El compromís de Col·lectiu Ronda amb els treballadors i treballadores i la defensa dels seus drets es plasma des de fa anys també en l’àmbit de la Seguretat Social. O almenys ho hem intentat, seguint les petjades del nostre estimat fundador i ànima del grup de Salut i treball, Jordi Pujol Moix. Hem reivindicat la necessitat que les pensions siguin dignes i suficients, com saben els moviments populars. Des dels inicis, la cooperativa va lluitar per aconseguir pensions dignes, ja als anys vuitanta, per a persones amb problemes greus de drogaddicció, quan eren expulsades del mercat laboral, reconeixent que calia aplicar una doctrina humanitzadora i flexible de la situació d’alta en seguretat social. Tampoc van esquivar les dificultats existents en aquells temps de l’evident impunitat de les empreses que utilitzaven l’amiant, una fibra altament tòxica, perquè es reconeguessin prestacions per malaltia professional. En aquells temps, l’Institut Nacional de Previsió negava els seus drets a les persones treballadores de les empreses de fibrociment. A Cerdanyola encara ho recorden.
Amb aquella herència que ens va transmetre un dels nostres fundadors, i posant tot el nostre esforç, hem assolit importants avenços en matèria de Seguretat Social. Les de Col·lectiu Ronda van ser les primeres sentències que van reconèixer pensions d’incapacitat permanent a les persones afectades per la síndrome postpòlio, a les quals se’ls denegava la prestació amb l’argument que eren malalties prèvies a la vida laboral. També des de la cooperativa vam poder portar fins al Tribunal Suprem qüestions com la compatibilitat entre la gran invalidesa i el treball per compte propi o d’altri, que va dur Zapatero a reformar la Llei general de la Seguretat Social per incloure aquesta doctrina.
Una de les persones que més va lluitar en aquest àmbit va ser el nostre company advocat Jaume Cortés. Cal destacar el reconeixement de les malalties invisibles, clarament feminitzades, com la síndrome de fatiga crònica, la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple, que avui són reconegudes com a incapacitants. Cortés va aconseguir demostrar que, en supòsits d’exposició a agents químics, les malalties contretes podien ser catalogades com a accident de treball o com a malaltia professional. Això va fer que, a més, pogués sol·licitar-se la responsabilitat empresarial per falta de mesures de seguretat i també el recàrrec de prestacions.
En supòsits d’exposició a agents químics, les malalties contretes poden ser catalogades com accidents de treball o malalties professionals
Aquelles lluites, traslladades al genocidi laboral sofert per moltíssims treballadors i treballadores exposades a l’amiant, van fer que un equip encara més jove, on destacaven Marta Barrera, Raquel Lafuente, Àlex Tisminetzky i molts més, obtingués centenars de sentències. Moltes d’aquestes van ser innovadores en matèria de responsabilitat empresarial i de consecució d’indemnitzacions per danys i perjudicis. Tot plegat va obligar el Tribunal Suprem a elaborar una doctrina molt consolidada sobre l’aplicació dels terminis de prescripció, quantificació i aplicació analògica del barem d’accidents de trànsit en l’àmbit laboral, successió hereditària i un llarguíssim etcètera. Que preguntin per ells a Cerdanyola, Castelldefels, Gavà, Viladecans o al Prat de Llobregat.
Els que seguim a l’àrea de Salut i treball, amb la força d’incorporacions de professionals molt joves, encara defensem que les reformes de les pensions efectuades per Zapatero i Rajoy són injustes i que les prestacions (com l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania) per protegir les situacions de pobresa s’han d’aplicar de manera justa. Que volem eliminar la bretxa de gènere que és present al nostre sistema de pensions. Si cal continuar arribant fins a l’Alt Tribunal perquè es declari el dret a pensió de viduïtat a una parella de fet per ser víctima de la violència masclista, ho farem, encara que el nostre client no tingui capacitat econòmica. La nostra enyorada Àngels Homedes va aconseguir que es dictés doctrina favorable en aquest sentit.
Així, a Col·lectiu Ronda continuarem amb la justícia social i la dignitat de les persones com a bandera. Vigilarem estretament l’Institut Nacional de la Seguretat Social, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, les mútues i les empreses que no respecten la salut dels treballadors i les treballadores. Almenys, durant cinquanta anys més.
