Tot i que a la basílica de Saint-Denis, joia fundacional de l’arquitectura gòtica francesa, i al palau de l’Elisi només els separen una dotzena d’estacions del metro de París, en un extrem hi ha el departament més pobre de la República, i a l’altre, l’epicentre del poder d’un estat que fracassa sistemàticament a l’hora d’aportar solucions a les seves desigualtats endèmiques. Amb un 32 % de població migrada (tres vegades més que al conjunt del territori francès), a Seine-Saint-Denis viuen més de 400.000 persones sota del llindar de pobresa, la seva taxa d’atur és gairebé el doble de la ciutat de París i el 58,6 % de la població depèn de les prestacions socials per pagar el lloguer.
L’estiu del 2024, París celebrarà els seus tercers Jocs Olímpics, els primers des que Barcelona li arrabassés l’edició de 1992. L’operació d’embelliment de la capital catalana que s’associa a l’eslògan “Barcelona, posa’t guapa” va implicar el naixement d’una Vila Olímpica, dissenyada com a barri residencial per a les classes mitjanes-altes, la turistificació de la ciutat i el reallotjament dels darrers nuclis d’infrahabitatge en solucions de barraquisme vertical. A París, els Jocs aspiren a catalitzar el nou projecte de metròpoli global que s’inicia l’any 2010 amb el planejament urbanístic conegut com el “Gran París”. El departament de Seine-Saint-Denis viurà la transformació principal, amb la construcció de nous edificis que acolliran 14.000 esportistes i que després de la cita olímpica esdevindran 150.000 metres quadrats d’habitatge, gran part del qual, d’alt nivell adquisitiu. La perifèria eternament oblidada es convertirà en protagonista per uns mesos, en una transformació que persegueix canviar el rostre del veïnat.
La imatge d’una ciutat sense pobres
“Per als organitzadors dels Jocs Olímpics, es tracta de presentar al món un aparador ideal per al país i la ciutat de París, sense indigents als carrers ni pobres per mostrar davant de les càmeres del món sencer”, denuncien les militants de Saccage 2024. “La transformació de Saint-Denis és un procés d’expulsió directa i indirecta de les classes populars”, detalla Nora, portaveu del Col·lectiu Contra les Devastacions dels Jocs Olímpics, que prefereix no fer públic el seu cognom. Aquesta plataforma, que agrupa moviments locals com l’esmentat Saccage, fa tres anys que es mobilitza contra els macroesdeveniments esportius, als quals acusen de ser mers projectes d’expulsió i invisibilització de la pobresa.
L’expulsió serà directa, per exemple, en el cas de les 286 habitants d’un alberg per a treballadores migrades que s’ha enderrocat per a la construcció de la Vila Olímpica, les 3.000 estudiants en allotjament social (CROUS) que hauran d’abandonar la ciutat durant els Jocs, o els centenars de persones sense sostre que estan sent reallotjades de manera forçosa. Organitzacions com Médecins du Monde (Metges del Món) han pogut constatar les expulsions de persones sense domicili conegut a centres d’acollida fora de la regió de París. L’activisme protesta contra el que denomina “neteja social”. Paul Alauzy, portaveu de Médecins du Monde, denuncia que “els immensos recursos desplegats per als Jocs serveixen per invisibilitzar la pobresa”, en una situació de crisi en la qual només un terç de les trucades al servei d’acollida al sensellarisme obté solució.
Però, a banda, també hi ha una expulsió indirecta mitjançant un procés de gentrificació planificada. Els nous apartaments de luxe de la futura vila olímpica han sortit a la venda a un preu de 7.000 euros el metre quadrat, al voltant dels 420.000 euros per un pis de seixanta metres quadrats. Segons Saccage 2024, es tracta d’un increment d’entre el 16 % i el 89 % del preu del metre quadrat actual a les tres comunes on s’instal·larà la Vila dels Atletes (Saint-Ouen, Saint-Denis i l’Ile Saint-Denis). Als futurs apartaments cal afegir-hi la Torre Pleyel, construïda l’any 1973 com a gratacel per a usos comercials i d’oficines, que esdevindrà un hotel de luxe amb més de 700 habitacions.
286 habitants d’un alberg enderrocat per aixecar la vila olímpica o centenars de persones sense sostre hauran d’abandonar la ciutat a causa dels Jocs
La Vila dels Atletes és un projecte d’embelliment de la perifèria, però sobretot de creixement. El barri es connectarà mitjançant la nova macroestació Saint-Denis Pleyel amb l’Aeroport d’Orly travessant el centre de París. Progressivament, i fins al 2030, el Gran París Express estrenarà quatre noves línies de metro i 68 estacions amb l’objectiu d’establir una xarxa de connexió que permeti moure’s entre les banlieues –els polígons dormitori metropolitans– sense passar pel mig de la ciutat.
Però, tot i les nombroses transformacions de la zona, els nous apartaments de luxe no es venen al ritme que s’esperava. La promotora Icade ha construït més de 640 allotjaments a la Vila dels Atletes i, segons el diari Ouest France, només n’han estat adquirits una desena dels 88 posats al mercat des del juliol de 2023. L’altra principal promotora, Vinci Immobilier, ha hagut d’abaixar els preus de sortida dels apartaments que havia començat anunciant a 7.900 i 8.000 euros el metre quadrat. Segons el rotatiu Le Parisien, n’hauria venut una setantena, de la qual en queden gairebé un centenar sense compradores, de moment.
Mentrestant, el nombre d’habitatges buits a París i a tot l’Estat francès segueix en augment. A la capital, l’any 2020, se situava en un 9,1 %, un 1,4 % més que el 2009. Al conjunt de l’Estat, els allotjaments buits (sigui per manca de compradores, llogateres o perquè la propietat no li dona ús) superen els 3,1 milions de pisos i representen un 8,2 % del parc d’allotjament, segons un recent informe de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE, segons les seves sigles en francès). El percentatge representa un increment del 59,7 % sobre el nombre d’habitatges no utilitzats l’any 1990. En aquestes contradiccions és on rau la paradoxa de París 2024: promocions de luxe que no es venen, construïdes expulsant veïnes i persones sense llar mentre augmenta el nombre de pisos buits arreu del país.
“Quan un esdeveniment esportiu com els Jocs Olímpics arriba a una ciutat, accelera processos d’expulsió i precarització, de destrucció d’espais naturals i de reforç de polítiques de seguretat a l’espai públic que restaran després dels jocs”, remarca Nora. Aquest model olímpic, però, no està només en qüestionament a París, ni la crítica està limitada a la gentrificació de Saint-Denis. Es tracta d’un fenomen global que aixeca moviments de resistència en múltiples direccions.
Jules Boykoff és un exesportista d’elit estatunidenc que ha escrit extensament sobre els moviments contraris a aquests macroesdeveniments des dels Jocs d’hivern de Vancouver de l’any 2010. En el llibre NOlympians (2020) analitza les lluites contra Los Angeles 2028 (la cita següent després de París) i defensa que el caràcter apolític que el Comitè Olímpic Internacional (COI) intenta mostrar no ha existit mai. “La marxa inaugural, les banderes, els himnes, les aliances amb patrocinadors, l’explotació laboral darrere les etiquetes de roba esportiva, la marginalització dels pobres i les classes treballadores, la selecció de ciutats olímpiques… tot és polític”, escriu Boykoff.
El que un dia havia estat un far de promoció que totes les grans ciutats del món perseguien, avui aixeca crítiques per allà on passa i cada vegada són menys les ciutats que volen ser-ne seu. El procés de rebuig a Catalunya dels fallits Jocs d’hivern 2030 és un referent per al moviment activista contra la candidatura francesa dels Alps-Costa Blava, destinada a acollir l’esdeveniment després de quedar com a candidatura única.
La metropolització de la perifèria
Els Jocs Olímpics no surten del no-res. Tots els caps d’estat de França han intentat controlar els exteriors de París. Georges-Eugène Haussman, durant el Segon Imperi Napoleònic, crea la banlieue. Paul Delouvrier, durant la presidència del general De Gaulle, les villes nouvelles que pretenien descongestionar les grans àrees urbanes. Nicolas Sarkozy fou l’artífex del projecte actual. El president ascendia des del Ministeri de l’Interior de Jacques Chirac, on havia gestionat els violents aldarulls del 2005 a Saint-Denis, arran de la mort de dos joves perseguits per la policia. També tenia l’experiència de presidir el Consell General dels Alts del Sena, el veí ric de l’oest dels tres departaments perifèrics. Ja a la presidència de la República, no va dubtar a marcar l’agenda de la metropolització des dels primers mesos al càrrec: “Per crear una visió de desenvolupament per a Seine-Saint Denis es necessita ambició de creixement”, va proclamar.
Els nous apartaments de luxe no es venen al ritme esperat: des del juliol, només 88 dels 640 que comercialitza la promotora Icade han estat adquirits
Aquesta ambició és la que condueix Sarkozy a crear el càrrec de secretari d’estat a la regió capital, responsable del planejament del Gran París. L’any 2010 es crea l’empresa pública Société du Grand Paris i, un any després, l’Estat i la Regió acorden conjuntament posar en marxa el finançament del metro del Grand París Express, mitjançant una emissió de deute públic a retornar fins a l’any 2070 i amb un pressupost total de 36.000 milions d’euros. Aquesta metropolització de la xarxa de transport no amagava la intenció d’incentivar la construcció de promocions privades d’habitatges que constitueixin nous barris perifèrics.
21è ‘arrondissement’, la medalla de Macron
El projecte metropolità vol que l’eterna oblidada banlieue del nord de París esdevingui el 21è arrondissement (l’estructura circular de districtes característica de la capital francesa). L’actual president, Emmanuel Macron, afirmava, en una entrevista l’any 2021, que a Seine-Saint-Denis “només li falta el mar per ser Califòrnia”. El mandatari assegurava que “és el departament més jove de França”, amb l’estadi de futbol més important, dos aeroports i la ràtio més alta d’empreses emergents per habitant. Malgrat aquestes paraules ampul·loses, els fets constaten que els governs sota la seva presidència només han reforçat la securitització d’aquests barris. L’octubre del 2019, el primer ministre Edouard Philippe afirmava tenir un pla que batejava com “L’Estat més fort a Seine-Saint-Denis”. El projecte incloïa 23 mesures amb una orientació clara a l’increment de presència policial. Entre d’altres, una prima de 10.000 euros al funcionariat policial que hi treballi durant cinc anys, la incorporació de 150 agents de policia judicial o una partida de 20 milions per a la millora d’infraestructures escolars. Quatre anys després, un informe de dos diputats assenyala la ineficàcia del pla, a causa dels retards de les inversions, la saturació del sistema judicial, la fragilitat de la salut pública i un sistema educatiu en crisi.
Tant l’administració de la socialista Anne Hidalgo (alcaldessa de la capital) com la del liberal Macron a l’Estat, asseguren que el Gran París i els Jocs Olímpics milloraran l’accés a l’habitatge i les condicions de vida a les banlieues. Segons l’activisme anti-Jocs, comportaran un increment dels preus i l’expulsió de les classes populars. El geògraf Christophe Guilluy escrivia a La France périphérique (Flammarion, 2014) que “la metropolització no és més que un enorme negoci regit únicament per la llei del mercat i dotat de la millor agència de comunicació; l’esquerra”. Els Jocs Olímpics i el Gran París són al punt de mira. El projecte per a Saint-Denis haurà de demostrar si pot representar un progrés col·lectiu o només l’embelliment superficial i gentrificador de les banlieues i l’expulsió directa i indirecta de la pobresa.
