Medya Haber i Sterk Tv tenen com a objectiu “ser veu de comunitats oprimides, començant per la comunitat kurda, perquè a Turquia hi ha una opressió molt forta sobre la població, el moviment i els mitjans kurds”, explica Erem Kansoy, periodista de Medya Haber. És a causa d’aquesta repressió, i a mesura que les comunitats kurdes creixien, que fa una vintena d’anys van començar a obrir mitjans de comunicació audiovisuals i escrits a diversos països d’Europa. Actualment, les televisions que emeten des de Bèlgica, Medya Haber –amb una programació centrada en informatius– i Sterk Tv –amb programes de notícies i culturals– tenen una audiència diària d’uns dos milions de persones.
La nit del 23 d’abril la policia belga va irrompre als estudis d’ambdues televisions a Denderlieu sense previ avís; van trencar la porta, així com ordinadors i l’equip de transmissió, segons van declarar en un comunicat posterior persones treballadores dels mitjans, i que Kansoy corrobora: “van trencar i es van endur material divers”. Segons explica, el motiu de la batuda responia a una ordre judicial de l’Estat francès derivada d’una investigació que vinculava aquestes cadenes de televisió al finançament del “terrorisme”. Així i tot, ningú va ser arrestat ni es va trobar cap indici en aquest sentit, segons el mateix testimoni. “Hi ha una pressió molt forta sobre els mitjans kurds, perquè difonen les idees d’Abdullah Öcalan que suposen una amenaça a l’imperialisme i al capitalisme. Les periodistes són criminalitzades a Europa i a Turquia. Allà són arrestades i torturades”.
La batuda responia a una ordre judicial de l’Estat francès derivada d’una investigació que vinculava aquestes cadenes de televisió al finançament del “terrorisme”. Així i tot, ningú va ser arrestat ni es va trobar cap indici en aquest sentit
La data en què es van produir els registres coincidia amb la commemoració del Dia del Periodisme Kurd, el 22 d’abril, que recorda l’establiment del primer diari kurd l’any 1898 al Caire (Egipte). Aquest diari, que de mans de Mîqdad Mîdhed Bedirxan va sorgir a l’exili a causa de les pràctiques de censura de l’aleshores administració otomana, ha precedit nombroses publicacions i mitjans kurds, molts d’ells radicats a Bakur (Kurdistan del nord) i Turquia, que s’han creat enmig d’una repressió constant fins avui dia. La darrera Llei de Desinformació núm. 7418, aprovada per l’estat turc l’octubre de 2022, incorpora la pena de presó d’entre un i tres anys per a qui difongui informació considerada falsa per les autoritats turques.
De fet, Turquia és, segons Amnistia Internacional, un dels països del món amb més periodistes empresonades. Segons l’informe de l’Associació de Periodistes de Dicle Firat, durant l’any 2023 un total 75 periodistes van ser investigades i 66 processades, de les quals 44 van ser condemnades. En total, la condemna va ser de quaranta-vuit anys, nou mesos i catorze dies de presó i una multa de 147.486 lires turques. El nombre de periodistes empresonades a gener de 2024 era de 57. També es van imposar 84 sancions a 68 emissions i es va prohibir l’emissió de més de cent notícies, es van tancar 83 llocs web, es van bloquejar 7.106 notícies i es van prohibir 3.761 continguts a les xarxes socials. La repressió també arriba fora de les fronteres turques, com ha succeït amb la detenció de l’editor de RojNews, Silêman Ehmed, al Kurdistan iraquià, del qual no se n’ha sabut res durant més de dos-cents dies.
Alhora, en moments de crisis per a l’Estat turc aquesta repressió és encara major. Des de Reporters sense Fronteres es va denunciar com arran del terratrèmol de febrer de 2023 es van produir greus violacions a la llibertat de premsa, entre les quals destaquen, segons aquest organisme, “la violència física, detencions, processos judicials, atacs virtuals i restriccions a l’accés a xarxes socials”.
Amb aquests antecedents, segons Kansoy ara hi ha una major ofensiva sobre els mitjans crítics perquè en les darreres eleccions municipals del març d’enguany, el partit del règim, l’AKP liderat per Recep Tayyip Erdoğan, ha patit una davallada molt important. El fet que la mateixa nit del 23 d’abril s’escorcollés, a més dels canals belgues, una agència de notícies kurda a Istanbul i es detinguessin nou periodistes que hi treballaven –acusades de ser membres d’una organització il·legal– és un indici, segons aquest treballador de Medya Haber, que “els serveis secrets turcs estan darrere de les operacions”.
L’escalada en la repressió al moviment kurd ha suposat la condemna contra 24 càrrecs polítics, la majoria del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) –actual Dem Party–, a més de quatre-cents anys de presó
Aquesta escalada en la repressió al moviment kurd s’ha dirigit també contra els seus representants polítics, amb la condemna el passat 16 de maig a 24 polítiques kurdes, la majoria del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) –actual Dem Party–, a més de quatre-cents anys de presó. Entre elles hi ha l’antic copresident Selahattin Demirtas, condemnat a quaranta-dos anys de presó, i l’aleshores copresidenta Figen Yüksekdağ, condemnada a trenta anys i tres mesos, per protestes contra la inacció de Turquia davant l’atac del Daesh a Kobane el 2014.
Per fets com aquests, moltes polítiques, activistes i periodistes kurdes, com el mateix Kansoy, estan exiliades a Europa, però “no crec que estiguem del tot segures aquí”, afirma el periodista, “perquè s’han produït assassinats a Europa d’activistes kurdes, com va succeir fa dos anys a París i el 2013”. També s’han escorcollat mitjans de comunicació kurds en països europeus en diverses ocasions –el 2010 ja va passar a Bèlgica amb RojTv, predecessora de Sterk TV– i Kansoy assegura que “com a periodistes rebem molta pressió psicològica, per exemple, som interrogades contínuament quan travessem les fronteres europees”. Així i tot, i en vista també de l’ampli suport que han rebut amb diferents concentracions de denúncia a diverses ciutats europees –entre elles a Barcelona el passat 30 d’abril– la seva determinació és clara: “els mitjans kurds i les periodistes no ens donarem per vençuts per aquestes amenaces”.
