En poc més d’un any, les mirades de bona part de la població mundial es dirigiran cap a Qatar. El país del golf Pèrsic organitzarà entre els mesos de novembre i desembre de 2022 el Mundial de futbol, en una edició atípica que per primer cop se celebrarà durant la tardor. L’elecció d’un país governat per una monarquia absoluta on no es garanteixen els drets humans més bàsics com a seu del Mundial ha envoltat de polèmica un esdeveniment que des de l’inici va quedar marcat per acusacions de corrupció,
i que ha estat definit en diverses ocasions com un desastre humà i mediambiental.
L’any 2010, la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA, per les seves sigles en anglès) anunciava que Qatar seria l’encarregat de l’organització del campionat. La poca tradició esportiva del país i les seves altes temperatures feien pensar que del que es tractava era de fer negoci, ja que Qatar és considerat un dels països més rics del món gràcies als ingressos derivats de l’extracció de petroli i gas.
Aquesta situació de privilegi econòmic ha permès que el país organitzi diversos esdeveniments massius com mundials d’atletisme o la recent Supercopa d’Espanya de futbol. Les primeres acusacions de corrupció respecte del Mundial del 2022, però, van arribar d’hora. L’any 2013, les investigacions realitzades per la revista France Football revelaven tota una trama per a garantir l’elecció de la seu qatariana. Personatges influents de l’emirat haurien comprat amb quantitats indeterminades de diversos milions d’euros el vot d’alguns membres del comitè elector.
La revista ‘France Football’ revelava el 2013 una trama de tràfic d’influències per a garantir l’elecció de l’emirat
En el centre de la investigació hi havia una reunió entre el llavors president de la UEFA, Michel Platini; l’actual emir de Qatar, Tamin Bin Hammad al-Thani i el president de l’Estat francès, Nicolas Sarkozy. En la trobada s’hauria decidit la compra de l’equip de futbol París Saint-Germain per un fons qatarià i d’un canal de televisió francès, a canvi d’assegurar el vot per la candidatura asiàtica. Les informacions publicades per France Football també relataven la participació en la trama de qui en aquells moments era el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, qui hauria utilitzat la seva influència a la FIFA per obtenir el patrocini de Qatar Foundation en la samarreta del club blaugrana.
Milers de morts en la construcció
Set estadis d’alta capacitat, un aeroport nou, carreteres, la primera línia de metro del país i desenes d’hotels són algunes de les noves instal·lacions projectades per l’organització del Mundial de futbol de cara al 2022. Durant la construcció d’aquests equipaments s’ha denunciat la mort de milers de treballadors migrats. La immensa majoria de defuncions registrades es deuen a cops de calor a conseqüència de les altes temperatures, que de forma habitual superen els 40 °C, però també se’n registren d’altres derivades de la deficiència de l’equipament necessari per a la prevenció de riscos.
Durant la construcció dels nous equipaments s’ha denunciat la mort de milers de treballadors migrats
L’any 2020, el diari britànic The Guardian publicava un reportatge en el qual s’assegurava que almenys 6.500 persones migrades de cinc països asiàtics –el Pakistan, l’Índia, Bangladesh, el Nepal
i Sri Lanka– havien mort a Qatar per causes laborals des de la seva elecció com a seu. Les dades estaven extretes de fonts governamentals dels estats d’origen dels treballadors i, per tant, no incloïen les morts d’altres treballadors procedents d’altres països africans o asiàtics, de manera que el nombre de defuncions reals podria ser molt major.
En la immensa majoria de morts, la raó registrada per les autoritats qatarianes eren “causes naturals”. En moltes ocasions, es mencionava una “insuficiència cardíaca”, sense especificar-ne cap més detall. En un informe recent, elaborat per Amnistia Internacional (AI), on s’analitzaven fins a divuit certificats de defunció elaborats per Qatar, l’organització denunciava la inexistència d’informació fonamental i verificada sobre les causes de la mort. A la vegada, remarcava l’absència sistemàtica d’investigacions, i concloïa que els informes qatarians eren “no fiables”. L’expressió “mort no relacionada amb la feina” és àmpliament usada en els certificats emesos en casos de morts produïdes durant la construcció d’estadis.
Diverses ONG han denunciat que la confiscació de passaports, l’impagament de salaris, l’excés d’hores de treball, o les feines a altes temperatures són pràctiques habituals. També l’amuntegament de les plantilles en pisos minúsculs, en condicions de vida precàries. Es calcula que un 80 % de les habitants de Qatar procedeixen d’altres països, i són utilitzades com a mà d’obra barata en la construcció, l’extractivisme o la neteja. Segons càlculs d’AI, en la construcció de les infraestructures relacionades amb la celebració del Mundial, el percentatge d’obrers migrats arriba fins al 95%.
Canvis insuficients
La pressió internacional ha obligat Qatar a introduir fa poc diverses millores en la legislació laboral amb l’objectiu d’apaivagar les crítiques. Entre d’altres, ha establert un salari mínim d’uns mil rials qatarians –aproximadament 240 euros, en un país on el PIB per capita és de més de 50.000 euros anuals– i ha anunciat la supressió del sistema kafala. Vigent als països del golf Pèrsic, i a d’altres del món àrab, com Jordània i el Líban, aquest sistema ha estat qualificat per diversos organismes com un “mètode d’esclavitud moderna”.
Segons el kafala, la treballadora queda sota el patrocini de la persona contractant, qui des de llavors n’esdevé responsable i de qui en depèn el seu estatus legal al país. Aquesta relació laboral facilita abusos i vulneracions de drets bàsics com el de canviar de feina o abandonar el país. Per altra banda, sovint, la treballadora es veu obligada a pagar un “cost de contractació” a la persona reclutadora, que ha intermediat per aconseguir-li la feina. Els imports poden arribar a 3.500 euros, que seran descomptats progressivament del sou.
En la immensa majoria de les defuncions de treballadors, la raó registrada per les autoritats qatarianes eren “causes naturals”
El representant de l’Organització Internacional del Treball en aquest petit emirat, Max Tuñón, va qualificar les recents reformes com a “prometedores”, però va voler remarcar que “s’estan implementant de forma deficient” per l’existència de “buits legals”. Segons AI, la nova legislació és molt defectuosa en alguns aspectes. Per exemple, no estableix períodes de descans obligatoris, proporcionals a la naturalesa de la feina i a les extremes condicions climàtiques. El que fa la llei és mencionar el dret dels operaris a “anar al seu propi ritme” quan fa calor, una clàusula abstracta i difícil d’aplicar quan moltes d’elles se senten amenaçades pels seus superiors.
Repressió a les crítiques
Les veus crítiques amb aquesta situació són reiteradament reprimides per les autoritats qatarianes. Fa uns mesos es va conèixer el cas d’un guàrdia de seguretat kenià, Malcolm Bidali, que es va atrevir a crear un blog on denunciava les dures condicions laborals que patia. La policia qatariana el va detenir durant un mes i ara s’enfronta a una pena de fins a deu anys per càrrecs com “desinformació” o per haver estat finançat per “agents estrangers”.
Tot i que la nova legislació reconeix el dret de les persones migrades a denunciar davant els organismes judicials, fins ara no ha transcendit cap cas en què una empresa contractant hagi estat jutjada. Organitzacions de drets humans consideren que això es deu al fet que “continua existint una cultura d’impunitat” i exigeixen que “els responsables d’explotacions i abusos han de passar comptes”. A la vegada, afirmen que els sindicats són encara inexistents al país.
