Olor de mar i de putxero. Soroll de gavines, de turistes, de veïnes… i d’olles a pressió. Enmig de tot aquest ambient, la calor que desprén un barril de cervesa ple de cigrons, reconvertit en olla a pressió pel projecte Cuina de Barri, desperta la curiositat general.
La catalitzadora d’aquest empeny comunitari és l’associació Cabanyal Horta, situada en un dels Poblats Marítims més emblemàtics de València, el barri del Cabanyal. Es tracta d’un projecte agroecològic plantejat al voltant de la idea de recuperació de l’espai públic, sorgit l’any 2015 a un solar conegut popularment com El Clot.
Aquest projecte busca conscienciar, educar i cuidar l’entorn i fomentar la permacultura i l’agroecologia com un estil de vida alternatiu i sostenible per al barri. Així doncs, es duen a terme treballs de recuperació, construcció, disseny i paisatgisme oberts a la col·laboració del veïnat. Actualment, compta amb 35 zones de cultiu i més d’un centenar d’usuàries. A banda, ha posat en marxa una programació mensual de tallers i esdeveniments, i ha passat a formar part del teixit social de la ciutat, col·laborant en altres associacions i col·lectius.
Al caliu d’aquest espai trobem el projecte Cuina de Barri. Silvia Sanchez, Andreu Carreras i Xus Pagán són les persones que li donen vida i preparen cada dia més de 150 racions de menjar amb ingredients ecològics, de proximitat i de temporada, reivindicant-ne el valor nutritiu. Cuina de Barri naix en 2021 com un grup de consum de menjar preparat, totes les usuàries del qual també són sòcies de Cabanyal Horta. “La filosofia del projecte és caminar cap a la sobirania alimentària, per això és molt important utilitzar productes amb baixa petjada ecològica”, comenta Sanchez. “Vam començar per la necessitat que tenen els espais autogestionats de reinventar-se i intentar anar un pas més enllà en la gestió d’un projecte com Cabanyal Horta –apunta Pagán. Preteníem generar una xicoteta economia, desvinculada del sistema, i entorn de l’aliment, que fera créixer l’espai”. Cuina de Barri funciona amb un bo mensual de trenta euros que dona dret a 24 àpats al mes, d’uns 400 grams cadascun. El veïnat recull les porcions el dilluns, dimecres i divendres entre la una i mitja i les tres i mitja de la vesprada.
Segons Carreras, el principal responsable dels fogons, “es cuinen 187 racions amb ingredients ecològics i de temporada de la Cooperativa d’Alboraia”, localitat situada al nord de la ciutat de València. També es treballa amb pastes, arrossos i llegums que, malgrat no ser totes procedents del País Valencià, sí que compten amb denominació d’origen. “Preparem cuina de cullera: pensem les receptes, demanem les verdures, adaptant-nos a les temporades i a les possibles alteracions de la producció”, matisa el cuiner.
Les marmites on s’elaboren tots aquests ingredients s’han batejat com a thermopoles. Pagán ens explica l’invent: “El prototip està fet amb materials reciclats, com ara un barril de cervesa, al qual s’afegeix una resistència de 3.200 watts i es blinda perquè tinga les funcions similars a les d’una olla exprés. També porta un rotor a la part de baix que serveix per a triturar. El resultat final és molt similar al d’una Thermomix, però amb una capacitat per produir cent racions de 400 grams de menjar”.
Les marmites on s’elabora el menjar, batejades com a ‘thermopoles’ estan fetes amb materials reciclats, com ara barrils de cervesa, als quals s’afegeix una resistència de 3.200 watts
Pagán fa les funcions d’ajudant de cuina, i alhora és l’enllaç amb les dissenyadores d’aquest prototip, Foodtopia. Aquesta empresa va néixer a Múrcia fa uns quinze anys i intenta desenvolupar tecnologia per al canvi social. Foodtopia està formada per persones que han treballat durant molts anys dins del món de la indústria alimentària i que pretenen desenvolupar tecnologia de baix cost i alt rendiment que servisca per a una transició ecològica i sostenible en la producció de menjar.
Reciclatge exprés
Des de Cuina de Barri s’explica que es col·labora amb Foodtopia amb el propòsit d’aconseguir un prototip d’olla exprés que tinga uns preus d’eixida més barats, perquè una associació de veïnes o un grup de persones puga ser propietària directa d’aquesta tecnologia sense haver de passar per cap tràmit bancari.
Nuria Mirto és veïna del Cabanyal des de fa vint anys, on viu amb la seua parella i una xiqueta. Està entusiasmada amb col·laborar amb aquest projecte: “Des que em vaig assabentar que existia Cuina de Barri vaig sol·licitar participar-hi, i vaig haver d’esperar uns mesos per a tindre plaça”. Per a aquesta veïna no només suposa un estalvi de diners i de temps a l’hora de cuinar, també és una opció saludable i variada. “Abans mai cuinava llegums amb tanta varietat”, continua Mirto. A més, l’atrau que la iniciativa siga respectuosa amb el medi ambient, i afavorisca els vincles entre el veïnat, perquè les usuàries tenen l’opció d’emportar-se el dinar o de menjar-se’l in situ. “Recollir el menjar és una ocasió per a veure a la gent del barri i menjar amb elles. Estar a prop de les veïnes és cada vegada més necessari a causa del procés de gentrificació que estem patint al Cabanyal”, explica Mirto.
Molt a prop de Cabanyal Horta es troba el taller mecànic on treballa Edgar Boo, que també és soci del projecte: “Per a mi és perfecte eixir de treballar i anar a menjar allí. Ara mateix visc sol i valore molt aquesta possibilitat”. Moltes veïnes coincideixen en el fet que Cuina de Barri té un impacte real i positiu en la vida quotidiana del Cabanyal. A més, també pensa que millora la relació entre les veïnes, perquè “és un punt de trobada fora d’espais mercantilitzats en un moment tan important del dia com és l’hora de dinar”, sentència Boo.
“Ara mateix, hi ha cent cuines menys enceses en el Cabanyal, amb la retallada de despesa energètica i econòmica que això comporta”, afirma Sánchez. Un estalvi que, segons ella, es tradueix en els diners destinats a l’alimentació de les famílies usuàries, en bosses de la compra, embolcalls i envasos de menjar d’un sol ús que van a parar al fem en cadascuna d’aquestes cases. Per a Sánchez, tot són beneficis: “L’impacte sanitari d’una dieta equilibrada també redueix els índexs de colesterol i altres patologies”. A més, posa el focus en la soledat no desitjada: “Oferim un lloc de trobada per a menjar en companyia”, i “allibera de la càrrega mental de l’alimentació a les famílies un pes, el del menjar i la compra”, que històricament ha recaigut sobre les dones. “És una bona manera d’imposar-se al patriarcat”, sentència Sánchez.
Però no tot són bones notícies per a Cuina de Barri. El Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar de València (PEC) ha generat inquietud en el projecte, perquè quedaria afectat, entre altres factors, per la construcció d’un hotel. La Direcció General de Costes, dependent del Ministeri de Transició Ecològica espanyol, ha advertit fins en tres ocasions a la Regidoria d’Urbanisme de València que l’edifici no complia amb la normativa estatal, perquè projectava aixecar quinze plantes. Segons l’article 30 de la llei de costes estatal, els volums s’han de distribuir de manera homogènia respecte a l’entorn, i l’alçada de l’hotel no complia aquesta obligació. Segons l’última redacció modificada del pla, l’edifici de l’hotel tindria sis altures, però Cabanyal Horta i Cuina de Barri continuen amenaçades.
“Si el pla tira endavant, desplaçarà els horts creats per les veïnes, i en el seu lloc es construiran habitatges unifamiliars”, explica Sanchez. El veïnat està disposat a negociar, però l’objectiu últim és que Cabanyal Horta es quede on està. Malgrat això, pensen que el futur de Cuina de Barri està assegurat, perquè actualment s’està posant en marxa un nou casal popular al Cabanyal, anomenat El Clot. Segons Sanchez, “Cuina de Barri pot sorgir en qualsevol barri i circumstància, així que el PAC no afectarà el desenvolupament del projecte”.
En efecte, aquest darrer aspecte és també una de les finalitats de la iniciativa, segons les seues promotores. De fet, Andreu Carreras conta que “s’han fet algunes reunions amb el CSOA L’Horta de Benimaclet, a València, per a veure la seua possible implementació a l’espai”.
Del Cabanyal al Llobregat
Amb aquest esperit de transformació social, recerca i aprenentatge, el Grup d’Associats pel treball Sociocultural i Comunitari (GATS) –una entitat amb vint anys de trajectòria al Prat de Llobregat– s’ha fixat en el model proposat per Foodtopia i Cuina de Barri per a contribuir des del seu entorn territorial a la transició cap a un sistema alimentari més sostenible, respectuós amb el planeta i saludable per les persones.
Segons ens detalla Sergi Ruiz, membre de la Cuina de Barri pratenca, “ací, i sobretot al barri de Sant Cosme, existeix un ecosistema d’economia social i solidària, format per entitats i empreses amb un llarg historial de treball sociocultural, comunitari, i també polític”. El GATS ja coneixia Foodtopia, i en agost de 2022 van visitar Cuina de Barri del Cabanyal amb la intenció d’aprendre el seu model i implantar-lo al Prat de Llobregat. Des d’aquesta visita “s’ha començat a treballar conjuntament per aplicar aquest projecte al nostre territori”, explica Ruiz. Al cap de poc temps van adquirir una marmita Dream Pot, per mitjà de Foodtopia, i conjuntament amb altres entitats i col·lectius del territori van començar a donar forma al projecte, i a construir una comunitat que el puga sostenir.
La Cuina de Barri del Prat es va posar en marxa en maig de 2023 al barri de Sant Cosme aprofitant el Festival Sopes del Món, organitzat per les entitats de la localitat, que fomenta la diversitat cultural per mitjà de la gastronomia. A partir d’aquí, la cuina ja no s’ha aturat. Durant l’estiu de 2023 ja comptava amb prop de cent persones associades; tot i que actualment la participació ha baixat una mica, encara ofereix racions per al barri.
“En el nostre cas, igual que a València, tenim la sort d’haver conservat el parc agrari que s’estén al llarg de la nostra comarca, una raresa, donat que ens trobem a menys de cinc quilòmetres de Barcelona”, explica Ruiz. Els ingredients d’horta els els proporciona un col·lectiu anomenat Agricultura pel Territori, que coopera amb el projecte i comparteix infraestructura, eines i canals de comercialització. Així, es facilita la sostenibilitat dels dos projectes, i poden oferir “un preu just, amb productes de proximitat i de primera qualitat”.
La carta base que s’utilitza al Prat de Llobregat és el que els van facilitar des de Cuina de Barri del Cabanyal, que consisteix en un conjunt d’unes vint receptes variades, amb una gran base de llegums i verdures. “Les hem adaptades als productes del nostre parc agrari, segons temporada, i segons el que ens poden oferir des d’Agricultura pel Territori”, rebla Ruiz.
“Com estan les coses en bona part de Catalunya, amb la situació de sequera, i amb la previsió que l’emergència climàtica empitjore les coses cada dia que passa, Cuina de Barri és una resposta a aquestes necessitats i problemàtiques”, reflexiona Sergi Ruiz. Per a ell, és molt important generar comunitats resilients i sostenibles, arreu del territori, que estiguen preparades per a atenuar les dificultats que es puguen presentar en un context futur.
La clau rau a oferir un model clar i contrastat d’estructures i metodologies fàcils de replicar perquè els projectes se sorgisquen amb facilitat: “El format associatiu que sustenta les cuines de barri és cabdal, perquè elimina l’ànim de lucre del nostre model alimentari i, a més, permet la creativitat a l’hora de desenvolupar propostes que encaixen amb les possibilitats i circumstàncies de cada territori”, rebla Ruiz.
Un mos de sobirania alimentària
Anna Muñoz treballa a la delegació de Justícia Alimentària al País Valencià. Per a ella, el model de Cuina de Barri té molt de valor, perquè suposa un clar exemple de les possibilitats que ofereixen les iniciatives comunitàries a l’hora de garantir el dret a l’alimentació. “Quan parlem de dret a l’alimentació des de la perspectiva de la sobirania alimentària ens referim al dret de tot ésser humà a rebre informació i decidir sobre qüestions alimentàries que l’afecten, i a tindre accés físic i econòmic, mitjançant producció o compra, però sempre pels seus recursos propis, a una alimentació adequada, suficient, variada i completa, obtinguda gràcies a mètodes sostenibles i ecològics”. Per a Muñoz, amb el projecte de Cuina de Barri “es donen tots els elements necessaris per a garantir el dret a l’alimentació des dels barris.”
Muñoz explica que Cuina de Barri parteix d’una base organitzativa comunitària, fet que posa en mans de les persones que formen part d’una associació la decisió sobre com volen alimentar-se. Però també genera un espai de trobada relacionat amb el menjar, que fomenta els vincles i reivindica el fet de seure al voltant d’una taula i gaudir d’un temps de qualitat.
Iniciatives com Cuina de Barri proposen respostes al problema de la vulneració del dret a l’alimentació des d’una perspectiva de drets i no assistencialista
A banda del preu de les racions –ajustat en comparació a l’oferta dels establiments comercials–, Muñoz destaca també que la manera com es cuina i es reparteix el menjar és del tot sostenible: s’aposta per l’eficiència energètica, els envasos reutilitzables, l’ús de proteïna vegetal o l’ús de canals curts de comercialització. Les agricultores locals són les proveïdores dels productes que s’utilitzen per a l’elaboració dels menús. “Açò és fonamental si volem mantindre una horta viva i garantir uns preus justos per a les persones llauradores”, rebla.
En el context actual, iniciatives com Cuina de Barri proposen respostes al problema de la vulneració del dret a l’alimentació des d’una perspectiva de drets i no assistencialista. “Moltes vegades, quan parlem de sobirania alimentària, ens costa aterrar o identificar pràctiques concretes que puguen fer front al model de l’agroindústria i els supermercats”, explica la membre de Justícia Alimentària, però “Cuina de Barri ofereix tot el que necessitem per a accedir a una alimentació saludable, sostenible i justa”.
