Un conveni caducat fa onze anys, tres jornades de vaga amb un seguiment notable i altres tres jornades de vaga que es desconvoquen abans de fer-se. Aquest podria ser el còmput en números del conflicte laboral a les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé (Pallars Sobirà) i La Molina (Cerdanya), sota la titularitat de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El balanç, però, inclou altres xifres: taules salarials que s’arrosseguen des del 2009, mesos de concessió de la plantilla a l’empresa i actualitzacions de sou per la mínima anual marcada per l’Estat.
Port Ainé i Espot integren l’explotació Ski Pallars, sota el paraigua de la divisió Turisme i Muntanya de FGC, on també s’inclou La Molina i tres estacions d’esquí més del Pirineu català. Aquesta divisió de FGC té conveni propi, però està caducat des de 2012. “D’aleshores que intenten renegociar aquest conveni per avançar en la taula salarial, sobretot”, indica Xavier Pedemonte, qui va ser president del comitè d’empresa, el 2016, així com alcalde del municipi pallarès de Soriguera entre 2015 i 2018.
El múscul econòmic de FGC prové dels pressupostos de la Generalitat i, indirectament, de l’Estat. Mentre estaven prorrogats, no hi havia finestra d’oportunitat per a negociar, però Pedemonte explica que “s’aplicaven totes les retallades del sector públic, com la pèrdua de sou, entre d’altres, temes que no s’han recuperat i que encara s’estan negociant”, denuncia. Amb els nous pressupostos la plantilla va voler negociar conveni, però van donar marge a l’empresa fins que fa un any van considerar que la situació esdevenia insostenible.
“Vam anar a la vaga perquè feia cinc mesos que estàvem negociant i no arribàvem a cap acord, teníem sobre la taula un conveni caducat des de feia onze anys i ens hem trobat amb un bloqueig per part de l’empresa”, lamenta Mariona Peix, pistera de l’estació d’Espot
Pedemonte remarca que el que proposen les vaguistes va en la línia del que s’ha aprovat a Xarxa Principal, la part de l’empresa relacionada estrictament amb el transport ferroviari, on hi ha el gruix de la plantilla de FGC. “Les treballadores de Turisme i Muntanya van cedir a la petició de l’empresa que esperessin a acabar la negociació amb Xarxa Principal, i ho van fer. I després els van anar donant llargues; l’empresa estava tancada en banda”, critica l’expresident del comitè d’empresa. A més, denuncia que mentre a Xarxa Principal redueixen jornada, a Turisme i Muntanya la volen augmentar. “Van enrere enlloc d’anar endavant”, conclou. “Vam anar a la vaga perquè feia cinc mesos que estàvem negociant i no arribàvem a cap acord, teníem sobre la taula un conveni caducat des de feia onze anys”, es lamenta Mariona Peix, treballadora d’Espot. “El nostre posicionament des del principi ha estat buscar millores i ens hem trobat amb un bloqueig per part de l’empresa”, assegura aquesta treballadora que s’encarrega del manteniment i de la seguretat de les pistes i instal·lacions de l’estació d’esquí d’Espot, una tasca professional que es coneix amb el nom de pistera.
La vaga la van convocar la UGT i l’Intersindical-CSC i sumava unes 220 treballadores de les tres estacions d’esquí. A EPA (Espot i Port Ainé; malgrat ser dues estacions diferents, s’agrupen sota un mateix NIF), els cinc delegats del comitè d’empresa són d’UGT; a La Molina, on la composició és de tres membres de CCOO i dos de l’Intersindical-CSC, només aquest últim va convocar-la. Ismael Alonso, pister socorrista i delegat a La Molina d’Intersindical-CSC, coincideix amb Peix (UGT) en afirmar que la sintonia entre ambdós sindicats és molt bona, malgrat tenir plantejaments diferents en punts concrets. Subratllen la gran quantitat d’hores destinades a la feina sindical.
José Antonio Rodríguez, treballador i delegat a Port Ainé, també emfasitza els motius de la vaga: “L’empresa no vol ni sentir a parlar de recuperar el poder adquisitiu després d’onze anys de conveni caducat. Es mouen en la part social, però no en res que tingui a veure amb la jornada i el salari: no apliquen res que tingui a veure amb diners”, denuncia. Rodríguez critica que només els apliquin la pujada del 2,5 % de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a la qual estan obligats per llei.
La vaga s’havia convocat fent-la coincidir amb el campionat internacional de Parasnow, a La Molina. Allà era el primer cop que se’n convocava una i el seguiment va ser superior al 50 %. Van haver de tancar els sectors on no se celebrava el campionat i destinar a la competició la gent que no feia vaga. A EPA el seguiment va ser superior al 90 %. “Per a nosaltres és una gran resposta dels treballadors, que dipositen tota la seva confiança en nosaltres i això ens dona força per continuar endavant. Com a comitè tenim una gran sort perquè els treballadors d’EPA sempre formen part de les decisions que prenem, fem assemblees i els treballadors poden dir la seva per decidir entre tots els passos que farem”, subratlla Peix. Rodríguez destaca que això passi en una feina que és estacional.
D’esquí solidari a esquí “cacic”
Les treballadores confessen haver rebut “milions de trucades, intentant pressionar per a desconvocar” i refereixen pressions de paraula i “alguna amenaça d’algun cacic”. Al Pallars ja s’havien fet d’altres vagues, però a La Molina era la primera que es feia, i va ser allà on els Mossos van haver d’intervenir, per presumptes coaccions. El pister Ismael Alonso explica que un treballador va rebre “pressions i amenaces” d‘algunes escoles d’esquí i d’empresaris “que juntament amb el seu responsable directe el van pressionar per tornar a engegar el telecadira” just després que notifiqués que faria ús del seu dret a vaga, buidés la línia i aturés el remuntador. “El comitè de vaga vam arribar just al moment de l’incident i ho vam poder gravar tot. També hi havia policia de paisà que ho va veure tot i va aixecar acta per la vulneració d’un dret fonamental com la vaga. La màquina va continuar rodant tot el dia i nosaltres vam decidir fer allà les concentracions per protegir el nostre company”, assegura el delegat sindical a l’estació ceretana.
Els Mossos van haver d’intervenir a La Molina perquè un treballador va rebre pressions d’algunes escoles d’esquí i d’empresaris just després que notifiqués que faria ús del seu dret a vaga, buidés la línia i aturés el remuntador
Mariona Peix, d’Espot, entén que hi hagi usuaris que no comprenguin la vaga, però destaca que van fer públic un comunicat explicant-ne els motius. Alonso fa autocrítica i atribueix el fet de no tenir temps “de fer una bona informació general a tot l’entorn” a la celeritat de la vaga, malgrat que les campanes ja sonaven des de Nadal i que “poc o molt l’entorn s’ho veia venir; ho hauríem pogut fer millor”. El de La Molina creu que els usuaris es van veure poc afectats, ja que l’estació va continuar funcionant encara que van haver de tancar alguns sectors donat que no els podien cobrir per falta de personal.
José Antonio Rodríguez, de Port Ainé, considera que continuar amb la vaga hauria pogut dur al final de la temporada. “La perspectiva que tenim és de signar conveni quan acabi la temporada; sinó, la nova temporada començarà amb hostilitat”, afirma. Peix subratlla que amb la vaga volien reivindicar-se però no fer mal al territori. Justifica la decisió de desconvocar-la “perquè l’empresa ha agafat noves vies de negociació, no amb millores salarials, però sí amb l’equiparació de plusos de festius i antiguitat, a més de la reorganització de plusos més igualitaris a diverses seccions”. “Sabem els punts que són inamovibles i aquells que poden tenir recorregut, volem escoltar les propostes de l’empresa”, sintetitza Rodríguez, que també es refereix a l’afectació a ambdues comarques.
“L’empresa no volia moure fitxa perquè la temporada d’hivern ja ha passat, els és igual. El gruix de la temporada ja l’han facturat”, assevera l’expresident del comitè d’empresa Xavier Pedemonte que denuncia que hi hagués “molta pressió al territori”. Rodríguez afegeix que és “una qüestió d’humanitat per part seva –alcaldes o empresaris– que no tenen, no entenen el nostre problema”.
La Intersindical-CSC ha denunciat “les coaccions que han patit treballadors de la plantilla per part de l’empresa” i el comitè de vaga ha donat suport a les vaguistes “davant les amenaces exercides per part de persones externes a les estacions”
L’Intersindical-CSC va emetre un comunicat on afirma voler “denunciar les coaccions que han patit treballadors de la plantilla per part de l’empresa”. Així mateix, el comitè de vaga va publicar un comunicat signat per Intersindical-CSC i UGT on donava suport a les vaguistes “davant les amenaces exercides per part de persones externes a les estacions”. Tant les treballadores consultades com els sindicats convocants subratllen que la desconvocatòria de vaga es va fer per no afectar negativament el territori i per escoltar les noves propostes que pogués posar l’empresa damunt de la taula. Ubiquen la necessitat de fer arribar a bon port les negociacions abans que comenci la temporada vinent i, de fet, han celebrat una primera reunió aquest dimecres 22 de març.
Una persona que havia estat vinculada al Consell Comarcal del Pallars Sobirà (CCPS) critica com la institució s’ha manifestat en contra de la vaga. La veu, que prefereix mantenir-se a l’anonimat per por a represàlies, critica la inactivitat general de l’ens, molt coneguda a la comarca: “O no treballen o, quan ho fan, només miren pels seus propis interessos”.
“Sempre n’hi ha, de pressions”. Així de contundent es mostra Armand Simon, membre de la junta de la Federació de Cases de Turisme Rural de Lleida. Simon recorda una reunió convocada pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, fa anys, amb motiu d’una altra vaga; aleshores, ell hi va assistir com a juntaire de l’Associació de Turisme Rural del Pallars Sobirà. “Hi havia determinats hotelers de la comarca i empresaris de materials de construcció que asseguraven que farien esquirolatge, volien trencar la vaga i insultaven la gent que volia fer-ne, s’hi referien amb menyspreu”. Simon denuncia un “classisme molt barroer” i subratlla que els comentaris eren contraris “al dret a vaga, directament”, no a la vaga en si. “Les cases de turisme rural no tenim tant a perdre i no ho veiem igual: la gent té dret a fer vaga i a renovar el conveni col·lectiu. No hi ha cap discussió possible”, rebla.
