Fa sis anys que patrulla la Reserva Natural de Balule (Sud-àfrica) amb altres dones. En aquesta superfície de 52.000 hectàrees, integrada dins del majestuós parc de Kruger, Mkhabela i les seves companyes de Black Mambas Anti-Poaching Unit (Mambes Negres) miren d’impedir que els caçadors furtius entrin per matar rinoceronts, girafes i altres mamífers. Sap que la seva tasca és arriscada i exigeix molta fortalesa física i mental, però recorda satisfeta les vegades que han foragitat aquestes bandes vinculades al tràfic d’animals. “Senzillament som dones que defensem les espècies salvatges del nostre país”, afirma. Abillades amb l’uniforme de camuflatge, un esprai de pebre i manilles reglamentàries, les Mambes Negres són una mostra de l’apoderament que les dones han assolit al si de la comunitat africana. Fruit de la seva tasca, la Conferència Mundial del Turisme de Johannesburg va distingir-les l’any 2019 amb el premi Resilience Through Cultural Diversity.
Quan vas involucrar-te en les Mambes Negres?
Sempre m’han interessat les activitats relacionades amb la conservació del medi. Durant els anys de secundària ja havia participat a Timbavati, un grup que cuidava el jardí de l’escola i a través del qual vaig conèixer el comportament dels animals, les plantes i les maneres de salvaguardar la natura. Va ser aleshores, el 2013, quan vaig decidir apuntar-me als cursos per ser mamba negra.
Vas seguir algun tipus de formació?
Les primeres classes van consistir a romandre quinze dies al bosc, durant els quals vaig aprendre la vida dels animals i la manera d’intercedir perquè els caçadors furtius no actuïn. És una feina perillosa, d’aquí que utilitzem tècniques d’observació policials per detectar-los i impedir que deixin les trampes de filferro amb què atrapen els antílops.
Quins són els animals més afectats per la caça furtiva?
Ho són tots, però especialment elefants, lleons, impales i girafes. També el rinoceront, una espècie emblemàtica per a la qual apliquem estratègies de repoblació a la Reserva Natural de Balule, situada a la província de Limpopo, i altres zones de l’Àfrica transfronterera. La conservació d’aquests animals no sols està justificada per raons científiques o de respecte al medi; és un deure moral protegir qui comparteix la vida amb nosaltres.
La població és conscient dels impactes de la caça furtiva?
“Quan ens veuen patrullar, s’ho pensen dues vegades abans de col·locar les trampes”
Cada vegada més. Hi contribueix el programa Bush Babies, que funciona a deu instituts de Limpopo d’on cada any surten escolartizats 1.300 nens
i nenes. Allà els ensenyem a ser amables amb els animals i cuidar la natura que els envolta. El programa inclou sortides i estades a parcs naturals, on adquireixen els valors de la biodiversitat.
No obstant això, molts joves acaben vinculats al negoci de la caça furtiva. Com se’ls pot dissuadir de participar-hi?
Els conscienciem que hi ha altres opcions, com custodiar un allotjament, ser mecànic, treballar en l’artesania o realitzar tasques en infraestructures. Han d’entendre que en lloc de perjudicar la comunitat, protegir la vida salvatge ens dona dignitat.
Aneu vestides de militar. No és contradictori amb la defensa de la pau i la natura?
Portem uniforme i fem entrenaments paramilitars, però les armes estan completament prohibides i per ètica tampoc no en portaríem. Si anem vestides així és perquè els caçadors han d’identificar-nos a primer cop d’ull. Perquè, quan ens veuen patrullar, s’ho pensen dues vegades abans de col·locar les trampes o atacar qualsevol espècie.
Una part de la indústria turística inclou la captura d’elefants o tigres. Mireu d’intercedir-hi?
És cert que hi ha una caça permesa i regulada, però a poc a poc demostrem als operadors que caçar animals és immoral i que poden mantenir el negoci promovent un turisme que apreciï la vida salvatge i les virtuts de conservar-la.
La resta de dones aplaudeixen la vostra tasca?
Cada vegada alcen més la veu i obliguen els homes a fer tasques domèstiques que fins ara assumien elles en solitari, al marge que països com Zimbàbue, Kenya, Namíbia o Moçambic ens han demanat consell per incorporar-les en la seguretat dels espais naturals i replicar el nostre model.
Quins reptes teniu a mitjà termini?
La prioritat és forçar els governs perquè ofereixin als joves capacitats laborals, de manera que no tinguin la temptació d’entrar en els cercles equivocats, una tasca per a la qual l’educació, l’esport i l’aproximació al medi són fonamentals.
