L’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola R. M. F. es va infiltrar durant dos anys en el moviment popular i antifeixista de València, un cas que va destapar la Directa en febrer de 2023. Aquest dijous, 9 de gener, les dues activistes que van establir amb ell una relació d’amistat i militància més propera presenten una querella contra el policia, els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l’Interior espanyol com a responsable civil subsidiari. L’acció jurídica, impulsada per l’organització antirepressiva Alerta Solidària, considera que la infiltració policial seria constitutiva dels delictes de tortura i contra la integritat moral, de lesions, i de descobriment i revelació de secrets.
La querella subratlla que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia “vulneren drets fonamentals” i van consistir en la “instrumentalització” i “cosificació” de les dues afectades a través de “l’establiment de relacions afectives”, i en “l’accés a informació reservada i privada de diferents col·lectius on participen les dues querellants”. Es considera que les relacions de militància i amistat establertes haurien tingut “la finalitat d’obtenir informació personal i política”, a banda de “servir a l’agent infiltrat per a donar cobertura i legitimitat a la seua infiltració”.
La querella subratlla que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia “envaeixen drets fonamentals” i van consistir en la “instrumentalització” i “cosificació” de les dues afectades a través de “l’establiment de relacions afectives”
A la roda de premsa de presentació de la querella han intervingut l’advocada d’Alerta Solidària Maria Josep Martínez; Maria P., una de les dues querellants, i Marta Sanchis, portaveu de l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet, col·lectiu afectat per la infiltració. “Entenem que es tracta d’un delicte de tortura i contra la integritat moral perquè hi ha hagut una cosificació i instrumentalització de les dues afectades, que s’han utilitzat com a font involuntària d’informació, i, a més, hi ha hagut una lesió en la salut psíquica”, defensa l’advocada Maria Josep Martínez, i reivindica que l’operació “no ha estat emparada per la legislació vigent”. “No hi ha una finalitat que legitime la intromissió policial en els drets fonamentals de les querellants i els col·lectius afectats, per això entenem que hi ha una gravetat en l’acció i un greu atac a la integritat moral”.
El policia, sota la identitat falsa de Ramon Martínez Hernàndez, ha estat el tercer dels quatre espies descoberts de la promoció d’agents de l’any 2019. La seua missió d’espionatge es va centrar en el moviment popular i antifeixista de València i, més concretament, del barri de Benimaclet, a través de la seua infiltració en diverses organitzacions socials: Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta, la xarxa d’aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen a la Garrofera, una antiga lletera del barri de Benimaclet. Alhora, va establir vincles amb militants d’Acció Antifeixista València, que li van facilitar participar i liderar mobilitzacions i accions. Les dues querellants tenen una participació activa en alguns dels col·lectius que van ser objecte de l’operació. Maria P. formava part del grup d’esport de combat muay thai del CSOA l’Horta, de Cuidem Benimaclet i de l’Assemblea Feminista de València, mentre que la segona afectada era membre de Grama, la Garrofera, Cuidem Benimaclet, EntreBarris i l’Assemblea Feminista.
“La infiltració no s’ajusta a la legalitat i no ve autoritzada per cap jutge. Creiem necessari denunciar i assenyalar aquestes pràctiques”, ha expressat Maria P., una de les afectades
“Interposem aquesta querella criminal per denunciar que la infiltració de Ramon no s’ajusta a la legalitat i no ve autoritzada per cap jutge. Creiem necessari denunciar i assenyalar aquestes pràctiques. Interposem aquesta querella per nosaltres, per justícia i per la resta de companyes afectades”, ha expressat Maria P.
“Assenyalem Grande-Marlaska, el Ministeri d’Interior i tota l’estructura policial, que han sobrepassat els límits legals propis d’un estat que es diu democràtic. Les infiltracions responen a una estratègia planificada amb què busquen desestabilitzar i controlar un barri actiu”, ha declarat Marta Sanchis, portaveu de Cuidem Benimaclet.
Danys psicològics
A conseqüència de les relacions afectives, les querellants pateixen danys psicològics. El text jurídic especifica que ambdues afectades han necessitat tractament psicològic per tal de reduir “el nivell d’ansietat”. Una d’elles continua hui dia rebent suport i acompanyament terapèutic. “Fou el querellat qui alimentà les relacions. Si bé no va haver-hi sexe, sí que hi havia en ambdós casos un grau alt d’afectivitat, ja que l’agent es va convertir en un suport emocional en moments difícils”, s’argumenta en l’escrit. L’advocada defensa que s’ha produït un “clar dany moral” perquè les estratègies utilitzades pel funcionari policial “haurien vulnerat la intimitat i la privacitat”, a banda de generar “un dany a la dignitat de la persona”.
De la mateixa manera que en la resta de casos de policies infiltrats, R. M. F. va tenir intermitències durant el període d’infiltració a València i es va escudar en una suposada tornada a Barcelona, on segons va anunciar viuria amb “un dels seus millors amics” i continuaria estudiant Treball Social —durant el curs acadèmic de 2020-2021, sota la seua identitat fictícia, Ramon Martínez Hernàndez, es va matricular a la Universitat de València i va ser un alumne més del primer crus de Treball Social. Per a acomiadar-se del seu cercle d’amistats, l’infiltrat va celebrar un sopar al Centre Social-bar Terra i va marxar de València el 20 de setembre de 2021. Abans, va advertir que no volia mantenir cap vincle amb ningú perquè no li agradaven “les relacions a distància”. Tot i que va intercanviar alguns missatges de mòbil amb el seu entorn, el distanciament i el trencament sobtats també van afectar la salut mental de les querellants, tal com es recull a la querella.
Accés a informació reservada
La querella insisteix en el fet que la infiltració va tenir com a únic objectiu fer servir les activistes “com a font d’informació, tant de les querellants com del seu entorn i dels col·lectius”. La infiltració de Ramon Martínez Hernàndez es va caracteritzar per una multimilitància que li permetia obtenir informació de diversos espais socials i polítics. Abans de la pandèmia de 2020, ja amb la identitat falsa, apareixia per primera vegada a una assemblea oberta de Cuidem Benimaclet. L’esclat de la pandèmia va aturar el seu pla d’infiltració fins a la represa de les trobades presencials, quan va assistir a la primera assemblea oberta de la Xarxa de Suport Mutu i Cures, impulsada per Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta i l’Assemblea Feminista. Poc després va accedir al grup de muay thai, a l’Horta, centre neuràlgic de l’activisme social de Benimaclet i del conjunt de la ciutat, i a Grama. Va aconseguir també tenir accés a informació reservada dels col·lectius EntreBarris, la Xarxa Solidària Gira per la Vida del País Valencià o del centre social i, fins i tot, va tenir còpia de les claus d’aquest últim.
En el cas de la infiltració de R. M. F. també va destacar el seu paper protagonista en diverses accions de protesta i sabotatge. Va liderar un dels grups de veïnes que van tombar algunes de les tanques que l’empresa Metrovacesa havia instal·lat en solars de la seua propietat on pretén construir 1.345 habitatges. També va participar en la recuperació del CSOA l’Horta, després que la Policia Nacional l’intentara desallotjar sense ordre judicial, i va estar present en l’ocupació de la seu de la societat immobiliària Haya Real Estate de València per protestar per un desallotjament executat per la Sareb. Fins i tot va participar en l’assemblea per a organitzar les protestes contra l’empresonament de Pablo Hásel i va formar part del bloc capdavanter de manifestants que empenyia el cordó policial per a obrir-se pas. En una altra ocasió, va assistir a la marxa antifeixista de l’1 de maig de 2021 com a membre del cordó de seguretat organitzat per Acció Antifeixista València.
La querella subratlla que, sobre la base de l’obtenció d’un conjunt d’informació “reservada i privada” a través de la seua participació en diferents col·lectius, protestes i accions, es cometria un delicte de revelació de secrets. Segons explica l’advocada, el delicte “es comet en el moment en què l’agent accedeix a informació privada de forma irregular, perquè no hi havia consentiment per part de les afectades i els col·lectius”. “En primer lloc —continua—, perquè s’ha utilitzat l’engany. En cas d’haver-se conegut la vertadera identitat, l’agent no haguera pogut accedir a les dades. I, en segon lloc, perquè tampoc hi hauria hagut consentiment en el moment de cedir la informació recollida a la Comissaria General d’Informació, d’on se sosté l’operació”.
Entre les diligències, a banda de sol·licitar la declaració del querellat, es demana conèixer la cadena de comandament de R. M. F., així com reconèixer l’informe mèdic sobre l’impacte en la salut mental de les dues afectades.
Fins ara ja són tres les querelles interposades arran de les infiltracions policials —pels casos de Dani, Maria i Ramon— i una demanda contenciosa administrativa pel primer episodi d’infiltració policial descobert, el de Marc Hernàndez Pons, que està pendent de resolució al Tribunal Constitucional. Amb relació a la querella del cas de Dani, Fiscalia va demanar al jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que no admetés a tràmit la querella criminal, ja que considerava que no s’havia comès cap delicte. Mesos més tard, amb un argument similar al de Fiscalia, el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona també descartava la comissió de cap delicte. Irídia i CGT, impulsores de la querella, van recórrer a l’Audiència de Barcelona les inadmissions de Fiscalia i el jutjat. En el cas de Girona, sota la direcció lletrada de Benet Salellas, la querella es va presentar el novembre de 2023 i el jutjat d’instrucció encara no s’hi ha pronunciat.
