Des de fa més de dos mesos, el periodista Pablo González es troba en presó provisional a Polònia. Se l’acusa de ser un agent de la Direcció Principal d’Intel·ligència de l’Estat Major General de les Forces Armades de la Federació Russa (GRU), un suposat delicte d’espionatge pel qual, segons la llei polonesa, podria enfrontar-se a una pena de fins a deu anys de presó.
L’Agència de Seguretat Interior polonesa va detenir el periodista freelance i col·laborador habitual de mitjans com Público, Gara o La Sexta, el 28 de febrer a la ciutat polonesa de Przemysl. González es trobava a aquesta localitat, molt propera a la frontera amb Ucraïna, cobrint l’arribada de milers de refugiades que aquells dies fugien de la guerra.
Fins al 21 d’abril, el periodista va romandre a la presó de Rzeszów. Aquell dia va ser traslladat al penal de Radom, una localitat molt més propera a Varsòvia. Previsiblement, hi estarà reclòs fins a, com a mínim, el 29 de maig, quan la justícia polonesa decidirà si li prorroga l’estança o bé el deixen en llibertat condicional a l’espera de judici per, suposadament, incórrer en un delicte contra l’article 130.1 del Codi Penal polonès.
Vulneracions de drets fonamentals
Tot el que rodeja la detenció i posterior empresonament de Pablo González ha estat marcat per les incongruències i falta de transparència de l’administració i els cossos policials i judicials polonesos. No va ser fins passats quatre dies de la seva detenció, que les autoritats poloneses van emetre un comunicat oficial acusant González d’espiar pel GRU i de “dur a terme activitats per a Rússia utilitzant el seu estatus periodístic”. Fins llavors, va estar aïllat, incomunicat i sense assistència consular, incomplint diversos punts recollits a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, de la qual Polònia és estat membre.
Des del seu trasllat a la presó, el cònsol espanyol ha estat l’únic que l’ha pogut visitar, i ha assegurat que es troba bé de salut. En canvi, ni la seva família ni el seu advocat, Gonzalo Boye, han pogut parlar amb ell ni accedir al seu expedient. De fet, no va ser fins a finals d’abril que va poder comptar amb un advocat polonès de la seva elecció perquè el representi. Fins llavors, havia estat la Fiscalia polonesa qui li havia imposat dues advocades d’ofici i la primera d’elles va renunciar a dur el cas al cap de poc.
González va néixer a Moscou i el tribunal regional polonès l’acusa d’haver usat el nom real del seu passaport rus com a àlies per a dur a terme tasques d’espionatge
Entre les acusacions contra el periodista presents a l’ordre de presó temporal del Tribunal Regional de Rzeszów, es diu que González hauria usat l’àlies de Pavel Alekseevich Rubtsov per dur a terme tasques d’espionatge. Aquest nom és, ni més ni menys, el que consta al seu passaport rus, ja que el periodista va néixer l’any 1982 a l’antiga Unió Soviètica. El seu avi matern va emigrar a l’URSS en plena Guerra Civil espanyola i, en divorciar-se els seus pares, González va traslladar-se a Catalunya on va adoptar la nacionalitat espanyola i l’equivalent al seu nom en castellà, Pablo, amb els cognoms materns.
Col·laboració i silenci de l’Estat espanyol
Dos mesos abans de la seva detenció a Polònia, el periodista es trobava a Ucraïna cobrint la guerra des del Donbass. El 6 de febrer, va rebre una trucada dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos (SBU), on se li va requerir que es personés a la seva seu de Kíiv. Allà va ser interrogat durant quatre hores i se’l va instar a abandonar el país després de fer-li una còpia de la seva targeta telefònica. Durant l’interrogatori va ser acusat de “prorús”, presentant com a possibles proves el fet de col·laborar amb el diari Gara o la possessió d’una targeta de crèdit de l’entitat Laboral Kutxa. A això, se li suma que parla el rus de forma fluida, a més d’haver centrat la seva carrera professional com a periodista en territoris de l’antiga Unió Soviètica.
En paral·lel, el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) va abordar familiars de González i gent que li és propera. Se’ls va interrogar sobre la vida personal i laboral del periodista, cercant evidències que, efectivament, és prorús. Juan Teixeira, fotoperiodista i col·laborador habitual de Pablo González, explica a la Directa que “aquesta acusació no encaixa”, però, presumiblement, “els informes del CNI i del SBU ucraïnès són els que van portar a la seva detenció posterior” per part de les autoritats poloneses.
El govern espanyol ha mantingut un perfil molt baix respecte la detenció de Pablo González, sense declaracions oficials i limitant-se a breus respostes quan se li ha preguntat per l’assumpte al Congrés dels Diputats. Quan, el mes de març, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va mantenir una reunió amb el seu homòleg polonès, no es va ni mencionar el cas en la roda de premsa posterior. El govern al·lega que la Fiscalia polonesa hauria ordenat mantenir secret sumarial respecte a tot el relacionat amb el cas.
Periodistes assenyalades
“Es tracta d’un atac a tot el periodisme”, afirma Teixeira, que opina que la detenció de Pablo González forma part d’una ofensiva “judicial i econòmica contra el periodisme independent”. Aquesta pràctica no és nova, però arran del conflicte a Ucraïna està arribant al paroxisme. En l’actual marc de polarització mediàtica, hi ha una tendència a titllar de “prorús” qualsevol discurs que s’allunyi de la narrativa majoritària o que intenti oferir matisos, i les periodistes són sovint criminalitzades així.
El mes de febrer, mentre cobria la guerra al Donbass, els serveis d’intel·ligència ucraïnesos van interrogar el periodista i el van instar a abandonar el país
L’any 2016, la web DC Leaks, revelava l’existència d’una sèrie de documents on s’incloïen llistes d’activistes i periodistes considerades com a “creadores d’opinió prorrusa a Twitter”. A les llistes s’hi incloïen persones de tot el continent europeu i, en el cas espanyol, haurien estat elaborades a petició de l’Open Society Foundation, dirigida pel magnat empresarial Geoge Soros, segons el que van publicar diversos mitjans aleshores. En aquestes llistes hi apareixia, entre molts altres, Pablo González.
Però aquest no és l’únic cas que demostra l’existència de llistes assenyaladores de professionals de la informació en relació amb el conflicte a Ucraïna. L’any 2015, el llavors president ucraïnès Petró Poroixenko, signava un decret pel qual vetava l’entrada al país a uns 400 periodistes, a més d’expulsar-ne altres sis que llavors hi treballaven. A les persones implicades se les acusava “d’amenaçar els interessos, la seguretat nacional i la integritat territorial d’Ucraïna”.
Un any més tard, la web ucraïnesa Mirotvorets, feia públic un llistat de fins a 5.000 periodistes acreditades a les repúbliques de Donetsk i Lugansk, on s’incloïen els seus telèfons i adreces de correu electrònic. El portal acusava les informadores de “cooperar amb combatents d’una organització terrorista” i cridava a prendre represàlies contra elles. La creació de la web s’atribueix a Antón Gueráschenko, assessor del ministre de l’Interior ucraïnès, Arsén Avàkov. En les seves pròpies paraules, l’objectiu del portal seria “crear una base de dades de terroristes, separatistes i bandolers”. A més de periodistes, també va fer públiques les dades d’activistes considerades “agents de Rússia”. L’escriptor ucraïnès Oles Buzina va ser assassinat poc després de ser assenyalat per Mirotvorets.
