Els fets van passar l’any 2011 en el marc de les protestes del moviment del 15-M, la sentència ferma es va dictaminar l’any 2015 i la petició d’indult es va sol·licitar de manera immediata. Una dècada més tard, i després que el servei d’executòries de la secció 1 de la Sala Penal de l’Audiència Nacional espanyola hagués sol·licitat en sis ocasions entre els anys 2022 i 2023 com es trobava l’expedient d’indult remès al Ministeri de Justícia espanyol –els sis ministres que han ocupat la plaça des de l’any 2015 han ignorat la petició de mesura de gràcia, tant Soraya Sáenz de Santamaría i Rafael Catalá del PP, com Dolores Delgado, Juan Carlos Campo, Pilar Llop i Félix Bolaños del PSOE–, el tribunal ha decidit tirar pel dret i decretar la prescripció de la pena de presó.
“Decidir tenir una criatura no és fàcil quan pesa sobre el teu cap l’espasa de Dàmocles d’ingressar tres anys a presó”, detalla el santsenc Rubén Molina, mestre i pare de tres criatures
De fet, en la interlocutòria comunicada aquest dimarts 15 d’octubre a la tarda i signada pels jutges José Ricardo De Prada, María Adoración Riera i María Fernanda García, s’apunta al fet que la dilació en la prescripció ha estat del tot innecessària i que hauria pertocat decretar-la l’any 2020. Tretze anys després dels fets, i enmig de la incertesa d’una possible ordre d’ingrés a presó que planava sobre les seves vides, les quatre persones ara exonerades celebren la decisió judicial. “Patiment i incertesa que ens ha condicionat les vides durant tots aquests anys. Decidir tenir una criatura no és tan fàcil quan tens sobre el teu cap l’espasa de Dàmocles d’ingressar tres anys a la presó. Les nostres famílies també ho han patit”, detalla el santsenc Rubén Molina, pare de tres criatures, mestre de professió i que actualment treballa en l’àmbit de l’economia social i solidària.
A més, considera que “el fet que l’Audiència Nacional no hagi mogut un dit per executar la sentència durant una dècada demostra que no s’ajustava a la gravetat dels fets que asseguraven. Segons el jutge Grande-Marlaska i la Fiscalia es tractava d’una actuació gravíssima i, així i tot, ho han deixat passar de manera deliberada?”, es pregunta, per tot seguit denunciar que “l’única voluntat que tenien era generar un precedent jurídic que fos una eina repressiva contra la mobilització popular”. “De fet, va ser la jurisprudència clau necessària per condemnar activistes i líders polítics del procés independentista”, rebla.
L’advocat Eduardo Cáliz, apunta al fet que el conjunt de la causa i la sentència “envien un missatge dissuasiu de l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i llibertat d’expressió”
El seu advocat, Eduardo Cáliz, apunta al fet que el conjunt de la causa i la sentència “envien un missatge dissuasiu de l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i llibertat d’expressió” i, per això, va presentar una demanda al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg que encara és a l’espera de sentència. “No podem oblidar que van ser condemnats per manifestar-se, per simplement cridar i aixecar les mans davant de càrrecs electes a l’exterior del parc de la Ciutadella”, recorda. En aquest sentit, la demanda a les instàncies europees que apunta a la presumpta violació dels articles 7, 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, també reclama que les condemnades siguin indemnitzades pels perjudicis patits durant tots aquests anys.
Cal recordar que per a la resta de les persones penades en aquesta causa la prescripció ja s’havia rubricat fa dos anys, però no així en el cas de qui havia presentat la demanda davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.