Hi ha literatura proletària en català? Hi ha veus que ens parlen des de la precarització? On són? Quins llibres escriuen les obreres de la paraula en la nostra llengua? D’allò que no parlem, sembla que simplement no existeix. Allò que no llegim, sembla que no estiga escrit.
En les últimes setmanes hem pogut llegir en castellà diversos reportatges sobre la nova fornada de literatura de classe o “precaritzada” en l’estat Espanyol. Els articles, publicats al Salto i El País, ens remeten a noms com ara Alana Portero, Layla Martínez, Andrea Abreu o Bibiana Collado, entre moltes altres. En els reportatges, on esmenten obres escrites en castellà, es reivindica tota una literatura que explora i aborda la lluita de classes, l’experiència vital des de la classe obrera i que, normalment, uneix lluites com ara el feminisme o la diversitat sexual i de gènere. Aquesta literatura que s’està vindicant amb força és una literatura obrera, fresca, produïda des dels barris, des de la ruralitat, amb accents castellans diversos i des dels “marges”, que per als autors i les autores són els seus centres. I exposen així les seues experiències vitals.
Ens podríem preguntar si aquesta “nova” literatura també s’està produint arreu dels Països Catalans i si s’està escrivint en català. I la resposta és: sí, s’ha escrit històricament i s’està escrivint també ara.
Nascudes o hereves de les crisis econòmiques i filles de diferents conflictes, la literatura catalana també té una sèrie d’escriptors/es que fan o han fet literatura de classe obrera
Nascudes o hereves de les crisis econòmiques i filles de diferents conflictes (lluites pel territori, defensa de la llengua, conflicte nacional…), la literatura catalana també té una sèrie d’escriptors/es que fan o han fet literatura de classe obrera o literatura proletària. Obres que ens mostren els barris, els pobles, la classe obrera. I que ens parlen de les seues aspiracions, dels seus límits, d’un sistema fet perquè perdem, però perquè desitgem “triomfar” i ens parlen també des de l’orgull, des de la ràbia, des de la lluita.
Aquestes autores i autors i els seus llibres ens són més que necessaris. Són necessaris per a entendre com “cultura” i “classe” han d’anar unides. Perquè la cultura també produeix i manté un sistema injust, el capitalista; i perquè la cultura també pot ser escletxa, un martell. I d’aquesta escletxa m’agradaria recomanar una sèrie d’obres, des del 2008 fins ara, on la qüestió de classe (més o menys explícita, més obrera, més desclassada, més precaritzada) ens és present. I que ens parla des de València, des de Palma, des de Barcelona o des de Tortosa. Recordant-nos així que podem centrar i mirar el món i totes les seues contradiccions des dels Països Catalans i en la nostra llengua.
Les autores de la literatura proletària són necessàries perquè la cultura produeix i manté un sistema injust, el capitalista; però també pot ser escletxa
La columna de hui vol ser una llista de recomanacions i un prec. Us vull demanar que busqueu llibres en català, que aneu a les llibreries del vostre barri o poble, a les vostres biblioteques; passegeu per “La setmana del llibre en català” a Barcelona, que se celebra aquests dies (qui puga), i així descobrireu que moltes de les coses que s’estan escrivint en anglès, en francès o en castellà també s’estan escrivint en la nostra llengua. Ens cal fer aquest reconeixement, llegir les nostres autores, llegir els llibres que ens parlen dels nostres carrers. I, per acabar, un advertiment: la llista no està completa, en falten moltes i molts. Així que compartiu altres títols, busqueu més escriptors i escriptores. M’ajudeu amb la llista? #Lecturesdeclasse
Ací les meues:
Els dies bons, Aina Fullana
Fusta i resina, Ofèlia Carbonell
El setembre i la nit, Maica Rafecas
Madrit, Jordi Navarro Garcia
Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals
La pornografia de les petites coses, Joanjo Garcia
Napalm, Joan Canela i Jordi Colonques
No soc aquí, Anna Ballbona
La revolta que viurem, Ivan Miró
I tres extres, tres clàssics:
Júlia, Isabel-Clara Simó
Tocats pel foc, Manuel de Pedrolo
Cavalls salvatges, Jordi Cussà
I vosaltres, quins llibres recomanaríeu?
