Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Port Mediterrani, una 'pilotada' urbanística a la Mola de Paterna

Un macrocentre comercial de 300.000 metres quadrats amenaça el paratge de la Mola, un turó poblat de pinedes, vegetació de muntanya baixa, oliveres i garrofers, en molts casos centenaris, que ocupen un sòl en part propietat del Ministeri de Defensa

Reunió de la Federació d'Associacions de Veïns de Paterna (FAVEPA) amb el representant de la promotora IntuEurofund a València, Gonzalo Chastel / Antoni Silva

A la localitat de Paterna, situada en la perifèria de la ciutat de València, des de fa dècades ofegada per polígons industrials, i cinc centres comercials vinguts a menys a partir de la deriva econòmica de la crisi, li queden només dos pulmons verds perquè seguisca respirant. Un és la seua horta; l’altre la Mola, un espai no urbanitzat ara amenaçat per la implantació d’un nou macrocentre comercial de 300.000 metres quadrats, que afectaria una superfície total d’1,42 milions de metres quadrats

El projecte, anomenat Port Mediterrani-Shopping Resort, arrasaria el paratge de la Mola, un turó poblat de pinedes, vegetació de muntanya baixa, oliveres i garrofers, en molts casos centenaris, que ocupen un sòl en part propietat del Ministeri de Defensa. Per preservar-ho, es crea en 2011 la plataforma cívica La Mola és Nostra, integrada per diferents col·lectius socials com Joves de la Coma, Granja Julia, la plataforma Paterna Respira i associacions veïnals com la de la Canyada. El seu objectiu, com ens relata José Ordóñez, integrant de Paterna Respira, “és protegir el que queda, reforestar on siga necessari, preservar un espai lúdic per al poble de Paterna, on des de sempre hem anat a passejar, córrer, anar amb bici o fer un pícnic, en definitiva salvar un espai per gaudir i poder respirar”.

La Mola és Nostra ha organitzat una sèrie d’accions durant el mes de maig que inclouen la passada d’un curt-documental, la presentació d’un pla d’usos per a la Mola, una festa de la sembra i actuacions musicals

José és president de l’associació veïnal La Pinaeta, un grup d’habitatges que quedarien envoltats per dues autovies i unes basses de laminació, en forma de grans fossats, que canalitzarien l’aigua procedent d’un barranc. Segons el dirigent veïnal “aquest projecte ve heretat d’una època en la qual el formigó s’associava al progrés. Ara no ens fan falta més habitatges, ni sòl industrial, necessitem arbres”, conclou. La plataforma cívica ha organitzat una sèrie d’accions durant el mes de maig que inclouen la passada d’un curt-documental, la presentació d’un pla d’usos per a la Mola, una festa de la sembra, actuacions musicals i una concentració com la que va tenir lloc dissabte passat en la porta de la Generalitat Valenciana a la qual van acudir 350 persones.

 

Esquiar i fer surf a Paterna

Enfront d’aquests arguments es troba Intu Eurofund Investments, empresa conjunta formada pel fons d’inversió immobiliària Eurofund Investment, gestionat per Ian Sandford, i el grup britànic Intu Properties, especialitzat en centres comercials. Tots dos són els impulsors del macroprojecte que, com es publicita a la seua pròpia web, crearia “4.000 llocs de treball directes i 8.300 indirectes”. Aquestes dues empreses, consolidades al Regne Unit amb catorze centres comercials, tenen en funcionament projectes similars a Còrdova, el Llobregat, Terrasa i Zaragoza, aquest últim denominat Port Venècia i que que la firma britànica presenta com a exemple per implantar-se a Paterna.

Fragment de l’informe desfavorable al Pla d’Actuació Territorial Estratègica (ATE) Port Mediterrani, emès pel Ministeri de Foment

 

Port Mediterrani oferiria una àmplia oferta de restaurants, grans magatzems, i tendes de primeres marques, al qual caldria afegir un parc temàtic infantil, una pista d’esquí amb neu artificial i un gran llac amb ones per fer surf. Seria un dels últims macroprojectes que el Govern valencià del PP, va intentar dur a terme. El 25 de juny del 2014 la Consellería d’Infraestructures, Territori i Medi ambient va publicar al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), una resolució “sotmetent a consultes, participació i informació pública el Pla d’Actuació Territorial Estratègica (ATE) Port Mediterrani”. En la publicació s’assenyala que el Consell de la Generalitat acordava el 25 de gener de 2013 la declaració d’aquesta actuació estratègica.

Port Mediterrani oferiria una àmplia oferta de restaurants, grans magatzems,tendes de primeres marques, un parc temàtic infantil, una pista d’esquí amb neu artificial i un gran llac amb ones per fer surf
Aquesta consellería, ara sota control de Compromís, haurà de donar llum verda o carpetada al projecte. Segons Juanma Ramón portaveu municipal de Compromís per Paterna, “la consellería ha creat una comissió d’avaluació mediambiental, a la qual s’han transmés algunes irregularitats de tot el procés, com la falta d’un informe favorable del Ministeri de Foment”. I defineix el projecte com “una pilotada urbanística”.

 

Irregularitats i presses per aprovar

En aquest sentit, el ministeri va aportar el 17 de Desembre-2012 un informe desfavorable a la creació de la ATE per a Port Mediterrani. Foment destacava aleshores que l’aspirant a promotor no analitzava les IMD (intensitats mitjanes diàries de trànsit) ni la capacitat de l’enllaç de l’A7 amb la CV-35 per mantenir “nivells de servei adequats”. Al costat d’aquest informe, Compromís per Paterna en fa públic un altre de l’Agència Valenciana de Turisme, datat a l’octubre del 2014 en el qual resol que: “el projecte no conté actuacions de destacable caràcter turístic que pugui generar fluxos de visitants a la Comunitat Valenciana, ni implica cap millora de la seua imatge”.

Reunió de la Federació d’Associacions de Veïns de Paterna (FAVEPA) amb el representant de la promotora IntuEurofund a València, Gonzalo Chastel |Antoni Silva

 

“Dos informes necessaris per donar curs a la ATE del macroprojecte” afirma Juanma Ramón, que ressalta la rapidesa de la tramitació durant les eleccions municipals. “L’11 de maig de 2015, el projecte modificat entrava en la conselleria d’Economia, que donava el seu vistiplau, i tan sols una hora després era enviat a la Direcció general d’Avaluació Ambiental un expedient de 3.000 folis. Quan qualsevol persona que tramiti una ajuda per dependència, per exemple, ha d’esperar mesos o fins i tot anys”, denuncia el regidor de Paterna.

 

Quasi tothom contra Port Mediterrani

Les reivindicacions de la Plataforma Salvem La Mola estan recolzades en l’Ajuntament de Paterna per EU, Compromís i Paterna Sí Pot. A aquesta última formació pertany Beatriz Serrano, qui ens assegura que “els tres partits portaven als seus programes electorals el posicionament en contra del projecte. Això va ser un dels punts de desacord per formar govern amb l’actual alcalde Juan Antonio Sagredo-PSOE, que governa en minoria”, qui segons la regidora “no ha adoptat encara una posició clara sobre aquest tema”.

El paratge de la Mola és el pulmó verd de la localitat de Paterna, situada en la perifèria de la ciutat de València i ofegada per polígons industrials grans centres comercials

 

La Directa va poder assistir a una reunió de la Federació d’Associacions de Veïns de Paterna (FAVEPA), en la qual es van donar cita vuit de les onze associacions que la conformen, amb el representant de la promotora IntuEurofund a València, Gonzalo Chastel, el qual va manifestar que venia a la reunió a “recollir inquietuds”. Certament, les representants veïnals van mostrar alguna cosa més que inquietud, en manifestar les seues desconfiances cap a “una empresa radicada a Luxemburg”, que ofereix com a moneda de canvi llocs de treball.

Les representants veïnals temen que “és el mateix que durant dècades han al·legat altres centres comercials i polígons industrials instal·lats en el terme de Paterna”, i posen com a exemple Bauhaus, una gran superfície especialitzada en la llar, el taller i jardí. “Només van contractar divuit persones del poble a la seua arribada i en l’actualitat només en queda un”, afirma José Luis Rodríguez, del barri de la Coma i president de FAVEPA, el qual manifesta que la federació està posicionada de moment en contra del pla urbanístic. Altres representants, com el de la Canyada o l’Alborgí, van pal·lesar un total rebuig a les pretensions de IntoEurofund, afirmant que s’anaven a oposar al projecte amb “ungles i dents”.

 

Aprofundir en les desigualtats socials

Gairebé de la mateixa manera es manifesta Agustín De Miguel, del grup de Joves de La Coma-Granja Júlia, “un col·lectiu que va sorgir fa trenta anys de la confluència d’una associació de veïns molt combativa, gent sense habitatge obligada a ocupar-ne, i uns joves que decidirem sortir de la marginalitat per combatre-la des de dins”, afirma. De Miguel fa 25 anys que és en el col·lectiu i treballa, al costat d’altres persones, els horts limítrofs a la Granja Júlia, en un projecte d’autoocupació. Considera que la realització de Port Mediterrani “ens arrabassaria un gran espai verd, i ens deixaria sense un dels dos grans pulmons de Paterna”.

Un instant de l’entrevista a Agustín De Miguel a un hort de la Granja Julia

 

Aquest activista contextualitza el barri de la Coma com “la perifèria d’un poble perifèric de València, amb un alt índex d’atur. Una illa envoltada d’urbanitzacions residencials i centres comercials, separats no només socialment, sinó també amb murs, com el que ens separa de la urbanització Mas del Rosari. Significaria aprofundir més encara en unes realitats molt diferents, on el xabolisme vertical conviu, al costat d’habitatges unifamiliars adosats”.

La plataforma cívica ha elaborat un pla d’usos per al paratge natural, amb zones per realitzar ciclisme de muntanya i altres esports, així com per a producció agrícola per part de cooperatives i col·lectius socials

La plataforma cívica ha elaborat un pla d’usos per al paratge natural de la Mola, amb zones diferenciades per realitzar ciclisme de muntanya i altres esports; així com la posada en producció de les oliveres i garrofers per part de cooperatives i col·lectius socials com el dels joves de La Coma. Partint de la participació ciutadana i promocionant debats on les persones de Paterna puguin donar-li forma i decidir sobre el paratge. José Ordóñez assenyala que la idea seria, “la de donar-li forma al que podria ser el bosc urbà més gran de València, en comptes de crear el centre comercial més gran d’Europa”.