Amb aquest volum ens trobem davant d’un conjunt de reflexions, condensades i profundes, fruit d’anys de lectures, converses i pensaments que evolucionen d’acord amb un món en transformació en una direcció perversa. Les aportacions de l’autor tracten d’esdevenir un contrapunt ideològic respecte a aquesta evolució social dels darrers anys que ens empenyen vers un futur caracteritzat per desigualtats creixents, conformisme social i reaccionarisme.
Les propostes posseeixen una matriu llibertària. La dimensió ètica d’aquest espai determina la ideologia exposada en aquest centenar de planes. Enfront de la involució política i social, l’autor proposa un federalisme primigeni, fonamentat en Proudhon i Pi i Margall, i amb la necessària actualització de les experiències de la Rojava kurda. El federalisme municipalista proposat no és altra cosa que una sobirania incondicional de cada comunitat, a partir d’una “gimnàstica de l’autogestió” dels afers públics, i de la capacitat de federar-se o desfederar-se lliurement. Aisa defuig tot excés ideològic. Això implica una proposta de convivència a partir de la implicació popular, i d’una col·lectivització d’espais estratègics com la propietat urbana o dels serveis municipals.
Aquí les dificultats són més psicològiques que tècniques. El capitalisme és un virus mutant i resistent davant qualsevol vacuna ideològica. Malgrat això, són rellevants les referències a les aportacions de Murray Boockhin, Hakim Bay, John Zerzan, Luis Andrés Edo, Serge Latouche o Eudald Carbonell, a banda de l’humanisme omnipresent d’Albert Camus.
I és aquí on trobem un llibre valuós, una alenada d’aire fresc que cal llegir relaxadament, potser condensat i desordenat, encara que toca aspectes rellevants i essencials. Hi ha reflexions pertinents sobre la qüestió nacional, el decreixement, el capitalisme, la gestió municipal, el consumisme, l’individualisme. La proposta subjacent de l’escrit és que qualsevol societat virtuosa cal que creixi des de la base i la proximitat, a partir de la contundència del pensament i la praxi llibertària.
