Pagesia és una paraula molt gran. Dins de pagesia hi cap de tot, el pagès que té tres tractors i el que té quatre vaques a la muntanya i té un tractor de fa vint anys. El pastor amb menys d’un centenar de bèsties i també grans empreses amb desenes de treballadors. Qui fa un producte elaborat i artesà i qui exporta, o qui ven a intermediaris. També és pagès qui només té la força de les seves mans, temporers, bracers i jornalers. Diem pagesos als propietaris de finques i terres i als masovers. Pagesia és qui va amb el tractor més gros i modern i alhora qui ha volgut tornar a treballar amb tracció animal. És el qui fa cereal, llegum o farratge. És qui fa horta, arròs o qui fa vinya. Qui té fruiters, qui té bestiar, qui treballa a hores, qui només fa una cosa i qui fa una mica de tot.
Pagesia és una paraula grossa, aquests dies a les notícies i als grups de WhatsAap es fa ben evident. Com ens hem de posar d’acord si som de mil maneres? Si veiem la feina de mil maneres? A cada llista de demandes hi havia alguna cosa que a mi no m’agradava i les que a mi m’agradaven ben segur que a algú altre li grinyolaven. Llistes i llistes, missatges, documents en PDF i imatges. Tothom deia la seva i tothom mirava d’organitzar aquesta fartanera que tenim en comú. La desesperació, l’emprenyamenta. El mateix que ha anat passant a diferents estats d’Europa on els tractors han pres els carrers. Què volem? Què en farem de tota aquesta mala llet?
Pagesia són les pells cremades pel sol i les durícies a les mans, les ganes de treballar i l’amor per la terra
Pagesia és una paraula espaiosa. Hi ha espais de tota mena i això ha donat ales a una complexa forma d’organitzar la revolta d’aquests dies, des de les estructures existents, sindicats o organitzacions, fins a assemblees que s’han creat noves amb gent de tota mena. Des d’una banda o una altra, a poc a poc s’ha anat convertint la ràbia en propostes. Saber-nos trobar i saber posar paraules a això que a tots ens fa rebentar.
Pagesia és una paraula enorme. Ara farà un any, davant del corral parlava amb un pastor sobre les misèries de la feina i enmig dels meus laments em va tallar en sec: “Tu fixa-t’hi que ens queixem molt, però que ni tu ni jo ni cap altre pastor ni cap pagès no es queixa de la feina”. Potser no van ser les paraules exactes, però venia a dir-me una cosa així com que “no hi ha ningú que es queixi de les hores de feina, de treballar cada dia, d’aixecar-se aviat al matí o de les dificultats del bestiar o la terra. Ens queixem que no podem fer la feina perquè ens ofeguen amb altres feines, papers, tràmits, controls i amenaces. Ens queixem perquè volem fer la nostra feina. Volem viure de la nostra feina”.
Pagesia és una paraula genèrica. Aquests dies m’ha vingut al cap aquella conversa mentre sentia tot el reguitzell d’explicacions sobre la burocràcia que ens ofega, els tractats de lliure comerç, la PAC o mil altres aspectes sobre els quals grans experts, tertulians i opinadors han divagat per mirar d’entendre què li passa al sector. Agrupant mil realitats en una sola conclusió tal com fa la política. “El que li passa al sector és…” I en aquest genèric que ens mira des d’un despatx o des d’un plató a cada pedaç que volen posar-nos ens posen vint entrebancs nous.
Agrupant mil realitats en una sola conclusió tal com fa la política, a cada pedaç que volen posar-nos ens posen vint entrebancs nous
Pagesia és una paraula ampla i a més de “vendre” un producte -que és el menjar que menges cada dia, mengis el que mengis- també és qui dibuixa el paisatge, qui configura la biodiversitat dels espais, qui viu amb la fauna i la flora i la gaudeix i la pateix, qui sap el valor de cada gota d’aigua, d’on ve i a on anirà. És qui preserva tradicions, el refugi dels accents i les paraules i també qui ajuda a prevenir incendis a través de la gestió del dia a dia o agafant les eines i posant-se a primera línia sempre que ha fet falta. També era qui posava els tractors a defensar escoles l’u d’octubre del disset. Totes aquestes coses de franc. Potser per això és un sector tan poc competitiu, perquè invertim hores i hores i gasoil i material i diners en bajanades que no cotitzen a borsa.
Pagesia és una paraula immensa, hi caben moltes coses, algunes de massa diferents i d’altres que compartim: pagesia són les pells cremades pel sol i les durícies a les mans, les ganes de treballar i l’amor per la terra.
