Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Quan el cel cau a pedaços

MAR I MUNTANYA. L’orografia escarpada i propera al litoral de comarques com el Maresme, el Montsià, la Marina Alta o el Baix Segura facilita que les precipitacions intenses generen una forta erosió i crescudes sobtades de rius i barrancs. Les mateixes serralades poden fer de palanca per al creixement dels núvols de tempesta quan l’aire en superfície prové del mar. | Marc Méndez

La pluja és de singular importància per a la humanitat. Tradicionalment, les poblacions de la conca mediterrània han dissenyat la construcció d’habitatges i els calendaris de sembra amb la mirada posada en els núvols: aquests, sovint, descarreguen menys aigua de la desitjable, però de tant en tant en descarreguen massa. Per això, comprendre i predir fenòmens com les pluges torrencials és fonamental per a la meteorologia.

Un dels factors popularment associats als episodis de fortes tempestes és la formació d’una depressió aïllada en nivells alts, coneguda com a dana, que és el resultat d’una escissió del corrent en jet polar. El jet polar és un dels corrents d’aire que circula de forma ondulada en la troposfera (la capa inferior de l’atmosfera, en contacte amb la superfície terrestre). Una ondulació molt pronunciada pot generar una bossa d’aire fred desvinculada del corrent principal: la dana. La presència d’una dana pot afavorir el desenvolupament de pluges torrencials, però són necessaris també altres factors. El nucli fred de la dana comporta poca pluja; perquè les precipitacions siguen més intenses, cal que es produïsca un ascens de l’aire en superfície, més càlid, el refredament del qual provocarà la formació de núvols per condensació. Com més brusc siga l’ascens i més càlid siga l’aire, més intensos seran els episodis. De vegades, amb conseqüències catastròfiques.

Quan el cel cau a pedaços
PRECIPITACIÓ: Les dades pluviomètriques són recollides allà on es disposa d’un observatori, i això limita l’anàlisi amb dades dels episodis més antics. De vegades, la manca d’una xarxa densa d’observatoris pot fer que en algun punt haja plogut més que el que marca el registre oficial. VÍCTIMES: en els episodis més antics també varien segons les fonts. En certs territoris i etapes històriques el recompte oficial de víctimes i desaparicions es va fer sense cap mecanisme de transparència. És el cas de la riuada del Túria de 1957 o la del Vallès de l’any 1962, sobre les quals encara hi ha controvèrsia sobre la xifra de damnificades. |Marc Méndez

 

Les pluges torrencials són un fenomen habitual de la tardor mediterrània, quan la mar està més calenta que l’aire a causa de la gran quantitat d’energia emmagatzemada al llarg de l’estiu. L’escalfament global, però, podria agreujar aquests episodis. A l’estiu de 2022, segons dades del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), es van registrar anomalies positives de 0,8 °C en la temperatura superficial del Mediterrani. Tal com explica Rafa Armengot, meteoròleg i membre de l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), una temperatura més alta del mar fa que hi haja més evaporació i, per tant, més humitat a l’aire. En conseqüència, quan es donen les condicions perquè es produïsquen pluges torrencials, aquestes poden ser més violentes.

Alhora, tot i que aquests episodis semblen estar desplaçant-se cap a finals de la tardor, Armengot recorda que els cicles base que pren la meteorologia per a confirmar tendències són de trenta anys i que, per tant, “no hem d’anar amb pressa” a l’hora de traure’n conclusions. Malgrat tot, ens trobem davant d’un escenari d’incertesa assentat sobre un consens científic: tant pel risc d’onades de calor extrema com per la vulnerabilitat davant d’inundacions sobtades de gran potencial devastador, la Mediterrània serà una de les zones més afectades pel canvi climàtic.


PER SABER-NE MÉS

PER SABER-NE MÉS

Jansà, A. | Mètode, 95, 16-23 (2017).

MedECC | First Mediterranean assessment report (2020) | UN Environment Programme.

CEAM | Informe TSM Mediterrani (Estiu 2022) | Fundació CEAM

Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la geografia, la física, la biologia i el periodisme científic.

Article publicat al número 572 publicación número 572 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU