir cura dels infants de les assistents al Congrés.

La proximitat territorial també ha ajudat a establir aliances entre les escoles de Raval i La Bordeta a Barcelona, permetent que la primera pogués agafar empenta gràcies a l’acompanyament de la segona

Després d’aquella data, el vincle s’ha anat fent estret. Per exemple, els diversos espais de cures en les trobades no-mixtes del moviment per l’habitatge, on dones, lesbianes i trans s’hi han trobat per formar-se i enfortir lligams i lluita des dels feminismes, també han estat espais de retrobament per les escoletes. Mentrestant, l’entramat que les estructures populars han construït al voltant del moviment per l’habitatge, i el seu paper clau en la tasca de visibilitzar la importància de les cures cap a les més petites i la transmissió de coneixements diversos (tant amb infants com amb adultes, des de l’aprenentatge d’idiomes o la formació política) des d’altres paradigmes pedagògics, ha permès que el fet de compartir fos cada cop més necessari i recurrent.

“Creiem que és important estar connectades amb les altres Escoletes, que això ens dóna més força, saber que no estem soles, que no som un bolet, que compartim tot això amb més gent”, diu Tamara Mateos, de les Escoles Populars del Baix Maresme. “I alhora”, continua, “també ens fa realment fortes: formar-nos, compartir amb qui ja ha tingut aquests debats i li ha donat més voltes per definir més conceptes o idees que potser ens és difícil fer soles”


L’Educació Popular s’enxarxa

“El fet d’haver fet aquesta trobada ens dona més visibilitat i consolida d’alguna manera el projecte d’escoles populars o la idea d’escoles popular arreu del territori”, afegeix Mateos. “I també ens pot donar més visibilitat perquè altra gent arreu del territori es motivi a començar noves escoletes populars”. Precisament aquest ha estat un dels objectius que es van marcar en les conclusions del debat estratègic: acompanyar el naixement de noves escoles populars, o ser capaces entre totes d’ajudar a afermar el projecte d’aquelles que ja estan començant a caminar. Una línia de treball que entronca directament amb la necessitat i desig de seguir autoformant-se, tant políticament com metodològicament, per adquirir i crear les eines que ajudin a les acompanyants a generar aprenentatges des d’altres llocs i d’altres maneres.

Repensar la pedagogia des de les lluites per l'habitatge
Un dels espais de treball de la trobada d’aquest cap de setmana |Lucia Carmona

Les fórmules i maneres de funcionar i organitzar-se d’unes i altres són tan diverses com escoletes existeixen. Fórmules que responen a les necessitats, problemàtiques i trajectòries històriques concretes de les comunitats de lluita cada territori. Així, unes quantes prioritzen el suport en la realització de tasques escolars com l’escola El Rizal a Ripollet, d’altres, en canvi, posen en el centre les activitats de lleure i la necessitat de generar comunitat en el territori com passa a Manresa i a La Bordeta; algunes, com és el cas de l’Escola Popular de Balàfia i la Xarxa d’Escoles Populars del Maresme han nascut amb un projecte comú junt a les escoles d’adultes; mentre que d’altres mantenen certa autonomia respecte de la resta d’estructures populars que han anat emergint al seu voltant; algunes funcionen dins d’un mateix barri i d’altres, s’han conformat en una xarxa més àmplia, amb altres projectes de la mateixa comarca…

Aquesta diversitat ha portat d’una banda una multiplicitat d’escenaris possibles de cara a la manera de dotar d’estructura i compassar els ritmes de la xarxa que comença a embastar-se. D’altra banda, ha permès visualitzar alguns dels debats que seran fonamentals per a la seva construcció. Un dels reptes serà, per tant, trobar l’encaix i la manera d’abastar i vertebrar el gran ventall de formes que han anat prenent aquestes estructures durant els últims anys, i també donar cabuda als nous formats que es preveu aniran sorgint i afegint-s’hi, també des de territoris com el País Valencià amb, per exemple, la recent Escola Popular la Llavor, dins del nou Casal Popular del Cabanyal El Clot.


Un agent de lluita per la construcció de vides dignes

Marina Garcès, en el seu llibre “Escola d’aprenents” (Galàxia Gutenberg) cita una coneguda frase del pedagog brasiler Paolo Freire: “aprendre a llegir no és aprendre les lletres, sinó aprendre a dir les pròpies opressions, i poder canviar la posició en el món”. En la trobada d’escoles populars, aquesta cita va estar present, així com el record del Moviment de Cultura Popular que Freire impulsà als anys 70, des d’una crítica al sistema educatiu institucional, colonial i capitalista i amb una proposta d’educació emancipadora.

Seguint el fil de Freire, Garcés diu que “les textures de la servitud canvien amb el temps, modifiquen les seves formes, les seves arts i maneres de fer, però no la seva lògica, que és la de la construcció d’un oblit compartit”. Aquest oblit, que duu a l’acceptació acrítica de les formes d’autoritat, és contra el que l’educació popular, encarnada en les escoles que la fan vigent i la reclamen com a eina, lluiten des de la seva tasca.

Com? “Generant espais d’aprenentatge horitzontal en els quals totes ens puguem sentir agents de canvi dins la nostra ciutat”, responen les acompanyants de l’Escola Popular de Manresa. I afegeixen que en aquests espais “els coneixements que es generen tenen com a punt de partida les experiències i les vivències de cadascuna”.

També són importants la centralitat de la comunitat, la presa de consciència individual i col·lectiva, i dotar d’eines emancipatòries les classes populars, amb la voluntat de ser espai d’acollida, “de trobada i seguretat”, com mencionen des de Manresa. I tornant a Marina Garcés, “construir espais habitables” tant dins com fora de les seves parets físiques, les escoletes esdevenen una pota més dels moviments populars i transformadors, de les xarxes comunitàries que fan front al sistema des del suport mutu, i s’hi reconeixen com un agent més.


Nova fita dins les pedagogies crítiques i populars

Paolo Freire, junt amb altres noms i moviments d’educació popular, han guiat les diferents formacions i activitats de reconeixement i memòria que durant la Trobada d’Escoles Populars han tingut lloc: el Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra de Brasil (MST), l’Educació Autònoma Zapatista, el Black Panther Party, l’organització Mujeres Libres, el col·lectiu PAIDEIA… I, al nostre territori, els ateneus obrers o ateneus populars, l’Escola moderna i les escoles racionalistes basades en els principis de Ferrer i Guàrdia, Marta Mata i l’associació de mestres Rosa Sensat, els moviments de renovació pedagògica, les escoles d’adults nascudes als anys 70…

Problematitzar les opressions, construir coneixement de forma col·lectiva i abonar i dotar d’eines els processos de mobilització i lluita seguirà sent la ferma aposta d’aquesta nova xarxa d’escoles populars

Emmarcades en uns contextos de lluita concrets i travessades per unes vivències distintes, cadascuna d’aquestes experiències conformen una extensa i poderosa genealogia de pedagogies crítiques i populars que han sorgit i estat vinculades a les diferents lluites populars del moment. Pràctiques de les quals la incipient xarxa d’escoles populars, ara vinculada estretament al moviment de lluita per l’habitatge n’és hereva. “És molt motivador pensar que s’està creant aquest moviment, que surt des del vincle amb la lluita per l’habitatge i el moviment popular, que no està aïllat. Crec que s’està fent història”, afirma Sílvia Sorolla.

Problematitzar les opressions, construir coneixement de forma col·lectiva i abonar i dotar d’eines els processos de mobilització i lluita seguirà sent la ferma aposta d’aquesta nova xarxa d’escoles populars, mirant de mantenir viva aquella no tan antiga premissa de posar l’educació, com una arma, en mans de les classes populars.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU