Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 566?

El difícil "l'endemà" de les famílies desnonades, moltes condemnades a la provisionalitat de viure durant un temps incert en pensions o hostals per la manca de resposta adequada dels serveis socials; la invisibilització de les víctimes del terrorisme d'estat; el turisme rural respectuós amb el territori; la lluita populista contra les bandes violentes al Salvador; la història i el present del ciberart feminista i el suport a les migrants que creuen Mèxic en tren, entre els continguts de la nova edició impresa de la 'Directa'

L’allau de desnonaments i de persones que han perdut el sostre sota el qual vivien per diversos motius, fa que els serveis socials de molts municipis hagin vist desbordades les demandes per accedir a un lloguer social i s’hagin vist abocades a recórrer a hotels, hostals, albergs, pensions i altres establiments d’hostaleria per acollir famílies en aquestes situacions. Empreses operadores turístiques com  BCD Travel, Snow Travel i Washington Consulting gestionen els serveis d’allotjament provisional per a persones que han perdut la llar d’ajuntaments com els de Barcelona, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat. Aquesta situació és la que radiografia el reportatge d’obertura de l’edició 566 de la Directa, que s’ha publicat aquest dilluns 27 de març. El treball, firmat per Gemma Garcia i Anna Iñigo, i amb fotografies de Victor Serri, recull diversos testimonis de persones que es troben en aquesta situació des de fa molts mesos, que expliquen l’impacte que els provoca aquesta situació de provisionalitat, i el fet de viure en un espai reduït i sense elements bàsics com un lloc per cuinar i havent de passar bona part del dia al carrer. També s’hi aborda la tasca que fan col·lectius com l’obra social de les PAH i les PAHC o els sindicats d’habitatge, que sovint, mitjançant blocs buits okupats, proveeixen allotjament a famílies en situació vulnerable que han perdut el lloc on vivien.

La veritat ha estat el motor de la vida política de Pilar Zabala (Tolosa, 1968), activista per la pau al País Basc i víctima de la violència dels GAL amb la desaparició del seu germà Jose Ignazio Zabala, juntament amb Jose Antonio Lasa, tots dos torturats i assassinats per agents de la Guàrdia Civil l’any 1983. Gemma Martínez ha abordat amb ella qüestions com la invisibilització de les víctimes del terrorisme d’estat, en l’entrevista que protagonitza la secció “Miralls”, acompanyada de fotografies de Jaume Ferrando.

Ampliar el moviment de transformació social implica construir-se des de les necessitats que la conjuntura concreta imposi a les classes populars, impulsant les lluites que se’n derivin, sostenint-les en el temps i posant-les en relació. Aquesta és la tesi que serveix de punt de partida de l’article de l’activista social Gil Hortal que obre el bloc d’opinió, “Impressions”, un text que posa damunt de la taula la teoria de l’acumulació de forces com a estratègia a tenir en compte en l’àmbit de la lluita contra l’emergència climàtica; va acompanyat d’una il·lustració d’Entredaltres. En aquest mateix bloc opinatiu, Olivier Chantry, membre de la sectorial nacional d’agricultura i ramaderia ecològiques del sindicat Unió de Pagesos, reclama que es potenciï l’activitat agrícola com el millor garant de defensa d’un espai natural com el Delta del Llobregat, amenaçat per projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat; el grafisme que l’acompanya du la firma, en aquest cas, de Pau Fabregat.

L’activista per la pau i víctima dels GAL Pili Zabala protagonitza l’entrevista de la secció “Miralls” |Jaume Ferrando

Al reportatge de la secció d’alternatives “Cruïlla”, Sara Romero rastreja diversos establiments hostalers de comarques com el Pallars Jussà, el Comtat, la Cerdanya o el Baix Maestrat, que promouen entre la clientela una mirada respectuosa amb els valors paisatgístics i les formes de vida de l’entorn on estan emplaçades.

L’apartat internacional, “Roda el Món”, arrenca aquesta edició amb un reportatge de Xavier Ruiz Ribes que analitza l’estratègia del president del Salvador, Nayib Bukele, per combatre el fenomen de les bandes violentes, conegudes com les maras,  basada únicament en la lluita policial i judicial sense aprofundir en les mesures educatives, socials i econòmiques per revertir el problema, i en una política comunicativa de mà dura molt agressiva, personalista i populista. En el mateix capítol, Maties Lorente conta com ha estat la gestió de la multinacional espanyola Repsol un any després de la catàstrofe de La Pampilla, el vessament de cru que va suposar la catàstrofe mediambiental més greu de la història del Perú; tal com denuncien molts col·lectius de pescadors afectats i activistes mediambientals, la petroliera defuig responsabilitats i intenta silenciar les veus crítiques amb la seva gestió.

L’apartat internacional inclou un reportatge de Xavier Ruiz Ribes que analitza l’estratègia populista del president del Salvador, Nayib Bukele, per combatre el fenomen de les bandes violentes  basada únicament en un discurs de mà dura sense abordar-ne les causes de fons

Als anys vuitanta, sorgeixen les primeres creadores amb un enfocament ciberfeminista, que es van preguntar si era possible fer servir les noves tecnologies i internet per hackejar els codis del patriarcat; avui, les artistes que treballen en aquest àmbit cerquen espais on les estructures tradicionals no engoleixin la seva identitat. De tot això en parla Sara Borrella en el reportatge d’obertura de la secció cultural, “Expressions”, que repassa tres dècades de debats feministes estimulats des de la creativitat i l’ús dels entorns digitals. El bloc cultural es completa amb un relat de Sergio D’Asensio titulat “Benvinguda la sort”, que va acompanyat d’una il·lustració de Mimi Isasmendi, i dues ressenyes de novetats editorials: Una nova manera de viure de Kohei Saito (editat per Tigre de Paper)a càrrec de Misael Alerm, i La fi de la novel·la d’amor de Vivian Gornick (L’Altra Editorial) ressenyada per Susana Vázquez Badia.

Per tancar aquest número, a la secció “Indirecta”, Àlex Romaguera entrevista Norma Romero, membre del col·lectiu Las Patronas de Guadalupe, format per ciutadania organitzada que ofereix menjar i assistència a les migrants que creuen Mèxic en tren cap als Estats Units. La fotografia que l’acompanya és de Mariana Hernández León.


Suplement ‘Exhumar l’oblit’

Conjuntament amb aquesta edició de la Directa, publiquem un suplement de setze pàgines elaborat conjuntament amb l’entitat Perifèries del Món i el CAFCA que fa un repàs a la lluita per la memòria dels casos de repressió durant les dictadures de Guatemala i l’Estat espanyol.

Per cert, aquesta edició és la darrera de periodicitat quinzenal de la Directa. A partir del pròxim número, amb data de sortida prevista per al 3 de maig, la revista sortirà cada més, amb un notable increment de pàgines i un disseny i estructura repensades de dalt a baix.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!