Plaer pur i senzill

A vegades un llibre ens cau del cel com la primera gota d’un ruixat d’estiu. Ens eixoriveix i n’agraïm l’espontaneïtat i la frescor. Eugeni Oneguin és un d’aquests llibres. Però, com la nuvolada que transporta tot el ruixat, allò que sembla tan gràcil i senzill té un recorregut que no ens pensaríem, en el nostre cas, triple. Perquè Eugeni Oneguin és una novel·la en vers de lectura preciosa i caminadora sobre les tribulacions d’un dandi rus, i també és la mare de la novel·la russa en general, que tantes hores de plaer lector ens ha donat. Però per a nosaltres, Eugeni Oneguin és també la primera traducció al català que se’n fa; Arnau Barios, el traductor, ha procurat traslladar la difícil versificació que Puixkin hi va disposar sense que el sentit del text se’n ressenti. El resultat, per a les que no sabem rus, ens enriqueix, tant pel pes històric de la novel·la, com per la fluïdesa del text –amb grans troballes i solucions lingüístiques–, com per la història en si i els seus personatges, que ja no podem deixar d’estimar.