Aquests dies ha arribat a les llibreries el volum El vol de Guillem. Un conte per la memòria (Caliu Espai Editorial), una aposta política i pedagògica que conta la història de Guillem Agulló i que té com a objectiu sembrar memòria en les lectores d’edat infantil i facilitar, a partir de la reconstrucció de l’assassinat d’aquest jove activista, una conversa intergeneracional sobre el que moltes vegades sembla inabordable: l’odi, la violència i el feixisme. Publicada per Caliu Espai Editorial dins de la col·lecció Xicalla, el llibre dona continuïtat a una línia editorial que entén la literatura infantil com una eina de transformació i consciència, i que ja compta amb exemples com I, malgrat tot, Palestina i L’arròs de la paella. Ara, amb la història de Guillem Agulló, assassinat l’11 d’abril de 1993, la proposta arriba carregada de simbolisme i compromís i, com ja és habitual en tots els projectes que es coordinen des d’aquesta col·lecció, s’ha fet des de la tendresa i des d’una mirada arrelada, crítica i compromesa amb el País Valencià. Ricard Tàpera, autor del conte, i Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló, autora de la carta que encapçala el volum i que també ha posat veu a la versió en format audiollibre, ens expliquen com ha estat el procés de creació d’aquesta obra coral, il·lustrada per Helga Ambak. Coral perquè inclou il·lustracions, música, narració i un dossier amb diverses propostes didàctiques. Una iniciativa que no només vol recordar sinó també fer memòria des de la festa, la creativitat, els vessants artístics i la paraula compartida.
Quin ha estat el punt de partida per a escriure el conte il·lustrat El vol de Guillem. Un conte per la memòria? Com va sorgir la idea?
Ricard Tàpera: Tot comença just fa un any. L’11 d’abril, i amb motiu de la concentració per l’assassinat de Guillem Agulló, havia quedat amb un amic que arribava tard. Estava avorrint-me i em vaig posar a rumiar coses i se’m va ocórrer. Sempre pense en com m’agradaria que de menut m’hagueren contat el que li va ocórrer i com li ho puc contar ara a les meues nebodes. Vaig escriure a Betlem contant-li la idea i s’hi va sumar de seguida.
Betlem Agulló: “La papallona simbòlicament és molt bèstia: hi ha la transformació de la primavera, el canviar, donar-li la volta a tot, el renaixement… Relacionar-ho amb la natació va ser també un punt d’inflexió, perquè Guillem era un gran nedador”
Betlem Agulló: Sí, Ricard em va contar la idea de fer un conte infantil contant la història de Guillem. Ell tenia molts dubtes inclús abans de compartir-m’ho. Quan m’ho va dir, vaig pensar que era brutal, perquè mai en la vida cap persona s’havia plantejat contar la història de Guillem pensant en la xicalla, que al final és el futur i ha de saber aquestes coses. Jo treballe de mestra, i hi ha vegades que és molt difícil treballar certs temes amb l’alumnat per la seua dificultat a l’hora d’abordar-ho. Sobretot en temes relacionats amb la mort. Estem parlant d’un assassinat i pot ser dur. L’única premissa que li vaig demanar és que no fora traumàtic.
A la història, la figura de la papallona té un paper clau. Per què vàreu utilitzar-la simbòlicament per parlar de la història i la memòria de Guillem Agulló?
R. T.: Per a mi ha estat un conte difícil perquè, primerament, era molt important que la família estiguera d’acord i que poguera acompanyar-nos en tot el procés. Recorde tenir moltes converses amb Betlem per a conéixer com era Guillem durant la seua infantesa, sobre com tractar l’assassinat i la realitat del feixisme. Donant-li moltes voltes, tot va començar a agafar forma pel tema de la natació. Tenia clara la història, els valors i la ideologia que ell defensava. Va ser pensar en l’estil de la papallona en la natació i se’m va ocórrer tirar per ací. Les papallones, a més, es lliguen molt amb l’arribada de la primavera, que és quan el varen assassinar, i amb els colors d’aquesta estació. La història va anar filant-se de forma natural.
B. A.: La papallona simbòlicament és molt bèstia: hi ha la transformació de la primavera, canviar, donar-li la volta a tot, el renaixement… Relacionar-ho amb la natació va ser també un punt d’inflexió, perquè ell era un gran nedador.
La col·lecció Xicalla compleix cinc anys omplint un buit, dins de l’espai editorial valencià, enfocada als àlbums il·lustrats amb un fort compromís polític. Com haveu afrontat l’equilibri entre la necessària sensibilitat a l’hora d’abordar la història de Guillem Agulló i contar el que va ocórrer realment? Per exemple, al principi del conte hi ha una “Carta de la família a la infància” on sí que apareixen conceptes com l’antifeixisme i l’antiracisme, però a la història directament no se’n parla.
R. T.: Això va suposar un debat i una conversa llarga i estesa entre Betlem i jo. A escala simbòlica, no volíem que apareguera ni el feixisme ni l’assassinat com un fet cabdal. Pensàvem que en el pla literari suposava donar-li una potència i un poder que no volíem que tinguera. Li vàrem donar moltes voltes. Vaig fer un llarg procés d’investigació per a veure com abordar-ho. Una gran part del relat de Guillem és la victòria envers el feixisme i de l’odi. Al final, s’ha convertit en un símbol. Tot aquest odi que ens el va arrancar, com diu Betlem, s’ha transformat en la primavera i en moltes altres lluites. Guillem i la família són un referent i això és el que volíem destacar. Tenia certa por que la història quedara una mica naïf. Però després vàrem trobar l’encaix amb la carta que ix a l’inici del conte, que ha escrit Betlem amb el vistiplau de tota la família, on queda clar el nostre posicionament: d’on venim, qui som i què pretenem.
B. A.: La carta, en certa manera, està més dirigida cap als pares i mares de la xicalla, perquè entenguen una mica el que va passar. Sobretot contesta les preguntes al voltant de qui és Guillem i quina idea d’ell volem que continue mostrant-se amb el temps i com volem que se li recorde. A més, Ricard té aquesta gràcia, que també ho va fer a I, malgrat tot, Palestina, de parlar de la guerra sense parlar-ne. I ací passa un poc el mateix: ell parla de la mort i l’assassinat sense parlar-ne directament. Llibres i històries sobre Guillem s’han fet diverses, però un conte infantil no s’havia fet mai. I crec que és important un material com aquest per la situació que vivim de retrocés polític. Parlar sobre el feixisme, actualment, és molt important. El tenim a tots els llocs: a Europa, als nostres ajuntaments, al carrer… Pense que això a nosaltres ens ha de donar forces per a continuar endavant. Des de l’antifeixisme necessitem, ara mateix, ferramentes per a sentir que tenim espais i eines que puguen parlar sobre aquestes temàtiques obertament.
Si pogueres parlar amb la xicalla que llegirà aquesta història, què t’agradaria poder contar sobre Guillem Agulló més enllà del que apareix al conte?
B. A.: Els diria que Guillem podíem haver sigut qualsevol de nosaltres: el teu amic, el teu veí, el teu company o el teu germà. Guillem era un dels nostres. Era un xic jove, amb molta il·lusió per la vida, amb unes idees molt clares, molt justes i amb moltes ganes de viure. Estava molt compromès amb el seu entorn, amb una vida molt activa a nivell militant. No deixava de ser un xiquet com qualsevol d’ells que tenia il·lusions, que passejava pel poble amb la seua gosseta, la Laika, i que vivia el territori, la llengua i el nostre País d’una manera alegre i amb moltes esperances. Guillem tenia un present i un futur que el feixisme li va arrabassar. Ens el van furtar. Al final és un referent per a nosaltres perquè va ocórrer aquesta injustícia, però no deixa de ser, materialment, una persona com tu i com jo.
Incorporeu, també, el vessant musical, tal com ja es va fer a l’obra sobre Palestina, de nou de la mà de Marcos Úbeda i incorporant també a Panxo en la lletra, tots dos integrants del grup ZOO. Què tracta d’aportar la cançó que s’incorpora al llibre a l’univers construït al voltant de la figura de Guillem Agulló?
Ricard Tàpera: “A nivell simbòlic no volíem que apareguera ni el feixisme ni l’assassinat com un fet cabdal. Pensàvem que en el pla literari suposava donar-li una potència i un poder que no volíem que tinguera. Li vàrem donar moltes voltes”
R. T.: Una de les coses que més m’agraden és treballar amb les meues amistats, i per això hem comptat amb Helga [Ambhak], amb Panxo i amb Marcos. Sempre intentem donar una volta més a tots els materials que fem des d’una perspectiva educativa. La música és una manera de donar a conèixer el conte. Ballar és molt important i pensem que és una manera molt bonica per a aproximar-se a la història. Vaig parlar amb Panxo i li vaig passar una *demo*. Pròximament, la gravarem amb una banda de música i un cor d’infants. Sobre finals d’abril i principis de maig eixirà la cançó. I de pas vull anticipar que també eixiran narrats el conte i la carta per part de Betlem.
Què ha suposat per a tu, Betlem, posar veu al conte?
B. A.: Després de la carta, la següent proposta de Ricard va ser si la volia llegir i enregistrar-la i, més tard, fer el mateix amb el conte. A mi m’encanta, soc mestra de professió i m’agrada molt contar contes al meu alumnat. A més, en els projectes que enceta, Ricard té una sensibilitat especial i té un compromís molt gran amb la gent amb diversitat funcional. Pense que oferir aquesta opció fa molt més factible l’accés a aquesta història a tothom. Dona un ventall molt gran de possibilitats, amb la música, la narració i també l’adaptació a pictogrames que farà Neus Llàcer, amb lectura fàcil i adaptada.
L’obra incorpora una proposta didàctica d’activitats per a treballar amb la xicalla. Com ho haveu enfocat?
R. T.: M’agrada partir sempre d’una perspectiva vygotskiana, aplicar a tot una mirada historicocultural. Creiem en la necessitat d’experimentar i de treballar els diferents àmbits artístics i utilitzar en aquest cas els contes i les cançons que fem per desenvolupar les diferents àrees artístiques, la participació i la plena ciutadania. En aquest cas, l’eix principal que volem treballar és el de la memòria històrica. Per una banda, per tota la tasca que ha fet la família Agulló, però també per totes les persones i col·lectius, com és el cas de casals com Ca Bassot i altres entitats polítiques, que han caminat de la mà de la família i, entre totes i tots, hem aconseguit mantenir viu el llegat de Guillem. Baix aquesta premissa, hem buscat activitats senzilles, per a una edat compresa entre els 5 i els 12 anys, que toquen diferents vessants artístics i que estiren el fil conductor de la memòria per a, per exemple, entrevistar a la nostra gent més major.
B. A.: Les propostes estan separades en diferents lluites, i cadascuna té un color. Hem intentat que siguen propostes obertes, perquè el professorat les puga adaptar lliurement. Simplement, llancem idees i conceptes que per a nosaltres són clau a escala ideològica i polític, però també pel que fa a metodologia, coses que pensem que són necessàries que tornen a l’escola. Els vessants artístics i expressius han de tenir més espais als centres educatius.
El conte parla de la importància de recordar i transformar el dolor en força, lluita i festa. Què podem fer cadascuna de nosaltres des del nostre context per tal de mantenir viva la memòria de Guillem Agulló i els seus valors?
B. A.: Ja es fa tot. La memòria de Guillem està viva no sols perquè la família hem fet el nostre paper. Evidentment, Guillem és el que és per tot el que ha fet la societat durant tots aquests anys. Estem agraïdes a tot el món que ens ha acompanyat i pel respecte que se’ns ha tingut. No podem demanar res més. Ara cal continuar amb això i no oblidar mai, perquè, si ens oblidem del que hem viscut, estem condemnades a repetir el passat. Cal continuar contant aquestes històries a la nostra xicalla i, per què no?, que la festa i la lluita continuen.
Betlem Agulló: “Sempre hem sabut transformar la seua mort perquè es convertira en vida i en lluita. Però, per a mi, ‘El vol de Guillem’ ha suposat l’alliberament de tots aquests anys de lluita, anar una mica més enllà, com un punt i final”
R. T.: Tractar temes com aquests, que poden ser complexos per a un públic més infantil, és la nostra forma d’anar sembrant llavors perquè continue el llegat i que, sobretot, no oblidem. Hem de poder transmetre la història fugint de l’odi que promou el feixisme, i crec que hem demostrat que es pot ensenyar i educar d’una altra forma. Per a mi ha estat un alliberament. Estic satisfet perquè crec que hem fet un material necessari.
La referència al “vol de Guillem” en el títol pressuposa activitat, moviment i llibertat. Què ha significat aquest projecte per a vosaltres?
B. A.: Quan parlem de Guillem sempre recordem la seua mort i el que va ocórrer després. Sempre hi ha aquest punt dramàtic i inevitable en recordar-lo. L’altre dia pensava que, per a mi, El vol de Guillem ha suposat l’alliberament de tots aquests anys de lluita. Sempre hem sabut transformar la seua mort perquè es convertira en vida i en lluita. Però aquest vol, que va una mica més enllà, és com si m’haguera fet respirar, m’ha aportat un descans… Que s’haja transformat en aquest vol i en aquest “ser de tots i totes”, no sé com expressar-ho, però per a mi ha significat com un punt i final a la seua història.
