Entre finals del segle XIX i principis del XX, diverses capitals europees van albergar els anomenats zoològics humans: exhibicions de persones vives portades des dels territoris colonitzats. Aquest va ser un fenomen d’èxit en moltes ciutats com París, Londres, Madrid o Berlín, però també a l’altra banda de l’Atlàntic en ciutats com per exemple Nova York. La capital catalana no en va ser l’excepció. El desembre de l’any 1900, un grup de tretze persones maputxes originàries de Cañete, Xile, va ser exhibit al zoo del parc de la Ciutadella de Barcelona. Es tracta d’una de les tretze mostres que l’arquitecta, museòloga i activista Angie Molina ha pogut documentar en les seves investigacions.
La família maputxe, exhibida a la Ciutadella i a la plaça de les Arenas, va arribar a Barcelona en el marc d’una gira organitzada per un empresari francès que finalment els va abandonar sense pagar-los el que els havia promès
“Els zoològics humans van tindre dues grans manifestacions, una com a part de les exposicions universals dels grans imperis, i l’altra comercial en mans d’empresaris que s’hi dedicaven; la família maputxe s’emmarca en aquest segon grup”, explica Molina. L’arquitecta ha pogut documentar a través de premsa de l’època com van ser exhibits a la Ciutadella i a la plaça de toros de les Arenes, arribats en el marc d’una gira organitzada per un empresari francès que finalment els va abandonar sense pagar-los el que els havia promès. “Si bé és cert que existia un contracte, a diferència d’altres casos en què les persones exhibides eren segrestades a la força, aquest acord es donà en una desigualtat de poder molt gran. I malgrat tot, van demostrar ser persones amb agència pròpia” assenyala l’activista. En retalls de premsa d’aquell moment es relata com un representant del grup, a qui identifiquen com Longko Quintriqueco, va aconseguir arribar a l’alcalde de Barcelona per exposar-li la situació i va poder retornar a Wallmapu amb la intermediació de les autoritats xilenes.
Les exhibicions d’aquesta mena comencen l’any 1897 amb l’exhibició de cent membres del poble aixanti i s’estenen fins al 1929 amb l’exposició pública de vuitanta persones senegaleses a la Foixarda
Actualment, els recorreguts organitzats per Descoloniza BCN tour, dels quals Molina és una de les creadores i dinamitzadores, expliquen aquesta i altres històries del vincle colonial de Barcelona. L’historiador barceloní Enric B. March ha documentat també el fenomen d’aquesta pràctica a la ciutat, que inicia l’any 1897 amb l’exhibició en un solar a prop de plaça Universitat de més de cent membres -homes, dones i infants- del poble aixanti, originaris de l’actual Ghana, i s’estén fins a 1929 amb l’exposició pública de vuitanta persones senegaleses al parc d’atraccions de la Foixarda. En altres indrets d’Europa els zoològics humans encara perdurarien més enllà, sent el darrer a l’Exposició Universal de Brussel·les de 1958. En el llibre Barcelona Freak Show, March repassa alguns d’aquests episodis i mostra també com, malgrat que hi va haver veus dissidents que s’hi van pronunciar en contra, aquesta mena d’espectacles van gaudir d’una acceptació generalitzada i justificacions basades en arguments pseudocientífics i educatius.
Una jornada de memòria viva
“Quan vam descobrir aquest fet, molts de nosaltres vam sentir la necessitat de crear un espai de reivindicació i memòria com a mostra de resistència d’aquesta petita diàspora que som aquí” explica l’activista Yanina Jiménez Alcavil, integrant d’Autoconvocadxes Julia Chuñil a Barcelona. Aquest col·lectiu va néixer com a part de l’onada de denúncia del cas de la defensora mediambiental maputxe Julia Chuñil, desapareguda l’any 2024 després d’oposar-se a la desforestació del seu territori. Tal com explica Jiménez Alcavil, el grup el conformem maputxes, warriaches -maputxes nascudes o migrades a territoris urbans- i persones xilenes amb una visió crítica de la construcció d’aquest estat, reunint-se cada dia vuit del mes en record de Chuñil i mantenint viva la memòria maputxe a Barcelona, amb actes com el de diumenge. “Com a maputxes residents en aquest territori, a moltes de nosaltris ens travessa una colonialitat actualitzada i present fins al dia d’avui, com és el clar exemple de la llei d’estrangeria”, afirma.
“Per nosaltres ha estat important participar d’aquesta jornada al mateix lloc on la nostra gent va ser exhibida com animals per ressignificar l’espai”, diu José Levikura de Pukutriñuke
La trobada diumenge va comptar amb una contextualització històrica, tallers sobre diferents tradicions maputxes i la participació del conjunt musical Pukutriñuke, que actualment es troba commemorant els vint anys de carrera amb una gira europea. L’acte enllaça amb altres reinterpretacions populars que al llarg dels anys s’han realitzat a espais de la ciutat marcats pel colonialisme o la seva exaltació, com és el cas de la contra ofrena realitzada per un grup de maputxes l’any 1986 al monument de Colon o les manifestacions anticolonials celebrades any rere any cada 12 d’octubre. “Per nosaltres ha estat important participar d’aquesta jornada al mateix lloc on la nostra gent un dia van ser exhibits com uns animals més, ressignificant l’espai mitjançant la memòria i la resistència”, conclou José Levikura, membre de Pukutriñuke.
