Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Obrir el ventall

Ja feia uns quants anys que Miquel Gil no lliurava un disc nou. Però la veritat és que, des de la gravació d’X Marcianes (Temps Record, 2011), el de Catarroja no ha parat de treballar en els àmbits més diversos: al teatre, a la televisió i pujant a l’escenari amb diferents projectes. Geometries ve, doncs, a trencar un silenci que ni de molt ha estat artístic, sinó tan sols discogràfic.

I què trobem en aquest treball? Bàsicament el mateix que aquest cantant ha fet des que va revolucionar el folk dels Països Catalans amb l’esplendorosa reaparició que va suposar l’edició d’Orgànic (Sonifolk, 2001): una intel·ligent relectura i posada al dia del substrat de la música tradicional, eminentment la d’arrel valenciana, feta a partir de l’adaptació d’un seguit de poemes d’autories contemporànies.

Geometries redescobrim l’antic component d’Al Tall en plena forma, i obrint encara més el ventall de les seves expressions rítmiques. Així, torna a visitar els textos d’un creador que no falla mai en les seves produccions, Enric Casasses (“Llei horària” i “Canvi de clima”), o recupera un Vicent Andrés Estellés que reviu en forma de txa-txa-txa a “Hotel París” –que ja havia versionat Ovidi Montllor– o de reggae a “Mort petita”. Però al CD també apareixen altres poetes no tan coneguts, com Joanjo García, Imma Mànyez, Anna Montero o Begonya del Pozo, que signa la denúncia contra la violència masclista que dona nom al disc. No obstant, potser el tema més destacat d’aquest repertori, per al meu gust, és “La que diu”, una peça tradicional ben amanida amb uns ingredients que, sense fer-li perdre el seu caràcter popular, la transformen en una mena de pop-rock ballable.

Per realitzar aquest treball, Miquel Gil s’ha envoltat d’una competent banda, on destaca la presència d’Eduard Navarro, excel·lent sonador d’instruments de corda i vent. Per la seva banda, un altre músic imprescindible en el present valencià, Borja Penalba, hi ha exercit de productor i ha col·laborat en unes quantes composicions, mentre Rafa Arnal, Mireia Vives i Pep Gimeno Botifarra han estat convidats a posar les seves veus en algunes cançons més.

Article publicat al número 491 publicación número 491 de la Directa

MÚSICA

Geometries
Miquel Gil
Temps Record, 2019