Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les condemnades d'Aturem el Parlament no entraran a presó per prescripció de la pena

El servei d'execució penal de l'Audiència Nacional espanyola decretarà, després que ho hagi sol·licitat la fiscalia, la prescripció de totes les penes de presó per les protestes del moviment del 15-M a la cambra parlamentària catalana. Les vuit activistes van ser condemnades l'any 2014 i des d'aleshores afrontaven l'amenaça penitenciària

La protesta indignada va envoltar el 15 de juny de 2011 el parc de la Ciutadella de Barcelona / Robert Bonet

Punt i final a una llarga dècada de persecució penal contra les activistes d’Aturem el Parlament. Van ser detingudes i jutjades per les protestes del moviment del 15-M l’any 2011 a l’entorn de la cambra parlamentària catalana. Pesava sobre vuit d’elles una pena de tres anys de presó dictada per l’Audiència Nacional espanyola i eren a l’espera del desenllaç de la petició d’indult. Ara però, després de tants anys d’incertesa, el servei d’execució penal d’aquest òrgan judicial excepcional amb seu a Madrid, ha començat a emetre interlocutòries de prescripció de la pena per a cadascuna de les condemnades.

En la interlocutòria es diu que “el temps de la prescripció de la pena es computarà des de la data de la sentència ferma” i que el rellotge no s’atura durant els mesos o anys que s’estigui a l’espera d’una petició d’indult

Els documents judicials –individualitzats per a cadascuna de les persones condenades– argumenten que “el temps de la prescripció de la pena es computarà des de la data de la sentència ferma” i que el rellotge no s’atura durant els mesos o anys que s’estigui a l’espera de resposta d’una petició d’indult. En aquest cas seria el 17 de març de 2015 la data en la que comença el compte enrere –quan el Tribunal Suprem va ratificar la condemna– i pel delicte que van ser condemnats correspon la prescripció un cop transcorreguts cinc anys: el 17 de març de 2020. És per això que, després de conèixer el contingut de les primeres interlocutòries emeses pel servei d’execució penal, les manifestants sentenciades han pogut confirmar que l’amenaça d’ingrés a presó va perdre vigència dos anys enrere.

Cal recordar que la condemna pels fets d’Aturem el Parlament –amb l’impuls acusatori inicial del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya– va sentar jurisprudència alhora de condemnar manifestants al·legant el concepte de “violència ambiental”, un supòsit que anys més tard es faria servir pel Tribunal Suprem per condemnar els líders polítics i socials del procés independentista català.

Vista oral del cas “Aturem el Parlament” a l’Audiència Nacional espanyola |Arxiu

 

Ciro Morales, un dels condemnats que no entrarà a presó, valora molt positivament el desenllaç: “potser és el millor dels resultats:  jo no era massa amic d’haver demanat l’indult i tampoc volia entrar a la presó, però amb la prescripció no hi podrà entrar cap partit polític en el tema, ja que el PSOE i Podemos ho podrien haver utilitzat per penjar-se medalles”. “He de dir però, que no he patit incertesa durant aquest temps, perquè de la mateixa manera que estava arxivat en un calaix del ministeri de Justícia també ho tenia bastant arxivat en el meu cap i la meva vida ha seguit amb normalitat”, matisa.

L’advocat Benet Salellas –que porta la defensa d’una altra de les condemnades– considera que “és un cas que no s’hauria d’haver produït mai”. “Amb la prescripció no ens enganyem, no tenim justícia. Està bé perquè resol la situació personal dels acusats, però no s’ha reconegut que els fets comesos per Aturem el Parlament no podien ser delictius”, afegeix, i conclou “aquests anys d’espera ja han sigut una condemna i no serà justícia fins que no s’hagi reparat aquestes persones”.

Edu Cáliz, advocat que defensa quatre de les condemnades, té l’esperança que “el Tribunal d’Estrasburg restauri el dret a manifestació tombant aquesta sentència infame”

Per la seva banda, l’advocat Edu Cáliz, tot i denunciar que encara no ha rebut la notificació de la prescripció dels quatre casos que defensa –malgrat que “fonts jurídiques” ahir filtressin a l’agència Europa Press que l’Audiència Nacional espanyola havia emès les vuit interlocutòries de prescripció–, considera que “sempre és positiu que els activistes socials evitin l’ingrés a presó per exercir el dret a manifestació, però en aquest cas concret ens preocupa dues coses: el patiment que s’ha provocat a aquestes persones durant onze anys i que la sentència que els condemnava va incorporar com a tesis incriminatòria la intimidació ambiental per castigar i limitar l’exercici del dret a manifestació”. En relació a això recorda que “estem pendents del recurs presentat davant del Tribunal d’Estrasburg i esperem que es restauri el dret a manifestació tombant aquesta sentència infame”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU