Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 489?

Avui parlem del nostre ofici. La manca de credibilitat del periodisme tradicional ha aprofundit la seva crisi de sostenibilitat, que des de fa més d'una dècada va deixar les grans capçaleres en mans de la banca. Parlem amb exdirectius i periodistes que ens revelen pressions i una creixent precarietat en el sector. L'entrevista en profunditat és a la documentalista australiana Sophie McNeill, qui en els últims anys ha posat cara i donat veu a les víctimes dels més greus conflictes armats del planeta.

Qui posa o treu les direccions dels principals mitjans de comunicació privats a l’Estat espanyol? Una pista: els seus consells d’administració tenen majoria accionarial del Banc de Santander, el BBVA, La Caixa o el Banc Popular. Adrià Crespo entrevista exdirectius d’El Mundo o La Vanguardia i periodistes d’El Periódico i La Sexta, i arriba a una conclusió prou clara: la intromissió de la banca en els continguts informatius és cada cop major. Complementem el reportatge d’obertura amb una peça d’Eloi Latorre sobre la precarietat invisibilitzada a les redaccions. Per tancar la secció Joan Canela ens ofereix una radiografia –amb pros i contres– dels nous models de gestió dels mitjans de comunicació independents.

Sònia Calvó Carrió conversa pausadament amb Sophie McNeill, una documentalista australiana que ha recorregut mig planeta intentant explicar i denunciar les vulneracions de drets humans i les situacions de conflicte que hi ha al món. Parla amb ella durant una breu visita que ha fet a Barcelona, on ha trobat certes similituds entre les mobilitzacions contra la condemna judicial als líders del procés sobiranista i l’escalada de manifestacions a ciutats com Hong Kong o Santiago de Xile. Fotografia la trobada Ariana Nalda.

Sophie McNeil |Ariana Nalda

 

En aquesta edició, torna el contrast d’idees. Noa Capmany, membre de la Cinètika, i Núria Martí, portaveu nacional d’Arran, responen a la pregunta: ‘És legítim que les organitzacions anticapitalistes es financin a través de la venda d’alcohol?’. Des del centre social okupat i autogestionat del barri de Sant Andreu de Barcelona, defensen que “apostar per un oci i una militància lliures d’alcohol o, com a mínim, sense la seva predominança habitual, consolida relacions de confiança i compromís”. Des de l’organització juvenil de l’esquerra independentista reconeixen que són “empeses a incórrer en una contradicció que no és petita: la venda d’alcohol”, però es plantegen com han de fer front a totes les càrregues repressives que pateixen en un moment en què els moviments populars no compten amb estructures econòmiques pròpies. Il·lustra el debat Cristina Cortés. Finalment, els historiadors Joan Gimeno Igual i Javier Tébar Hurtado comparteixen la seva concepció de la moderació com una virtut revolucionària; amb il·lustració de Gerard Pla.

“Maternitats lliures i desobedients” és un reportatge escrit a quatre mans per Tere Albero i Laia Mas sobre maternitats i lactància. Teixir sinergies entre l’activisme i la reproducció de la vida en clau feminista es presenta com una oportunitat per repensar els processos de criança. “D’un temps ençà, algunes mares, activistes, escriptores i diferents col·lectius han posat damunt la taula la necessitat de transformar la maternitat i la criança des de diferents vessants. Posar al centre la vida, respectar els ritmes, deixar de qüestionar les decisions de les mares o impulsar una criança més cooperativa són algunes de les reivindicacions”. Acompanya el text una foto de Germán Caballero.

Noves maternitats |German Caballero

A la secció internacional, posem la mirada a Kosovo. L’estat més jove d’Europa ha iniciat un programa innovador de rehabilitació psicològica i reintegració social amb les esposes i criatures kosovars dels combatents d’Estat Islàmic. Ho explica Sara Manisera. Tot seguit, Algèria afronta unes eleccions clau al desembre. Totes les candidatures que es presenten als comicis tenen relació amb l’oficialisme que liderà l’antic president Abdelaziz Bouteflika, mentre els moviments de protesta ciutadana criden al boicot. Un article de Marc Español. Finalment, Meritxell Freixas analitza l’octubre que ha despertat l’Amèrica del Sud: “La derrota electoral de la dreta argentina i les mobilitzacions esdevingudes a Xile o Bolívia són mostres diverses d’una batalla per l’hegemonia política de la regió”.

Obre la secció cultural un reportatge de Luis Jiménez sobre les llibreries de vell, que afronten les oportunitats i la competència d’internet, mentre pateixen una nova bombolla d’increment del preu dels locals comercials. Fuensanta García, presidenta de l’Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni, comenta que “els nostres llibreters i llibreteres paradistes sempre han buscat diferents vies de venda, sigui a través de les plataformes digitals, els mercats o les fires, però el que sempre ens ha preocupat són els impostos generals o un preu del lloguer que fa que, moltes vegades, el futur del nostre negoci estigui en perill”. A continuació, ‘Els ocells negres’, un relat de Víctor Fernández-Dueñas il·lustrat per Poxpolo Gorria. Finalment, les ressenyes del còmic Sex ¡oh!, de Lyona; del disc Terra d’argila, del Menut, i de l’antologia poètica Des de quin on?, de Víctor Sunyol. Les signen Marta Molas, Ferran Riera i Jaume Coll Mariné respectivament.

Mercat del llibre vell de Sant Antoni, Barcelona |Victor Serri

A la contraportada, Àlex Romaguera entrevista Anshu Rajput, víctima d’un atac amb àcid. Va ser atacada quan un estrany que l’assetjava va entrar a casa seva i va llançar-li líquid a la cara mentre dormia. Des de llavors, ha trobat en la plataforma Stop Acid Attacks l’espai on vèncer l’estigma social i començar una nova vida.

Article publicat al número 489 publicación número 489 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!