La nit del 28 de març de 2017 un grup de 15 activistes del col·lectiu End Deportations entraven a l’aeroport d’Stansted (Londres) a través d’un forat en una de les tanques del recinte. Un cop dins, es van dirigir a un dels avions aparcats –concretament un Boeing 767 de la companyia Titan Airways–, que estava a punt d’enlairar i deportar a Nigèria i Ghana onze persones sol·licitants d’asil. Mentre mostraven pancartes amb el lema “Ningú és il·legal” (No one is illegal, en anglès) i gravaven l’acció, quatre de les activistes es van encadenar a una de les rodes de l’avió, al mateix temps que la resta va fer el mateix amb les ales de l’aparell. Tot i que la policia va arribar immediatament, aquest fet va aturar l’activitat de l’aeroport durant 80 minuts i 23 vols van ser cancel·lats, inclòs el vol de deportació al que es van encadenar les activistes.
Per primera vegada en aquest tipus de casos, la fiscalia britànica (The Crown Prosecution Service) li suma els càrrecs de “posar en perill el funcionament de l’aeroport”, un supòsit relacionat al terrorisme segons una llei sobre seguretat naval i aèria
No era el primer cop que activistes londinenques realitzaven accions de protesta en aeroports, però fins ara aquestes havien acabat tan sols amb sancions econòmiques. Aquest cop, i per primera vegada en aquest tipus de casos, la fiscalia britànica (the Crown Prosecution Service) li suma els càrrecs de “posar en perill el funcionament de l’aeroport”, un supòsit relacionat al terrorisme segons una llei sobre seguretat naval i aèria (Aviation and Maritime Security Act) aprovada el 1990. Totes les acusacions realitzades per la fiscalia necessiten l’aprovació del fiscal general –en aquest cas, el conservador Geoffrey Cox–, que seria el responsable últim de les penes contra les activistes.
Les autores d’aquesta protesta pacífica van ser portades a judici per part de la fiscalia i, després de nou setmanes de procés judicial, finalment van ser declarades culpables el passat 11 de desembre. Actualment, es troben a l’espera de la decisió que les podria portar definitivament a presó i que serà anunciada durant el pròxim mes de febrer. Poc després de sentir el veredicte que les considerava culpables, les activistes publicaven un comunicat en el qual afirmaven: “Nosaltres de l’únic que som culpables és de prevenir el dany. L’únic crim aquí és el que està cometent el govern, amb la seva inhumana, covard i alegal acció amb els vols deportació, així com l’ús terrorífic de les seves lleis per reprimir formes pacífiques de protesta. És necessari que continuem fent front a aquesta legislació repressiva i que seguim demanant que s’aturen aquests vols de deportació secrets, així com una investigació pública sobre les actuacions del govern en aquesta matèria”.
Aquest veredicte, que segons Amnistia Internacional suposa “un dur cop als drets humans en el Regne Unit”, ha estat recorreguda pels advocats de les activistes, que el passat dilluns entregaven un dossier amb més de 100 pàgines al Jutjat d’Apel·lació de Londres, al·legant que les acusades van realitzar una acció pacifica de protesta i que en cap moment va haver-hi fins terroristes. Raj Chada, un dels advocats de les activistes, afirmava en una entrevista a The Guardian que “la condemna a les quinze activistes és un error de la justícia que necessita corregir-se al jutjat d’apel·lació. És inexplicable el fet que aquestes persones siguin condemnades per aquests càrrecs, i més encara que siguin considerades culpables. Nosaltres considerem que aquesta sentència és un abús de poder per part del Fiscal General i la Fiscalia britànica. L’única solució és que aquesta condemna incorrecta sigui revocada”.
Per altra banda, Helen Brewer, una de les participants en l’acció, afirmava a aquest mateix mitjà que apel·laven aquesta decisió del tribunal perquè consideren que només es farà justícia “quan ens alliberen d’aquesta desproporcionada condemna per un acte de protesta pacifica i el Ministeri de l’Interior es responsabilitzi de tot el mal que fa posant en perill la vida de persones que han arribat al país a la recerca d’asil i fugint del terror i la persecució que patien en els seus països d’origen”. Gràcies a aquesta acció, totes les persones que anaven a ser deportades en aquell vol encara viuen al Regne Unit i dues d’elles han aconseguit definitivament el dret a quedar-se al país.
