Croada contra la “ideologia de gènere”, defensa de la “vida”, negacionisme de la violència masclista, supressió de les polítiques d’igualtat, eliminació dels punts liles en els actes públics, retirada de les banderes LGBTIQA+… L’arribada de l’extrema dreta a llocs amb responsabilitat de govern, o amb una representació que el condiciona, en diferents punts dels Països Catalans, ha impregnat les institucions del seu relat i la seva gesticulació restrictiva i negacionista entorn dels drets al propi cos de les dones i la diversitat sexual i de gènere. Però també s’està traduint en mesures polítiques concretes, iniciatives legislatives i partides pressupostàries, que marquen un camí d’involució en aquests drets.
La periodista i investigadora Núria Alabao, en el llibre Las guerras de género (Katakrak, 2025), explica que l’extrema dreta defensa les classes dominants i que aquestes, al seu torn, se sustenten en la idea tradicionalista de la família. Tot això va en contra dels drets sexuals i reproductius, les dissidències sexuals, la igualtat de gènere i l’educació sexual. Per a Vox, tot el que escapa del seu patró social és titllat d’“ideologia de gènere”, un concepte que va formular el Vaticà l’any 2000 i que, com explica Alabao, “es va gestar per contrarestar l’impuls dels drets reproductius en l’àmbit internacional”. Alhora, l’obsessió de l’extrema dreta per aquest àmbit té una funció estratègica, perquè, segons apunta l’assagista, “mobilitza emocions poderoses”.
“Vox considera que qualsevol anàlisi que reconega l’opressió de dones per part d’homes és ideologia de gènere i recol·loquen el relat cap al que anomenen ‘violència intrafamiliar’”, apunta Adriana Català, de l’associació Tirant lo Blanc
Si parlem dels intents de l’extrema dreta d’impulsar polítiques antigènere, una data clau és la del 28 de maig de 2023. Els resultats de les eleccions municipals espanyoles i a bona part de comunitats autònomes van facilitar l’entesa entre el PP i Vox en molts consistoris i parlaments, entre ells, els del País Valencià i les Illes. Així, la formació d’extrema dreta, amb 13 escons, i la conservadora, amb 40, van sumar una majoria que els va permetre governar la Generalitat Valenciana. Amb l’expresident Carlos Mazón al capdavant, Vox va acumular la presidència de les Corts Valencianes, la primera vicepresidència del govern i les conselleries d’Interior, Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Cultura i esports. En el cas de les Illes, la formació ultradretana, amb vuit escons, tot i no entrar al govern, va arribar a un acord de legislatura per investir la líder del PP, Marga Prohens, que n’havia obtingut 25, com a presidenta del Govern Balear, a canvi de quedar-se la presidència del Parlament.
Tot i que el juliol de 2024 Vox va abandonar tots els pactes autonòmics, després que el PP es comprometés a acollir on governa 347 menors migrades sense referent familiar, el seu pas va deixar marca. “La petjada de Vox no desapareix perquè determina l’agenda i el PP acaba normalitzant moltes de les propostes d’extrema dreta”, explica la politòloga Anna López, autora del llibre La extrema derecha en Europa (Tirant, 2025).
Ficant l’urpa als governs
Vox va supeditar les investidures de Carlos Mazón i Marga Prohens a l’acceptació de part dels seus postulats ideològics. El president valencià va transformar la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i va eliminar-ne les al·lusions a la diversitat. La presidenta de les Illes va suprimir directament la Conselleria d’Igualtat i va diluir-ne les funcions dins de la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència.
“La manca d’interlocució institucional i la supressió d’espais de poder vinculats a la igualtat reforça la percepció que s’està produint un afebliment profund i sistemàtic de les polítiques públiques de gènere a la Comunitat Valenciana”, apunta Chelo Álvarez, presidenta de l’Associació Valenciana en Defensa de la Igualtat, ALANNA. “Amb aquesta situació, les dones queden més exposades, i també les seves criatures, perquè deixen de rebre acompanyament i atenció integral, la qual cosa fa que les denúncies disminueixin”, afegeix. A més, segons apunta Álvarez, els canvis impulsats per Vox i el PP són paradigmàtics, perquè reflecteixen la visió d’ambdues formacions de les dones, a qui sovint circumscriuen a l’àmbit domèstic, i del col·lectiu LGBTIQA+, que directament invisibilitzen.
Carlos Mazón (avui dimitit i substituït pel seu company de partit Juan Francisco Pérez Llorca, també amb suport parlamentari de Vox) va arribar al càrrec després de signar un document de cinquanta mesures proposades per la formació d’extrema dreta, entre les quals es comprometia a defensar “els drets de les famílies” i a tirar endavant polítiques que promoguessin l’erradicació de “la violència intrafamiliar”. Tal com explica la vicepresidenta de l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, Adriana Català, l’elecció del llenguatge no és fortuïta. “Vox considera que qualsevol anàlisi que reconega l’opressió dels homes damunt de les dones és ‘ideologia de gènere’. Per tant, recol·loquen el relat cap al que anomenen ‘violència intrafamiliar’ i desvien els recursos públics per fer polítiques de suport a la família nuclear tradicional i el pronatalisme”, detalla Català.
En el cas de les Illes, el pacte de legislatura del 2023 anava més enllà. Prohens va signar un acord de 110 mesures amb el partit d’extrema dreta, divuit de les quals estaven incloses dins de l’apartat de “polítiques socials i familiars”. A més de mesures calcades de les que exigia Vox al PP al País Valencià, en el cas balear, el partit d’Abascal demanava considerar la família com la “cèl·lula bàsica de la societat” i, per això, exigia al PP incorporar “la perspectiva de família en tota norma i acció pública”. A més, exigia modificar les lleis per “garantir que les dones estiguin i se sentin protegides en espais d’intimitat, com vestuaris o banys, així com en l’àmbit de l’esport”, des d’una perspectiva que nega i criminalitza les dones trans.
Marcant perfil als pressupostos
La igualtat de gènere també ha estat moneda de canvi en les negociacions dels pressupostos d’aquestes dues comunitats autònomes. Això es va veure sobretot en el cas valencià, on PP i Vox van aprovar a finals de maig uns comptes per al 2025 que suposen un retrocés en matèria de drets sexuals i reproductius i igualtat de gènere. A les Illes, en canvi, els darrers comptes es van aprovar el 30 de maig, després d’un pacte entre les dues formacions de la bancada de la dreta: Vox va supeditar el seu suport als comptes a la persecució de les persones migrades, el català o la memòria històrica, entre altres aspectes. Tornant al cas valencià, segons s’explica des de la plataforma Impacte de Gènere Ja, que ha analitzat els pressupostos en clau feminista, els comptes suposen “importants retallades i un clar gir en les polítiques públiques cap als postulats de la dreta”.
La plataforma ha detectat que no hi ha un increment en les partides vinculades a la lluita contra la violència masclista com és el cas dels fons destinats al programa anomenat Lluita contra la violència sobre la dona, que depèn de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge. Des d’Impacte de Gènere Ja s’assenyala que a aquesta qüestió es destinen 40 milions d’euros, que representen 0,125 % del pressupost total de la Generalitat, i que és una quantitat similar a la invertida en anys anteriors. No obstant això, el col·lectiu denuncia que el nom del programa “ja denota una intencionalitat d’invisibilitzar les violències masclistes estructurals que sofreixen les dones en un sistema patriarcal” i afegeixen que, dels 40 milions pressupostats, es preveu destinar-ne al voltant de 34 a l’externalització de serveis, a través dels contractes amb empreses privades o entitats del tercer sector. “Es perpetua la precarietat laboral de les professionals, pràcticament totes dones, que treballen en aquests recursos i la baixada de la qualitat del servei”, consideren.
En la Comissió de Salut de les Corts Valencianes, Vox va presentar una proposta per garantir “el dret a l’objecció de consciència del personal sanitari” que es negués a participar en interrupcions de l’embaràs
En altres casos, com passa amb el programa Igualtat d’oportunitats entre dones i homes, el darrer pressupost valencià implica una retallada en tota regla. El programa, que té una dotació de 20,8 milions d’euros, ha patit una rebaixa en partides com la del foment dels moviments associatius de dones, que ha passat d’un milió d’euros a la meitat, o les que tenen a veure amb la igualtat i la inserció laboral, que s’han reduït en gairebé el 18 %. Alhora, hi ha partides que es modifiquen, com el conveni que la Generalitat tenia des de 2019 amb “les universitats públiques sobre perspectiva de gènere” i que el 2025 serà una línia de pressupost per a la “promoció de la igualtat en les universitats públiques i privades”. “De 125.000 euros es passa a 100.000 a repartir entre les universitats públiques i dos centres privats, la Universitat Cardenal Herrera – CEU i la Universitat Catòlica de València”, explica la plataforma. Per altra banda, en àmbits com els pressupostos destinats a justícia, hi ha retallades en diverses línies d’inversió que tenen a veure amb els torns d’ofici de violència sobre les dones, les accions contra el tràfic de dones i les accions de formació en matèria de violència masclista.
Així mateix, les esmenes als pressupostos que va exigir Vox i que el PP va acceptar el maig, també suposen segons la Federació Estatal LGTBI+, un “atac a les persones trans”, ja que obren la porta a “les teràpies de conversió”. És a dir, destinades a aturar les intencions de les persones que vulguin fer una transició de gènere. Des de la formació política Compromís es considera “inconstitucional” que les persones que inicien “el tractament farmacològic” per fer una transició hagin de “comptar amb el suport i acompanyament de professionals de la salut mental infantojuvenil, mantingut durant tot el procés”.
Una altra de les mesures pressupostàries que ha fet alçar la veu a l’activisme LGBTIQA+ és la de deixar sense fons el Servei Orienta, la xarxa pública d’atenció i acompanyament a persones d’aquest col·lectiu. “És invisibilitzar i abandonar a milers de persones que trobaven aquí suport psicològic, jurídic i social”, ha declarat Juan David Santiago, president de Diversitat Alacant. “No es tracta només de números: s’està desmuntant un sistema que funcionava i que responia a necessitats reals”, rebla.
Proselitisme antiavortista a rebuf de la dana
Els atacs contra els drets de les dones i les persones LGBTIQA+ també es detecten en aspectes més concrets, com les polítiques econòmiques de la Generalitat Valenciana respecte a la dana. És el cas del Pla de recuperació i reconstrucció de la Comunitat Valenciana, el també anomenat Pla Endavant, que es va presentar el juliol i que preveu mobilitzar 2.390 milions d’euros amb l’objectiu de consolidar la recuperació econòmica de tot el territori, particularment, de la zona afectada per la riuada de l’octubre de 2024. En les quasi 700 pàgines del projecte no hi ha ni una menció a l’abordatge de la violència masclista.
Aquesta deixadesa es contraposa al que estableix un informe del mes de gener d’enguany del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana titulat “Impacte social i econòmic de la dona de 29 d’octubre de 2024 i mesures adoptades”, que reconeixia que la catàstrofe ha agreujat “la situació de determinats col·lectius, especialment vulnerables, entre els quals es troben les víctimes de violència contra les dones”. Segons l’òrgan públic consultiu, la dana ha empitjorat el “funcionament dels serveis destinats a la detecció, assistència i protecció de les víctimes” i ha fet que “els efectes psicològics i socials” que pateixen les supervivents de violència masclista es perllonguin en el temps. Això succeeix en un context territorial en el qual les dades de la Delegació del Govern indiquen que gairebé la meitat dels casos actius de violència masclista a la província de València estan en municipis afectats per la dana.
Segons relata Paula Esteve, de l’associació feminista Eixam d’Algemesí (la Ribera Alta), just després de la dana, es va viure un repunt de la violència. “La convivència entre els agressors i les víctimes de violència masclista es va fer més difícil, perquè la gent no vivia a sa casa o les seues llars havien quedat en molt mal estat”, explica. Segons la mateixa Generalitat Valenciana, a les zones afectades per la dana hi havia 1.089 dones amb expedients actius per violència masclista que van quedar incomunicades. En la mateixa línia, des de l’Assemblea Feminista de València afirmen que “en situacions de crisi, les violències masclistes augmenten i es reforcen, perquè l’emergència les situa en segon pla”. El procés de recuperació del desastre “és cec al gènere que ens aboca a aprofundir les desigualtats entre dones i homes ja existents i a la possible aparició de noves”, s’apunta des de la Plataforma Impacte de Gènere Ja.
Quan l’extrema dreta no era a les institucions, les seves sortides de to tenien un objectiu merament propagandístic. Malgrat això, d’ençà que té més preeminència electoral, a banda d’altaveus on fer proclames, els parlaments territorials s’han convertit en espais on Vox planteja iniciatives legislatives pròpies. L’anàlisi de l’acció parlamentària del partit al País Valencià, a les Illes i a Catalunya demostra que la formació té una estratègia coordinada amb propostes antigènere que, si bé amb diferències de forma, presenta una gran homogeneïtat de fons.
El darrer any, l’activitat de la diputada de Vox Ángeles Criado en la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI de les Corts Valencianes ha estat intensa. El febrer, la política d’extrema dreta va plantejar una proposta per eliminar “les subvencions en matèria d’igualtat als sindicats i organitzacions empresarials”. Assenyalava que calia acabar amb “el cent per cent de les subvencions” que rebien les organitzacions sindicals i que el primer lloc on posar la tisora era en aquelles que tenen a veure amb “la implementació de plans d’igualtat” a les empreses. En una línia similar, dos mesos després, la diputada de Vox va demanar l’erradicació dels informes d’impacte de gènere que acompanyen qualsevol llei i que miren de garantir que no tingui un biaix masclista. “En els darrers anys hem estat testimonis d’una allau d’obligacions imposades des de la fatídica ideologia de gènere”, deia Criado.
Continuant amb la seva agenda, el juny, la formació d’extrema dreta va portar a la comissió una llei per donar suport a la maternitat “davant l’hivern demogràfic”. El concepte al·ludeix a un teòric estancament de la natalitat a l’Estat Espanyol, que impediria la renovació generacional i posaria en risc les pensions. Tal com pensa Núria Alabao, aquests arguments, en realitat, volen criminalitzar la població migrada, problematitzant el fet que tingui més descendència que l’autòctona. “Parlar de crisi o de suïcidi demogràfic serveix a un determinat projecte: l’etnonacionalisme. És reaccionari perquè implica un mandat sobre qui pot reproduir-se legítimament i qui no, i sobre quina mena de criatures fan falta –blancs, nacionals…–. Això resulta evident en considerar les restriccions migratòries existents, o el tractament que es dona als menors que viatgen sols”, explica.
En la Comissió de Salut de les Corts Valencianes, Vox va presentar una proposta per garantir “el dret a l’objecció de consciència del personal sanitari” que es negués a participar en interrupcions de l’embaràs
La mesura plantejada per Criado era també un atac al dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. De fet, la diputada demanava declarar “la Comunitat Valenciana com una regió per la vida, entenent que aquesta existeix des del moment de la concepció”. En aquest sentit, les Corts Valencianes han estat una plataforma ideal per a Vox a l’hora de donar volada als seus discursos antiavortistes. Així, el mes d’octubre, la formació va votar amb el PP en contra d’una preposició no de llei de Compromís per protegir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. En la comissió en què es va plantejar el debat, la diputada alacantina d’extrema dreta Ana Vega, afirmava que “l’avortament no és un dret” i afegia que a l’Estat espanyol hi ha un “genocidi silenciós”. Aquestes proclames van en contra la mateixa llei estatal d’interrupció de l’embaràs.
El darrer informe de la Conselleria de Salut del País Valencià assenyala que el 90 % dels avortaments es continua fent en centres privats i que aquests reben un 76 % de finançament públic. La llevadora i membre de la UGT Lorena Cotano explica que, en molts casos, quan la gestació supera les vint setmanes i per raons mèdiques s’ha d’efectuar l’avortament, alguns hospitals públics deriven les dones a clíniques privades. “Una companya que treballa a l’hospital públic d’Alacant ha denunciat que a una crítica privada del municipi es dona mort al fetus i després s’envia la dona a casa, que passa allí dos dies amb el fetus dins i, en acabat, va a l’hospital a parir, és a dir, a expulsar el fetus mort. A més, les dones són intervingudes sense possibilitat de tenir acompanyament i en alguns casos es troben mobilitzacions antiavortistes a l’entrada”, explica la llevadora. “Hauria d’estar garantit des de les institucions que aquests grups no estiguessin a les portes de les clíniques privades i que els hospitals públics poguessen fer la mort del fetus i l’expulsiu en aquests casos”, sentencia la llevadora. De fet, una modificació del Codi Penal de l’any 2022 tipificava els “actes molestos, intimidatoris o coactius” contra les dones que decideixen exercir la interrupció de l’embaràs. Aquest canvi normatiu ha estat posteriorment avalat pel Tribunal Constitucional arran d’un recurs de Vox.
Tonant a les Corts Valencianes, Vox va presentar aquest octubre una proposta no de llei per impulsar “la protecció de les dones en l’àmbit esportiu”. Aquesta iniciativa, en realitat, tenia com a objectiu atacar les dones trans i la seva suposada participació en l’esport femení. Criado va demanar la derogació de la llei trans estatal i va afirmar que els partits que la defensen van en “contra la biologia i la naturalesa”. Aquesta va ser l’última iniciativa legislativa de Vox a la comissió perquè en les posteriors negociacions entre Vox i PP per mantenir Carlos Mazón com a president de la Generalitat, els populars van eliminar aquest òrgan. “Suposa un canvi simbòlic i polític de gran importància, perquè és un fre a la proliferació d’organismes i comissions identitàries i enforteix el paper central de la família”, afirmava el president de Vox al País Valencià, José María Llanos, en reacció a l’eliminació.
Sigui com sigui, totes les proposicions de Vox en aquesta dependència havien estat rebutjades perquè no van comptar amb el suport del PP. Tanmateix, tal com afirma la politòloga Anna López, tot i que no prosperessin, “les pressions per retallar garanties sobre autonomia corporal en matèria trans o en l’abordatge educatiu de la diversitat, i les propostes que obren la porta a supervisió o limitació de drets que abans estaven protegits, creen un clima d’inseguretat jurídica i social”. “Encara que formalment la llei siga la mateixa, la interpretació administrativa, els controls i les retallades pressupostàries poden fer que l’accés a serveis disminuïsca”, afegeix.
A les Illes, per la seva banda, la formació d’extrema dreta ha fet servir la mateixa estratègia. L’abril de 2024, presentava una preposició de no llei a la Comissió d’Assumptes Socials per “reivindicar la figura del pare”. Lluny de ser una mesura innòcua, la iniciativa, tal com demostra l’exposició que en va fer l’aleshores diputat de Vox, Agustín Buades –actualment membre no adscrit de la cambra autonòmica– tenia com a objectiu apuntalar un model de societat patriarcal. “Cal reivindicar el valor insubstituïble dels pares, perquè la seva figura, al costat de la materna, és imprescindible per al desenvolupament harmònic de la personalitat i el caràcter dels fills”, deia. “Certes teories han contribuït a la consolidació d’una ideologia radicalitzada i extremista, la ideologia de gènere, que busca desconstruir la paternitat i menysvalorar l’aportació dels pares, provocant una demonització de la paternitat i de la família, de tràgiques conseqüències socials, especialment per als menors”, afegia, per concloure que hi havia “una guerra de sexes que ha arribat a dinamitar la presumpció d’innocència, considerant als homes potencials criminals, per raó de ser homes”.
Un any més tard, la mateixa formació també va presentar una proposta per donar “suport a les famílies” i en la seva presentació, la diputada Manuela Cañadas Pinilla, deia que aquestes són “les grans oblidades i perjudicades, ja que mentre s’aproven subvencions i privilegis per a grups de pressió ideològics, la família, que és la base de la societat, és relegada a un paper secundari”.
Al municipi mallorquí de Calvià, l’oposició ha acusat Vox i el PP d’eliminar activitats que es feien pel 8M i d’acabar amb les formacions d’educació afectivosexual en centres educatius
Així mateix, a la comissió de Salut, Vox no ha perdut l’oportunitat de carregar contra l’avortament i va presentar una proposta per garantir “el dret a l’objecció de consciència del personal sanitari” que es negués a fer aquesta intervenció, amb la qual, segons la consultora Ipsos, el 83 % de la població de l’Estat Espanyol està a favor. Això passava després que el govern estatal del PSOE posés en marxa la creació d’una llista de metges que optaven per l’objecció. Aquestes iniciatives van ser aprovades amb el suport del PP que, en canvi, va votar en contra d’una proposició no de llei que l’extrema dreta va presentar el setembre per demanar la derogació de la llei trans estatal.
Picant pedra als ajuntaments
El 28 de maig de 2023, la nit de les últimes eleccions municipals, els Països Catalans se n’anaven a dormir amb 395 regidories d’extrema dreta a mans de Vox, 343 més que el 2019. A aquests calia sumar-hi les vuit que Aliança Catalana treia a Catalunya. Tot i el creixement exponencial de les forces ultres a les eleccions municipals de l’Estat Espanyol, avui només hi ha dos alcaldes d’extrema dreta a tot el territori sorgits d’aquests comicis: Sílvia Orriols (líder d’AC), a Ripoll (el Ripollès), i Iván Expósito (Vox), al municipi a Nàquera (el Camp de Túria). A banda, hi ha el cas particular de Xavier García Albiol (PP), amb un discurs molt mimètic al d’aquestes formacions, específicament amb la qüestió migratòria. No obstant això, de la mà del PP, Vox ha aconseguit entrar en els governs locals d’una trentena de municipis a tot el territori. En el cas del País Valencià es tracta d’Albal, Albalat dels Tarongers, Alfafar, Algemesí, Borriana, Castelló de la Plana, Crevillent, Elx, Genovès, Godella, Oriola, Orpesa, Sant Antoni de Benaixeve, Sant Vicent de Raspeig, Rocafort, Torrent, València, Xàbia, Xirivella i Vinaròs. Pel que fa a les Illes, són Alcúdia, Calvià, Llucmajor i Marratxí.
En totes aquestes localitats es reprodueixen estratègies similars pel que fa a les polítiques antigènere. De fet, les regidories que acumula amb més freqüència la formació ultra són les que tenen a veure amb la igualtat, des de les quals, en molts casos s’ha eliminat aquesta denominació i s’ha canviat per “benestar social”, “família” o noms similars. És una forma de marcar perfil com a força de xoc contra l’herència del feminisme en una àrea on té més marge de maniobra per aplicar les seves proclames electorals, que des d’altres, com economia o seguretat.
Així mateix, el món municipal s’entoma com un camp d’experimentació on l’extrema dreta pot actuar de forma més impune contra la igualtat i els drets sexuals i reproductius, perquè el focus mediàtic és menor. A Nàquera, per exemple, la coalició conservadora ultradretana va signar un acord de governabilitat en el qual s’instava a la “no col·locació de banderes LGTBI als balcons de l’Ajuntament o façanes municipals” i a “substituir les concentracions” amb proclames “de ‘No a la violència’ masclista per ‘No a la violència’ o ‘Condemnem tota la violència’”, cada cop que una dona és assassinada.
Aquesta mena d’accions, però, també es donen en aquells indrets on Vox fa de crossa del PP. És el cas de Borriana (la Plana Baixa), on l’extrema dreta va pressionar el grup popular al consistori perquè, durant les últimes Festes de la Misericòrdia, eliminés els punts liles per prevenir les violències masclistes, amb l’argument que eren “xiringuitos ideològics”. A canvi, el consistori va posar en marxa un equipament per prevenir les agressions de forma genèrica i el consum de drogues. “L’Ajuntament ha adquirit polseres sentinella i unes tapes per a tancar els gots, destinades a detectar i evitar la presència de substàncies estupefaents”, afirmava el govern local en una presentació amb membres de la Policia Local i la Guàrdia Civil.
A altres municipis, com a Algemesí, tal com denuncia l’activista d’Eixam Paula Esteve, el govern municipal va retallar l’ajuda de 2.000 euros que rebia aquesta organització feminista. “L’ajuntament no té l’obligació de finançar a organitzacions que es dediquen a fer política fora de la seva línia d’actuació”, va dir per justificar-ho l’alcalde del PP José Javier Sanchis. I al municipi mallorquí de Calvià, l’oposició ha acusat Vox i el PP d’eliminar activitats que es feien pel 8M i d’acabar amb les formacions d’educació afectiva i sexual en centres educatius.
A les grans ciutats, la situació no difereix. A València, per exemple, el març de 2024 es vivia una polèmica remarcable quan la regidoria de salut, en mans de Vox, participava en un encontre “en defensa de la vida” per a estudiants de quart d’ESO, que va tenir lloc a una dependència municipal, al barri de Benicalap. En l’actual cicle polític, no són estranys aquesta mena d’actes, perquè l’extrema dreta sovint intenta tenir l’orella parada en l’àmbit educatiu per evitar que es difonguin missatges feministes. Segons explica Kilian Cuerda de la sectorial d’Ensenyament i Serveis Públics d’UGT al País Valencià i de l’Associació Cultural És País Valencià, quan el govern autonòmic del PP i Vox feia un any que havia començat el mandat, a través de la Conselleria d’Educació, “va suprimir la participació valenciana en el projecte Women’s Legacy”. Aquesta iniciativa consisteix en un banc de dades, recursos didàctics i de formació per al professorat, que mira d’incloure referents femenins a les aules. “Conselleria va argumentar motius tècnics i administratius, però tot indica que no hi havia ganes de mantenir el projecte”, conclou Cuerda.
A Borriana, l’extrema dreta va pressionar el grup popular al consistori perquè, durant les últimes Festes de la Misericòrdia, eliminés els punts liles per prevenir les violències masclistes ja que els consideren “xiringuitos ideològics”
A Elx (el Baix Vinalopó), Vox va presentar el mes de febrer una moció que reclamava derogar la coneguda com a llei del sí és sí. A més, una de les seves regidores, Aurora Rodil, tindria un llarg historial d’actuacions contra els drets de les dones i dels col·lectius LGBTIQA+. Segons explica la vicepresidenta de l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, Adriana Català, “cada setmana, resa el rosari a les portes de les clíniques d’interrupció de l’embaràs i prega per les ànimes dels fetus i a la Creu dels Caiguts”, un monument d’exaltació franquista que encara sobreviu a la ciutat.
Si parlem de l’avortament, el cas més paradigmàtic el trobem a Alacant, on, tot i que Vox no governa, ha aconseguit imposar bona part del seu marc ideològic al consistori. A la ciutat, segons denuncien els partits de l’oposició i els moviments feministes, la lluita contra els drets sexuals i reproductius s’ha fet explícita amb la creació d’una anomenada Oficina de la Maternitat. Aquest equipament, que té com a objectiu declarat “respondre a les necessitats de les dones embarassades en situació de vulnerabilitat i a mares amb menors a càrrec seu”, va ser inaugurat el 20 de novembre de 2024, i era una exigència de Vox al PP a canvi de l’aprovació dels pressupostos consistorials. “L’oficina oferirà un servei transversal en el qual se’ns donarà suport veritablement i amb totes les eines i totes les actuacions necessàries perquè els bebès arribin per fi a la vida”, deia la portaveu del grup ultradretà, Carmen Robledillo, el dia de la inauguració mentre al carrer desenes de feministes protestaven contra un equipament que han rebatejat com “Oficina antiavortament”. Alhora, a les xarxes socials, Robledillo era encara més explícita quan parlava de la dependència: “Les dones alacantines, a partir d’ara, sí que tindrem total llibertat sobre els nostres cossos perquè tindrem tota la informació real i verídica. Aquesta oficina només vol atendre les dones embarassades. Qui defensa els drets del no nat? No tenen dret a néixer?”.
Però malgrat les intencions declarades d’influenciar les usuàries d’aquest equipament perquè no avortin, de moment, el seu impacte ha estat molt limitat. L’octubre, la diputada de Compromís Mónica Álvaro detallava a la Comissió de Sanitat i Consum de les Corts Valencianes que, segons dades facilitades pel mateix consistori alacantí, en un any només tres dones havien estat ateses per l’oficina. Davant d’aquesta acusació, Ana Vega, diputada de Vox, li va respondre que, tot i que l’Oficina de la Maternitat disposava de personal adscrit, encara no tenia un pressupost assignat. A finals de setembre es va fer públic el contracte per gestionar l’equipament, durant un mínim de tres anys, per un valor de 389.243 euros. Malgrat això, aquest mes de novembre, el consistori va aturar el procés d’adjudicació en considerar que algunes de les funcions que havia de portar a terme l’oficina ja les desenvolupa el mateix consistori.
El ‘feminisme’ islamòfob d’Aliança Catalana i el lepenisme
L’estratègia d’Aliança Catalana (AC) i el Reagrupament Nacional francès a Catalunya Nord (on governa a la capital, Perpinyà) respecte als drets de gènere difereix en bona part de la de Vox. De cara a la galeria, defensen els drets reproductius i fan costat a la llibertat d’orientació sexual i afectiva, però sempre usats com a falca per donar impuls a la seva particular croada islamòfoba. Les dues formacions argumenten que al món musulmà es persegueixen les persones del col·lectiu LGTBIQA+ o l’avortament. El partit de Sílvia Orriols, fins i tot, va decidir expulsar a qui havia estat alcalde per la formació al municipi de Riera d’Ondara (a la Segarra), Albert Puig, quan aquest va demanar la il·legalització del “lobby pedòfil LGBTI”. A Perpinyà, l’alcaldia de Louis Aliot també defensa, sobre el paper, l’avortament i la igualtat i, segons explica la investigadora Núria Alabao, un dels elements centrals de la ideologia de la líder estatal de la formació, Marine Le Pen és “la defensa de les dones i de les dissidències sexuals enfront d’un islam que és representat com a fonamentalista i amenaçador”.
D’aquesta manera, Vox s’assembla més a formacions marcades pel patró ultracatòlic com els Germans d’Itàlia de Georgia Meloni o partit Llei i Justícia que governa a Polònia. “Promouen una agenda contra la ideologia de gènere i a favor de polítiques natalistes o conservadores”, apunta la investigadora Anna López. Per la seva banda, Alabao assenyala que el partit d’Abascal, com el de Meloni –a qui considera la cap política del “neocatolicisme”– se situa “contra la ‘ideologia de gènere’ o el ‘lobby LGTBI’, al mateix temps que s’alinea amb les posicions més integristes de l’Església catòlica en el seu rebuig a l’avortament o els drets de les dissidències sexuals”.
