No són gaires els grups en llengua catalana que aposten per les sonoritats psicodèliques i àcides dels anys 60. Un d’aquests, però, són els nord-catalans The Llamps, que combinen la parla de Llull amb el francès. Aquest grup de tocs pop i reconeguda herència del The Velvet Underground de Lou Reed, edita ara un nou treball discogràfic, un 7” editat per Philatelia Records i Big Tortuga Records. Formats per membres de grups de trajectòria consolidada a l’Estat francès, com The Limiñanas, l’oient en tindrà prou amb els dos temes d’aquesta producció per fer-se una idea del seu univers.
El primer, “Dans ma nuit”, és guitarres, distorsió, riffs pesats combinats amb parts més àgils i una veu de posat indie que a vegades segueix la lletra i d’altres se n’escapa per incorporar-se a la mescla com si fos un instrument més. Com a molts vinils, però, la cara B amaga el més interessant. Es tracta de “Com passa el plor”, una treballada versió de l’“As tears go by” dels britànics Rolling Stones. Traduïda pel poeta Enric Casassas i acompanyada al piano pel sempre excel·lent Pascal Comelade, dona espai al delicat fraseig de la cantant Nadège Figuerola, que es va enrudi nt a mesura que ho fa també la cançó amb la incorporació de les distorsions al darrer minut.
