L’aprovació d’una nova Constitució a la província de Jujuy, al nord d’Argentina, la nit de dijous 15 de juny, va generar un esclat de protestes per part dels pobles originaris, docents, sindicats i altres activistes socials i polítics que han protagonitzat mobilitzacions i talls de carretera al llarg dels darrers dies, molts dels quals han acabat en forta repressió policial per part del govern provincial. El context de les setmanes prèvies a l’aprovació ja era de protestes del gremi dels docents per demanar una millora de les condicions laborals.
El context de les setmanes prèvies a l’aprovació ja era de protestes del gremi dels docents per demanar una millora de les condicions laborals
Les mobilitzacions van acabar amb més de 60 detencions i els advocats denuncien irregularitats en la seva durada, amb una repressió que va fer servir bales de goma i gasos lacrimògens. La reforma i la resposta policial han portat a la reacció d’organismes com Amnistia Internacional Argentina, en un comunicat conjunt amb entitats dels drets humans del país en què demanen la suspensió de la reforma constitucional, que consideren que implicaria un “gravíssim retrocés en termes de drets”, o la Comissió Interamericana de Drets Humans, que demana “respectar estàndards d’ús de la força provincial”.
Al llarg d’avui 26 de juny, si el governador no respon a les demandes, els protestants preveuen iniciar una marxa a peu per recórrer els 1.500 quilòmetres que separen Jujuy de Buenos Aires, amb el suport de manifestants d’altres províncies. Les organitzacions de pobles indígenes reclamen principalment els drets sobre els territoris, reconeguts per la constitució argentina però no per les lleis provincials i locals, de “dret a l’autodeterminació com a pobles preexistents a l’estat-nació”, com declaren en un comunicat del Tercer Malón de la Paz. Agafa el relleu del Primer Malón de la Paz, que va fer el mateix recorregut dècades enrere per fer arribar les demandes al president Perón. A Jujuy existeixen unes 300 comunitats indígenes, que sovint no compten amb garanties jurídiques per poder viure i protegir territoris on perviuen des d’abans de la fundació del país.
Des del punt de vigília davant de la delegació del govern provincial a Buenos Aires un grup d’activistes de denuncien que la repressió ha comportat ferides als ulls a manifestants per l’impacte de bales de goma
Des del punt de vigília establert des de principis de la setmana passada davant de la delegació del govern provincial a Buenos Aires per visibilitzar la protesta a la capital, on sovint queda lluny comunicativament el que passa a la resta del país, un grup d’activistes de pobles indígenes denuncien que la repressió ha comportat ferides als ulls a manifestants per l’impacte de bales de goma, i que s’han quedat sense connexió a internet. El seu portaveu, Gustavo Luque, destaca: “no som de cap grup polític: representem als pobles originaris”.
Els protestants argumenten que la reforma constitucional no ha estat consultada de forma “lliure, prèvia i informada” tal com estableix la carta magna argentina. El que s’ha explicat des del govern provincial com a reforma parcial en realitat modifica 193 dels 212 articles de la Constitució. Entre els canvis més polèmics hi ha una major protecció del dret a la propietat privada, i una limitació del dret a protesta en un article que prohibeix els talls de vies, així com també la legislació sobre els pobles originaris, que es fa sota un redactat que no s’ha consultat prèviament amb els pobles.
Dilluns 19 de juny el governador va anunciar la retirada dels articles 50 i 36, sobre pobles originaris i la propietat privada, respectivament, per tornar al redactat anterior, de 1986. Luque explica que tot i que els dos articles s’hagin retirat, no s’ha consultat encara a la població, i que com a moviment reclamen una modificació constitucional “que doni una participació real al poble” i no una que impliqui un “retrocés de drets”, a més de la dimissió de Gerardo Morales.
Mineria o aigua
La província és una zona clau pel que fa a l’explotació minera i del liti, que d’una banda és un recurs estratègic per a la fabricació de bateries per a plaques solars i, per tant, part essencial de la transició energètica. L’activista Rocío Julián denuncia a la Directa que les zones més riques en liti es troben a l’altiplà andí, on viuen comunitats kolla i d’altres pobles indígenes “en una zona molt àrida, on l’aigua és un recurs escàs”, un bé que la mineria contamina. Fins i tot, quan les empreses compleixen el requisit de la consulta prèvia a les comunitats que hi viuen, hi ha casos, relata, en què accepten que s’explotin els recursos naturals perquè són zones de difícil accés, precàries i amb poques oportunitats laborals o educatives, que molts cops les empreses prometen suplir.
En el registre de les mines explotades i de les que potencialment ho poden estar es veu com gran part de la superfície de la regió podria ser una explotació minera
En el registre de les mines explotades i de les que potencialment ho poden estar –consultables en línia–, es veu com gran part de la superfície de la regió podria ser una explotació minera. Julián explica que s’oposen a la “megamineria extractivista”, i defensa que és possible una “mineria sostenible” que exploti els recursos de forma tradicional. Experts com l’investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Alfons Pérez assenyalen la responsabilitat d’Europa i de plans com el Green New Deal en aquesta explotació del liti: “seria molt més just que féssim reciclatge urbà del liti abans d’extreure’n del sud global”. A l’Argentina l’empresa Minera Exar està formada per capital xinès (Ganfeng Lithium) i canadenc (Lithium Americas Corp).
En aquest context de forts interessos, la situació de violència s’ha convertit en arma llancívola d’acusacions mútues entre el governador provincial, del partit Unió Cívica Radical i, per tant, opositor al govern de la nació, que té a Alberto Fernández com a president i Cristina Fernández de Kirchner de vicepresidenta, del partit Justicialista o peronista. La tensió i la polarització entre forces polítiques que s’acusen mútuament de la situació s’accentua ja que es tracta d’any electoral a l’Argentina, amb les eleccions primàries a l’agost, i les presidencials a finals d’any. Tot, enmig d’una forta inflació i creixent inestabilitat econòmica.
