“Se rompió la cadena que ataba el reloj a las horas”, cantaven els Extremoduro a la cançó que dona títol a la nova novel·la de Marta Orriols, Dolça introducció al caos, i em sembla que és un bon resum del que s’hi retrata; aquell moment en què el temps s’atura, després que alguna cosa s’hagi esquerdat, i tot el que queda aleshores dins teu.
L’autora explora, un cop més, l’univers de la parella, i aquest cop ho fa a partir del tema de l’embaràs i la maternitat, enfocant-lo des d’una perspectiva poc habitual i absolutament necessària. Per a la Marta i el Dani, protagonistes d’aquesta història, tot va bé, fins que ella li comunica que està embarassada i que no vol tirar-ho endavant. Ell, que sí que hauria volgut ser pare, es veu abocat, aleshores, a un estat d’incomprensió i frustració, que acaba provocant que l’univers estable de la parella trontolli.
Orriols, com ja va fer a Aprendre a parlar amb les plantes, excel·leix un cop més en la construcció dels personatges i en la descripció acurada de les emocions
i els sentiments que els condueixen a dur a terme les seves accions. El retrat del món íntim de la parella, tant en plural com en singular, és petit i delicat, i permet a la lectora endinsar-se en els engranatges d’aquesta història construïda sobre un entramat de contradiccions.
A partir de salts temporals, els personatges se’ns presenten des de tota la seva complexitat, i els vivim de prop per mitjà de la tria (molt encertada) del punt de vista: un narrador múltiple que ens permet accedir a totes les perspectives del conflicte i llegir-les en primera persona. D’una banda, entenem la Marta, la seva fermesa i la seva decisió, i també la ràbia per la manca de comprensió d’aquell amb qui comparteix la vida; i de l’altra, entenem, tot i que només a estones, també el Dani, la seva frustració i els seus dimonis, que a vegades sembla que no li permeten veure gaire més enllà del que només ell necessita.
Dolça introducció al caos és una història sobre tot el que envolta la decisió de ser pares, i que tan sovint s’amaga. Els dubtes, les pors, les inseguretats, les renúncies personals i laborals que pot comportar i que no tothom està disposat a fer. La llibertat, en definitiva, de decidir. És una història sincera que ens posa entre les mans el relat, tan urgent com necessari, d’aquelles que prenen la determinació d’escapar d’allò que s’espera d’elles.
