El poeta Enric Casasses va publicar fa poc El nus la flor i Assagets, originalíssimes immersions al poema amorós (i musicat) i al poema assagístic (i artístic). Ara, el volum Soliloquis de nyigui-nyogui recull gran part de la seva producció de poemes llargs i narratius, molts de descatalogats o difícils de trobar, que han estat fixats o repassats. Tres d’ells inèdits, un escrit durant el confinament de l’any passat, “A pes de braços”, que és un exorcisme alliberador. L’editor Jordi Cornudella definia els poemes del recull lligant-los tant a la filosofia i l’acràcia com a les històries immediates i als paisatges propers i humans.
Cada poema té formes i mètriques diferents, però sempre vibra vivament. En els poemes llargs –com a la composició “Plaça Raspall”, cartografia fantàstica i precisa– es gaudeix millor la fluïdesa i la frescor inspirada i transparent d’una llengua capaç d’obrir-se camí per explorar i descobrir escenes i idees amb la gràcia de l’oralitat, amb una mena de seny psicodèlic, profund i humorístic, que toca de peus a terra mentre ens eleva sense solemnitat, ni retòrica, ni vertigen.
