“Una construcció de pedra en sec o pedra seca és aquella que s’ha aixecat col·locant pedra sobre pedra sense cap element d’unió entre elles, ni fang, ni argamassa, ni, per descomptat, ciment, tot procurant trobar el punt d’equilibri entre elles amb l’auxili de petites falques de la mateixa pedra” (definició assumida per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, APSAT).
A cada poble, sobretot en territoris de secà, els marges de pedres apilades escalonen les muntanyes, divideixen les planes i enfeixen el paisatge. A Catalunya, fins avui, l’associació barracaire Drac Verd de Sitges (el Garraf), que es dedica a la recerca i catalogació de construccions fetes amb aquesta tècnica, n’ha catalogat més de 7.600 en 162 municipis de 24 comarques. Ramon Artigas, membre fundador de l’associació, afirma que “la transformació més gran en qüestió de paisatge rural als Països Catalans ha estat la pedra en sec, sobretot als segles XVIII i XIX”.
L’any 2018, l’ofici de marger o margener va ser inclòs al llistat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. “Això va ser un punt d’inflexió”, manifesta Maite Oliva, coordinadora del projecte Col·laboraxPaisatge, impulsat pel grup d’acció local ADRINOC – Associació pel Desenvolupament Rural Integral a la zona Nord Oriental de Catalunya. Segons Oliva, el principal objectiu de Col·laboraxPaisatge ha estat crear xarxa, perquè “molta gent hi treballa d’una manera o altra, però entre elles no es coneixien”, explica. “La tècnica ha estat feta valdre, ha guanyat visibilitat en les institucions i en la població i convenciment del seu potencial”, declara, “però s’ha de dotar de contingut i estratègies, formalitzar la professió i vertebrar-la per anar endavant”.
Patrimoni paisatgístic i agrícola
Jordi Grau, membre de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, manifesta que les eines per millorar el paisatge i crear un entorn de qualitat –un dels principis de l’Observatori–, impliquen també una sensibilització de la població i de les institucions. En el cas de la pedra en sec, explica que el teixit d’associacions i d’entitats que hi treballen arreu dels Països Catalans ha servit per a crear sinergies a l’hora de la redacció de projectes o dossiers temàtics per mostrar la importància de les construccions, per exemple, en l’aprofitament d’aigua amb els aljubs, les barraques d’aixopluc o per escalonar els terrenys de conreu muntanyosos.
Des del 2016, ADRINOC treballa per la creació de desenvolupament rural per mitjà d’elements que configuren el paisatge, sobretot pel que fa a les construccions de pedra seca. Faciliten eines i mitjans a la població a través d’activitats, jornades o tallers. Dues de les seues tasques de més renom han estat la cocreació de l’aplicació per a mòbils Wikipedra, desenvolupada conjuntament amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya i l’associació Drac verd, entre altres entitats, que permet a les usuàries col·laborar en la catalogació de construccions conegudes; o la Setmana de la Pedra Seca, des de fa quatre anys, que commemora la declaració de la Unesco del 2018.
Per altra banda, l’Associació per la Pedra seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) –inicialment anomenada Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca– organitza, des de 2002 i cada dos anys, la Trobada d’Estudis per la preservació de la pedra seca als Països Catalans, que també ha servit i serveix com a punt d’encontre entre professionals del gremi arreu del territori.
Problemàtiques del gremi
Ivana Ponsoda és margenera i arquitecta a la comarca del Comtat i forma part d’aquesta xarxa activa de professionals dedicades a la tècnica de la pedra en sec. Quan estudiava Arquitectura va participar en diferents serveis de voluntariat per inventariar construccions en pedra seca fins que, amb altres aficionades, va començar a ajudar la gent gran de Vistabella (l’Alcalatén) mentre reparaven les construccions, per aprendre’n i, així, mantenir viva la tècnica. Amb això, Ponsoda, conscienciant-se que la catalogació o l’inventari no té futur “si no hi ha gent que s’hi dedica”, va decidir professionalitzar-s’hi. Des de 2011, fa cursos i formacions. “El problema és que els cursos que em fan fer són sempre d’iniciació o de cap de setmana, però això no és suficient per aprendre l’ofici”, lamenta.
L’any 2018, la Unesco va incloure l’ofici de margera o margenera al Patrimoni Immaterial de la Humanitat
Així i tot, Ponsoda té una visió futura positiva, sobretot a partir de la declaració de la Unesco, perquè “ha implicat protegir l’ofici abans que les construccions”. Però es mostra reticent amb les polítiques institucionals: no són suficients perquè, segons ella, hi ha una necessitat social i un requeriment per part de la població entorn de la pedra en sec que no té resposta “perquè l’excés de burocràcia dificulta les tramitacions de subvencions i implica polítiques de desconnexió amb la gent que veritablement hi treballa”. Concretament al País Valencià, i en comparació a Catalunya i les Illes, la margera explica que la base associativa és menys potent i això fa a les professionals valencianes perdre força –tot i que avui dia també s’està gestant una entitat que enxarxe les qui s’hi dediquen professionalment.
Per la seua banda, Roger Solé és un marger d’Osona que treballa tant a les comarques gironines com a la Catalunya central. Es dedica a construir només amb la tècnica de la pedra en sec per “intentar donar continuïtat a l’ofici”, tot i que també imparteix cursos, fa xarrades i conferències perquè considera que la difusió és necessària “perquè l’ofici continue”. “Com més se’n parla, més funciona. És l’única manera per anar fent, com una bola de neu. Divulgar i ensenyar forma part del meu ofici”, expressa.
Solé també ha estat un dels impulsors del Gremi de Margers de Catalunya, operatiu des de fa un any i mig. L’objectiu principal de l’entitat és poder generar un espai des d’on agrupar-se i dur a terme “feines col·lectives de més volum i amb gent formada sense haver de recórrer als professionals francesos”, explica, “així com poder establir una formació més professionalitzada per mitjà d’una xarxa d’artesans que ja s’hi dediquen al territori”.
Professionalitzar-se
L’any 2019 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el certificat professional de construcció en pedra seca –és a dir, les característiques que han de presentar les construccions per meréixer aquesta qualificació–, arran d’una iniciativa del Gremi de Margers de Mallorca, que en va impulsar el procediment. Però, per ara, en cap lloc de l’Estat s’ha posat en marxa un pla de formació associat a l’obtenció d’aquest certificat oficial.
A la Catalunya Nord, és l’associació Artisans Bâtisseurs en Pierre Sêche (ABPS) la que s’encarrega d’atorgar la titulació reconeguda pel Ministeri de Treball francés. Per aconseguir-la, les professionals són seleccionades per un comité d’experts i és a partir d’aquesta selecció que realitzen l’examen pràctic. Ara per ara, Roger Solé és l’únic marger català amb la titulació N2 d’artisan bâtisseur, la més elevada.
Les Illes son l’únic territori de l’Estat espanyol que ha iniciat un procés d’acreditació a partir de l’experiència en l’ofici
Per tant, des de l’associació Gremi de Margers de Catalunya, es vol impulsar també la creació d’una escola de margers seguint l’experiència francesa “perquè és el que està funcionant i dona confiança als tècnics”, explica Solé. Això implicaria que el gremi fos l’entitat que supervise el certificat, de manera que se’n puga assegurar la transmissió fidel dels coneixements i de la tècnica “i que cap constructora sense aquests coneixements faça intrusisme laboral se’n puga aprofitar per a obtenir licitacions”, alerta Solé.
En la mateixa situació, a Andorra, les polítiques per la defensa de la pedra en sec segueixen un esquema triangular a través de la formació, el foment de la tècnica i les estructures i el suport a altres administracions com els comunals. Lluís Segura, tècnic de patrimoni del govern del país pirinenc, explica que tant la col·laboració amb l’àrea de medi ambient com el suport privat de la Fundació Cal Pal han permés desenvolupar formacions en l’àmbit de la pedra en sec des de l’any 2018. Com a projecte de futur, esperen poder crear obra pública amb pedra seca. “Necessitem una formació reglada des del marc andorrà que ens permeti tenir professionals, perquè comptem amb gent que ha treballat la pedra en sec, però no amb el nivell professional suficient per donar formacions o per treballar-hi completament”, lamenta.
“No hi ha res escrit en aquest ofici, tot el que hem aprés ho hem fet amb la tradició oral, observant i amb la pràctica”, explica Lluc Mir, president del Gremi de Margers de Mallorca. Les Illes són l’única comunitat autònoma de l’Estat espanyol que ha començat un procés d’acreditació de professionals per a l’obtenció de la qual es requereix demostrar experiència amb diferent documentació com, per exemple, el fet d’haver estat almenys tres anys donades d’alta a l’ofici.
A Mallorca, el Gremi de Margers compta amb més de quaranta associades. A més de promoure la creació d’una escola, també ha dut a terme denúncies de males pràctiques i d’intrusisme perquè “se’ns tingui en compte com a professionals de la pedra, se’n valori la tècnica i l’opinió pública en prengui consciència”, apunta Mir. A més, des del Consell Insular de Mallorca es va promoure una brigada fixa que treballa específicament, a través de la gestió del gremi, en la restauració i creació de construccions d’aquest tipus.
La força del Gremi a Mallorca s’explica perquè la major part de professionals que en formen part avui dia sorgeixen de l’escola de margers activada des dels anys vuitanta fins a les entrades del 2000, que es va veure aturada perquè no existia una qualificació professional per a les estudiants. “Som optimistes perquè hem aconseguit moltes fites conjuntament, però l’educació és fonamental perquè la gent jove, fins i tot aquella que no téuna vocació inicial, pugui conèixer l’ofici i, potser, dedicar-s’hi”, manifesta Mir.
De fet, des del Gremi volen que la formació sigui pública, “però si l’administració no es mostra competent, ho farem nosaltres per la via privada”, assegura Mir. Per fer-ho possible, explica que, “si de veritat volen defensar el camp, la serra de Tramuntana i el treball dels nostres avis i àvies, han d’impulsar des d’ara mateix escoles de margenar, o el paisatge agrícola que coneixem desapareixerà amb tots els beneficis que comporta”, conclou.
