El 19 de novembre se celebra el dia mundial per a la prevenció de l’abús i la violència sexual. I a mi em dona l’excusa perfecta per tornar a parlar d’aquest tema. Per tractar d’obrir noves esquerdes en el mur de silenci que alcem –i que continuem sense voler trencar– per no haver d’assumir que un de cada cinc infants i adolescents és víctima d’aquest tipus de violència.
M’agradaria trobar la manera de traspassar parets, obrir batents i fer-vos sentir la necessitat urgent que fem alguna cosa. Perquè, mentre ens ho pensem, ara i ací, hi ha milers d’infants i d’adolescents que viuen i creixen amb la por enganxada als cossos. No un ni dos ni tres, un 20% de criatures són violentades sexualment, principalment per part de persones molt properes. En un 65% dels casos, de la pròpia família. En un 44% dels casos no es tractarà d’un fet aïllat, sinó que s’allargarà en el temps, de manera reiterada.
M’agradaria trobar la manera de traspassar parets, obrir batents i fer-vos sentir la necessitat urgent que fem alguna cosa. Perquè hi ha temes que apleguen multituds, causes que fan orgull portar en una samarreta. I, d’altres, que ens fan tanta vergonya col·lectiva que a penes si sumen solidaritats. I, malauradament, una d’aquestes causes amb estigma, és la violència sexual contra la infància i l’adolescència. I això, ho hem de canviar.
Mentre ens ho pensem, ara i ací, hi ha milers d’infants i d’adolescents que viuen i creixen amb la por enganxada als cossos. Un 20% de criatures són violentades sexualment
M’agradaria trobar la manera de traspassar parets, obrir batents i fer-vos sentir la necessitat urgent que fem alguna cosa. Perquè ens necessitem totes, des de tants espais com puguem, des del que som i podem i aprenem. I dic això i soc conscient que sovint no sabem ni per on començar. I és per això que avui em propose fer-vos arribar una mena de manifest, que ens implique, de manera activa i compromesa en la tasca preventiva contra les violències sexuals que pateix la infància i l’adolescència.
No inventaré res de nou, fonamentalment, tractaré de fer un inventari breu i pràctic d’algunes de les recomanacions que les persones i entitats expertes en la matèria apunten com a profilaxi preventiva. Una prevenció que ha d’anar tant en direcció vertical com horitzontal. Vertical, perquè, com a problema estructural que és, requereix d’una implicació de totes les capes de la societat: institucions, professionals, famílies, comunitat. I horitzontal, perquè en cadascuna d’aquestes capes ens hem de proposar arribar al major nombre possible de persones. I, ara sí, concretem:
Implicació institucional. Necessitem que les institucions, amb capacitat de govern i decisió, s’impliquen en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència. I quan dic les institucions vull dir, no cal dir, les persones que hi treballen. En l’actualitat tenim uns marcs legals per a la protecció de la infància i l’adolescència, que eren inimaginables fa pocs anys. Però necessitem que les lleis baixen del paper i es facen realitat en la terra, amb recursos econòmics i personals, que permeten, per exemple, una justícia a l’alçada de la infància, amb jutjats i oficines, especialitzades, d’atenció a víctimes. Necessitem que les lleis, i la materialització d’aquestes, posen, veritablement, infants i adolescents, i el seu interès superior, en el centre. I que aquests siguen considerats víctimes de primera i no de segona. Necessitem una justícia que no pose prescripcions al dolor de les víctimes ni impediments al dret, de totes elles, a la reparació.
Necessitem una justícia que no pose prescripcions al dolor de les víctimes ni impediments al dret, de totes elles, a la reparació
Necessitem institucions que no revictimitzen, que no facen passar camins de calvari a les víctimes. Necessitem tractaments terapèutics especialitzats i gratuïts. Necessitem que les universitats oferesquen formació específica sobre maltractament i agressions sexuals, en les carreres professionals abocades a treballar amb a la infància i l’adolescència. Que els ajuntaments destinen recursos per portar endavant plans d’intervenció integral contra el maltractament i la violència sexual a nens, nenes i adolescents. I més. Molt més. Tot el que siguem capaces de fer. Perquè el problema no és menor.
Formació i coordinació. Necessitem formació específica per a les professionals que treballem en contacte directe amb la infància i l’adolescència. Pediatres, psicòlogues, mestres, professores, advocades, jutges, policies o treballadores socials. Necessitem aprendre a observar, escoltar i desxifrar el llenguatge amb què es comuniquen. Perquè sovint –i molt especialment en casos de maltractaments i violència sexual– no ens parlaran amb el llenguatge adult, però sí ens parlaran amb el cos, amb la gestualitat, amb les postures, amb els silencis, amb les frases no acabades o amb les conductes. Canvis d’humor sobtats. Hipersexualització, coneixements, o comportaments sobre sexualitat, inusuals per a l’edat. Comportaments que van d’extrem a extrem: conductes agressives o submises; hiperactivitat o fatiga extrema; alt rendiment escolar o, tot el contrari, desinterès i males notes. En definitiva, no és un, que són múltiples els símptomes que hem de saber observar i interpretar o, almenys, que ens haurien d’alertar. Però, malauradament, en general, no ens n’ han ensenyat.
Necessitem aprendre a observar, escoltar i desxifrar el llenguatge amb què es comuniquen. Perquè no ens parlaran amb el llenguatge adult
Necessitem formació específica per atendre adequadament les víctimes i per a notificar i activar els protocols corresponents. Saber què hem de fer quan una alumna a l’escola, o un infant a la consulta de pediatria, posem per cas, ens revela que és víctima de violència sexual. Com l’escoltem? Com l’acompanyem? A qui acudim? Coneixem els protocols específics del nostre àmbit professional? Potser ni tan sols sabem que notificar i activar els protocols pertinents, davant sospita de violència sexual, no és una opció sinó una obligació. Hem d’elaborar pautes internes, que ens marquen la direcció per actuar correctament, i no afegir més dany i dolor a les víctimes. Hem de crear espais de coordinació amb totes les professionals que intervenen en casos de violència sexual contra la infància i l’adolescència. En definitiva, és una gran responsabilitat la que tenim. I és per això que hem d’aconseguir formacions específiques, als nostres espais de treball, per poder actuar de manera adequada i coordinada i teixir, així, un cordó de protecció entorn la infància i l’adolescència.
Entorns segurs i xarxes de bon tracte. Els bon tractes permeten que els infants es desenvolupen des d’una base sòlida, en totes les esferes de la vida –emocional, cognitiva, física o social. I els donen la mida per distingir-los dels mals tractes. Per això, les persones que estem en contacte amb la infància hem de ser capaces de desenvolupar estratègies per acompanyar, des d’una mirada respectuosa, des de vincles sans i segurs. I des de límits cuidadors. Hem de procurar entorns segurs i protectors. I avui dia, aquests entorns de seguretat els hem d’estendre a les xarxes socials, perquè dia que passa, dia que augmenten les violències sexuals en aquest context. Els infants i els adolescents, com qualsevol persona, són subjectes de drets i, aquests, han de ser garantits.
Tenen dret a créixer i desenvolupar-se en entorns lliures de violències. Tenen dret a ser respectats en els seus propis ritmes vitals, en els seus interessos, en les seues emocions, en les seues necessitats. Tenen dret a ser escoltats i que es tinguen en consideració les seues opinions i desitjos. I això val tant als jutjats, a l’escola com a casa. En el context de la violència sexual contra la infància és fonamental el dret al consentiment sobre el propi cos, així com el respecte els límits corporals de les altres persones. I això s’aprèn des de la primera infància. Des que naixen els hem de comunicar la dignitat amb què mereixen ser tractats. Amb la manera que ens apropem als seus cossos – subjectes i no objectes. Des de les cures respectuoses.
Des que naixen els hem de comunicar la dignitat amb què mereixen ser tractats. Amb la manera que ens apropem als seus cossos
Hem de transmetre’ls que les emocions i les mostres d’afecte mai no poden ser forçades. I que tenen dret a la intimitat. I han de saber a qui demanar ajuda quan alguna persona no respecta els seus drets, els seus cossos, les seues voluntats. I, per això, és necessària una xarxa protectora de persones de confiança, que hem de construir i alimentar en la convivència quotidiana.
Educació afectiva i sexual. Les famílies i les persones, que treballem en contacte directe amb infants i adolescents, hem de proporcionar-los una adequada formació afectiva i sexual. No és una opció, és un dret reconegut, entre d’altres, per la Convenció sobre els Drets dels Infants. Hem de revisar, per exemple, els plans d’acció tutorials dels nostres centres educatius, per assegurar-nos que recullen una educació afectiva i sexual holística. Una educació sexual integral, que no es limita a moments puntuals, si no integrada en la tasca quotidiana, seqüenciada i adaptada a cada etapa educativa; que comença en les primeres edats, amb la identificació de sensacions agradables i desagradables o amb el coneixement i reconeixement de les parts del cos i els noms apropiats de cadascuna d’aquestes. Vulva, penis, vagina, testicles. Així, clar, sense eufemismes ni pors.
Una educació sexual integral, amb perspectiva de gènere, que qüestione els estereotips, pose cot a les fòbies i possibilite un espai ben ampli on parlar –sense temor a les preguntes ni als judicis– sobre la reproducció; el sexe i el gènere; les orientacions i les identitats sexuals; els desitjos i els plaers. I sí, també, dels riscos i dels abusos. Però després. No abans. I, això sí, abans que la pornografia mainstream es convertesca en escola de sexualitat. Amb tot el que això suposa d’estereotips no reals, d’associar la sexualitat amb el coit i la violència i, especialment, de violència contra les dones.
Diferenciar una sexualitat saludable d’una sexualitat violenta o acomplexada és fonamental per al desenvolupament saludable de les persones i prevenir les violències
Hem de fer els nostres deures i assegurar-nos de proporcionar una bona educació sexual als nostres infants i adolescents, perquè diferenciar una sexualitat saludable, positiva, constructiva; d’una sexualitat insana, violenta o acomplexada és fonamental per al desenvolupament saludable de les persones i per a la prevenció de les violències.
Mitjans de comunicació. Necessitem mitjans de comunicació valents i compromesos amb la dignitat de la infància i els seus drets. Que els hi ha. Però encara són minoria i hem d’aconseguir multiplicar-los. Hem d’aconseguir que les agressions sexuals contra la infància i l’adolescència tinguen un espai permanent, a l’alçada de les xifres de la vergonya.
Un espai fet des de la sensibilitat i des de la vocació de sensibilitzar la societat. Un espai lluny de la banalització, del morbo o de l’anècdota que individualitza. Un espai des de l’anàlisi rigorosa, per anar a l’arrel del problema, en la configuració jeràrquica de l’estructura patriarcal i adultocèntrica de la societat. Un espai valent per fer visible que, la majoria de les vegades, la violència contra la infància no es produeix en institucions escolars o esportives – que també – sinó que es produeix en la institució per antonomàsia d’aquesta estructura, la família. Un espai per a la denúncia i per sacsejar consciències, amb vocació de servei públic. Un espai sense complexos, que done veu a les víctimes, a les associacions, a les persones expertes en la matèria. Que ajude a trencar les capes de silenci i els múltiples tabús que arrosseguen les agressions sexuals contra la infància.
Fem córrer la veu. Necessitem que feu vostra, que fem nostra, la prevenció de les violències sexuals contra infants i adolescents. No és una qüestió que correspon només a les víctimes. O a les associacions de víctimes. O les persones que investiguen el tema. Les agressions contra la infància i l’adolescència ens apel·len a tota la societat. Ens demanen una implicació activa. Parleu-ne en els vostres cercles familiars, d’amistats, veïnals, associatius o de treball. Si teniu un altaveu, feu-lo servir.
Ens demanen una implicació activa. Parleu-ne en els vostres cercles familiars, d’amistats, veïnals, associatius o de treball. Si teniu un altaveu, feu-lo servir
Organitzeu xerrades, taules de debat o jornades de sensibilització. Poseu el vostre art al servei de la protecció de la infància i l’adolescència. Escriviu un poema, una cançó, pinteu un mural o graveu un documental. Compartiu aquest article. O un altre. Feu com pugueu, vulgueu o sapigueu. Però feu alguna cosa. Per l’infant que vau ser, pels que creixen al vostre voltant, pels infants del demà. Els qui, amb un poc de sort i bon fer, han de poder créixer en un escenari on la violència sexual, i tota forma de violència contra la infància i l’adolescència, no tinguen cabuda. Avui pot començar un nou demà. Posem-nos a treballar.
