El passat vuit d’octubre, agents de paisà dels mossos d’esquadra van esbotzar la porta d’un habitatge de L’Hospitalet de Llobregat a puntades de peu i sense ordre judicial. A l’interior hi havia dues criatures menors d’edat, però tot i així, els serveis socials no hi eren. A més, van detenir el pare malgrat trobar-se fora de l’immoble. Per tot això, la PAH, el Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia i l’Observatori DESC han anunciat en roda de premsa que interposen una querella contra els cinc mossos d’esquadra que van participar en el desallotjament, per violació de domicili, coaccions i detenció il·legal. La plataforma ha publicat un comunicat en què n’explica els motius.
Es dóna la circumstància que, segons consta al registre de la propietat de L’Hospitalet, l’immoble del número 55 del carrer Holanda, des del 21 de novembre de 2013 és propietat de la Sareb, l’anomenat banc dolent. La societat va ser creada amb un 45% de diners públics via el FROB i reuneix el conjunt dels anomenats actius tòxics, préstecs i béns immobles procedents de les entitats bancàries rescatades amb diners públics. Un total de 197.474 actius. Actualment, segons la pròpia Sareb, només n’han cedit 930 a la Generalitat de Catalunya per a ús social, per tant, molts encara estan buits. La PAH, ja fa un any, va endegar la campanya La Sareb és nostra perquè els pisos es posin al servei de les persones. En un mapa va localitzar un total de 30.000 pisos buits en mans de la societat arreu de l’Estat espanyol.
A la minuta policial dels fets, els agents al·leguen que van acudir al domicili a petició de “diversos veïns de l’edifici, entre els quals es trobava el president de la comunitat”. Tot i que a l’atestat policial, redactat la mateixa nit dels fets, no hi consta cap denúncia de la propietat de l’habitatge, des del departament de premsa de Mossos d’Esquadra han assegurat a la Directa que hi ha una denúncia de la propietat del mateix dia del desallotjament.
A l’atestat policial, redactat la mateixa nit dels fets, no hi consta cap denúncia de la propietat de l’habitatge
Tal i com es pot escoltar a l’àudio del desallotjament que va publicar la Directa, una amiga de la família que es trobava a la casa en aquells moments, va sol·licitar l’ordre judicial als agents, i la mare de les criatures va cridar-los: “No podeu entrar sense ordre judicial, hi ha criatures”. Tot i així, els mossos van esbotzar la porta, fet pel qual, segons les entitats, suposa un delicte de violació de domicili amb l’agreujant d’haver-ho fet amb violència: “mitjançant la força”. A més, la família assegura que una persona que es feia dir Javier va alquilar-los l’immoble durant tres mesos previ pagament de 500 euros, i els va assegurar que el dilluns 10 d’octubre els entregaria el contracte per escrit.
Per l’advocada Anaïs Franquesa d’Irídia, “els fets són molt greus” perquè els mossos, “tot i conèixer l’actuació prèvia de la Guàrdia Urbana, van decidir desallotjar”. La policia local s’havia presentat a l’immoble el dia set al matí, alertada per veïns, i va comunicar a la família que tornaria amb serveis socials. Quan va tornar, la Guàrdia Urbana va indicar a la família que rebrien una citació judicial i els serveis socials que tornarien el dilluns. Però els mossos s’hi van presentar abans. Franquesa subratlla que, “en tot moment, hauria d’haver primat l’interès del menor”, però en lloc d’això, “van deixar-los, literalment, al carrer”.
Coaccions i detenció il·legal
La querella també denuncia que els agents van amenaçar amb la detenció del pare de les criatures per aconseguir que abandonessin l’immoble. Però davant la negativa de família a marxar sense ordre judicial, van efectuar la detenció. Per tant, la querella atribueix als policies un delicte de coaccions, argumentant que “cap agent de policia pot emprar la via psíquica que genera la intimidació sobre la possibilitat que una persona sigui detinguda per aconseguir un objectiu”. El pare, juntament amb una activista de la PAH que es trobava dins el domicili, va ser traslladat a la comissaria del carrer Teide.
Denuncien que els agents van amenaçar amb la detenció del pare de les criatures per aconseguir que abandonessin l’immoble
A les acusacions d’un delicte de coaccions, les querellants hi afegeixen el delicte de detenció il·legal. L’escrit subratlla que es deté una persona “per una presumpta ocupació il·legal malgrat que es tracta d’un delicte lleu”, i afegeix que el procediment està mancat de “justificació legal”.
Actualment, la família, que va quedar al carrer amb dues criatures, ha tornat a una habitació rellogada a l’espera de decidir si poden esperar un pis d’emergència o aconseguir ajudes per poder pagar un lloguer.
