Un duc (Bubo bubo) penja d’una torre elèctrica cap per avall, inert després d’haver patit una descàrrega de milers de volts. La imatge pot semblar anecdòtica, però diàriament des de fa dècades se succeeixen incomptables morts d’aus a les línies elèctriques d’arreu del món. S’estima que només a l’Estat espanyol una mitjana de 2.237 exemplars d’aquest rapinyaire nocturn, que és el més gran del món i està inclòs al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPE) i al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, van morir electrocutats cada any en el període 1990-2018. Aquestes i altres dades queden recollides al ‘Llibre blanc de l’electrocució a Espanya‘, que xifra en 33.000 les aus rapinyaires que moren anualment sota aquestes circumstàncies.
Pel seu hàbitat i comportament, diferents espècies d’àguiles són les més castigades pel cablejat: l’àguila imperial ibèrica (en perill d’extinció), l’àguila daurada, l’àguila calçada o l’àguila marcenca en són bons exemples. De fet, la més afectada a Catalunya és l’àguila perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), espècie qualificada de vulnerable que té en l’electrocució la seva primera causa de mortalitat. Tanmateix, no només aquest tipus d’aus són víctimes de la problemàtica, sinó que qui més baixes registra és la cigonya blanca (Ciconia ciconia), amb 13.220 decessos anuals, i el carronyaire per excel·lència de les nostres terres, el voltor comú (Gyps fulvus), amb una llista negra de 4.333 pèrdues l’any. No obstant això, cal tenir en compte que moltes d’aquestes morts no s’arriben a comptabilitzar mai perquè per les ecologistes és inabastable escodrinyar contínuament tota la xarxa elèctrica.
La mort d’aus per electrocució s’ha agreujat per l’expansió de la xarxa elèctrica arreu del territori, però sobretot perquè les línies s’han implementat sense mesures de seguretat en àrees habitades per poblacions d’aus i en zones naturals de pas
La mort d’aus per electrocució s’ha agreujat per l’expansió de la xarxa elèctrica arreu del territori, però sobretot perquè les línies s’han implementat sense mesures de seguretat en àrees habitades per poblacions d’aus i en zones naturals de pas. L’electrocució té lloc quan una au s’atura i toca dos cables en un suport elèctric, així com quan se situa en un suport que és conductor (per exemple, de metall) i fa contacte amb un cable. A Catalunya, hi ha més de mil models diferents de suports elèctrics amb diferent grau de perillositat, però malgrat que les mesures contra l’electrocució són efectives i redueixen la mortalitat de l’avifauna, les empreses elèctriques es resisteixen a aplicar-les. Amb aquesta postura, fan cas omís del Conveni d’espècies migratòries (Conveni de Bonn, 2002) i de diverses directives de conservació de la Unió Europea, així com la normativa sobre línies elèctriques de l’Estat espanyol.
“Endesa, amb la connivència de la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es nega sistemàticament a fer les inversions a les quals està obligada per llei per protegir les seves línies elèctriques i frenar així el degoteig constant de morts d’avifauna per electrocució”, asseguren des d’Ecologistes en Acció. Per aquest motiu, l’entitat s’ha personat com a acusació popular en un procediment obert al Jutjat Penal 1 de Vic que actualment es troba en fase d’instrucció. Un equip jurídic liderat per Pilar Rodríguez, advocada especialitzada en causes mediambientals, ha apreciat indicis de la comissió dels delictes contra el medi ambient i la fauna (articles 326 bis i 334 del Codi Penal, respectivament) i d’un delicte continuat d’incendi (article 351).
Aus cremades que encenen focs
En concret, el procediment penal apunta contra la branca de distribució d’Endesa, que des de juliol de 2019 opera sota la nomenclatura societària Edistribución Redes Digitales, SL. Es tracta de la distribuïdora líder del mercat elèctric espanyol, amb 12,4 milions de clients en deu comunitats autònomes, entre elles Catalunya, el País Valencià i les Illes. S’encarrega de portar el subministrament elèctric fins a les usuàries, així com del manteniment de la xarxa i de la lectura dels comptadors. Per tenir una idea de la magnitud del seu negoci, segons dades de la mateixa Endesa, l’any 2018 van distribuir 124.714 GWh a través dels més de 319.000 quilòmetres de xarxa de línies elèctriques, el que equival al 44% de la demanda total de l’Estat espanyol.
Els seus quatre administradors i dos directors d’explotació a Catalunya són les persones físiques contra les quals es dirigeix el procediment penal, que va impulsar l’Associació de Defensa de les Aus al Sud de València (ADENSVA). “Van presentar denúncia a la Fiscalia Provincial de Medi ambient de Barcelona, que arran d’això va decidir presentar una querella contra Endesa als jutjats de Vic perquè les primeres aus que es va certificar que havien mort massivament eren a la comarca d’Osona”, explica la lletrada Pilar Rodríguez en conversació telefònica. En assabentar-se del procediment, Ecologistes en Acció Catalunya va decidir personar-se com a acusació popular per la comissió dels presumptes delictes contra el medi ambient i la fauna.
Informes forenses d’aus i atestats d’agents rurals proven que alguns incendis forestals han començat arran de l’electrocució d’una au que ha encès les flames en impactar a terra amb el cos cremant
Posteriorment, l’equip jurídic ecologista ha demanat ampliar les diligències d’investigació perquè argumenten que els responsables de l’elèctrica també podrien estar incorrent en un presumpte delicte continuat d’incendi, per no evitar l’electrocució d’aus en línies elèctriques d’alta i mitjana tensió que de vegades provoca focs en terrenys agrícoles i forestals. Així s’ha pogut demostrar en fins a vuit incendis succeïts a Catalunya en el període comprès entre juny de 2019 i el 21 de setembre de 2021, concretament als municipis d’Abrera (el Baix Llobregat), Sant Pere de Ribes (el Garraf), Calaf (l’Anoia), Castelldefels (el Baix Llobregat), Torrelavit (l’Alt Penedès), Sant Bartomeu del Grau (el Lluçanès) i dos Castellbell i el Vilar (el Bages). En tots aquests casos, els informes forenses de les aus i els atestats dels agents rurals proven que el foc va començar arran de l’electrocució d’una au que ha encès les flames en impactar a terra amb el cos cremant. Aquest procediment no és l’únic que té obert l’elèctrica en contra seu per aquesta problemàtica, ja que la Fiscalia Provincial de Medi ambient de Tarragona n’ha engegat un altre.
Per la seva banda, el servei de premsa d’Endesa a Catalunya ha respost a les preguntes de la Directa aclarint que el procediment penal “es troba en una fase preliminar i és obert, per tant, volem ser prudents i respectar el procés judicial”. Tot seguit, afirmen “ens ratifiquem en el nostre convenciment que actuen en correcte compliment de la llei vigent en tot el relatiu a qüestions mediambientals i especialment en matèria d’avifauna”. Justifiquen el seu posicionament apel·lant al Pla d’Avifauna d’Endesa a Catalunya, que varen presentar l’11 de març del 2021: “la protecció a l’entorn està en els eixos ètics i estratègics de la companyia”. Així doncs, manifesten que EDistribución té implantat “un sistema de gestió ambiental certificat amb la norma internacional ISO 14001, que implica un control i millora continua en matèria de medi ambient i existeix una abundant normativa interna per a prevenir els riscos relacionats amb l’avifauna”. Consideren que “les actuacions que fem estan per damunt del que la llei exigeix” i asseguren que treballen “de manera coordinada amb Medi Natural de la Generalitat per establir les prioritats d’actuació i poder cobrir les zones que considerin més necessàries”.
Dècades de queixes ignorades
“Hi ha estimacions que apunten que actualitzar les torres elèctriques i protegir-les costa entre 450 i 7.000 euros depenent del cas, aleshores n’arreglen amb comptagotes per justificar que fan alguna cosa i així engeguen campanyes de greenwashing“. En aquests termes s’expressa Josep Hurtado, advocat i coordinador de l’àrea jurídica d’Ecologistes en Acció de Catalunya, qui explica que la problemàtica es coneix des dels anys setanta: “Sempre hem reclamat que s’han de protegir les línies elèctriques, fa molts anys que exigim a la Generalitat i Endesa que ho facin mitjançant queixes i requeriments”.
“Cal posar fi a la impunitat dels crims mediambientals de les empreses i a la connivència silenciosa dels nostres polítics”, afirma Josep Hurtado, advocat i coordinador de l’àrea jurídica d’Ecologistes en Acció de Catalunya
Hurtado assegura que la Generalitat no ha sancionat la companyia malgrat tenir la capacitat de fer-ho. “Amb la Llei del patrimoni natural i de la biodiversitat i la Llei de responsabilitat mediambiental qualsevol empresa que tingui infraestructures que infringeixin danys al medi ambient té l’obligació de reparar-les”, denuncia l’advocat, que critica que el Departament de Medi Ambient ha signat convenis amb Endesa per implementar millores a canvi d’evitar les possibles sancions. Certament, la majoria de línies elèctriques no compleixen la normativa actual perquè no tenen les mesures de protecció adequades contra el risc d’electrocució i de col·lisió de les aus. És per això que ara han decidit impulsar la via penal, “les empreses en aquest país actuen amb total impunitat, sense fer-se responsables dels seus impactes en el medi ambient mentre obtenen beneficis econòmics de la seva activitat”, critiquen des de l’entitat.
Això no obstant, impulsar una acusació d’aquest tipus suposa estudiar milers i milers de folis i invertir moltes hores de dedicació i anys de tramitació, motiu pel qual can recórrer a una campanya de micromecenatge que ha assolit la xifra necessària per continuar endavant. Des d’un inici, tot apunta que efectivament el procediment serà llarg. Per això, Ecologistes va demanar mesures cautelars perquè –abans no es resolgui– Endesa arregli les línies en mal estat i deixin de morir diàriament aus electrocutades. L’elèctrica ha impugnat la petició i l’acusació popular ha presentat recurs. “Esperem guanyar, crear precedent i generar jurisprudència per tenir més força, en tots els territoris, per posar fi a la impunitat dels crims mediambientals de les empreses i a la connivència silenciosa dels nostres polítics”, conclou Josep Hurtado.
