Tot i que diverses persones que formen part d’Ojalá Estë Mi Bici (OEMB), el col·lectiu DIY (Do it yourself, fes-t’ho tu mateixa en anglès) amb més recorregut de Barcelona, declaren que “no ens hem inventat res” i reconeixen que, “vist amb perspectiva, organitzar centenars de concerts sense suport institucional o comercial és un assoliment poc comú”. En aquest sentit, es reconeixen com a “germanes petites” d’altres col·lectius de referència de llocs del món diversos, que porten encara més temps fent possible el que els agrada i amb els quals compareixen la visió i la pràctica d’una manera de viure i entendre la música i la cultura que funciona gràcies a les relacions humanes i basada en la confiança, la constància i la identificació compartida d’uns valors.
OEMB va començar a existir a través dels tres membres de Decurs, una banda situada en un lloc incòmode entre el punk i el post hardcore que no acabava d’encaixar en cap de les escenes existents a Barcelona. Van veure que Charlottefield –una banda britànica que els agradava– girava per la península Ibèrica, però pel fet de no ser coneguda no havia trobat ningú que els muntés el concert a Barcelona. Mesos després, Decurs van tocar a Saragossa, i una altra banda, Picore, els van acollir a sa casa, “amb molt amor i un esmorzar espectacular”, recorda un dels antics membres del grup. Van valorar que “perdre’s directes increïbles només perquè ningú no s’atrevia a muntar un concert d’una banda desconeguda no encaixava en aquesta forma d’entendre la música, el punk i el DIY”, i van decidir que havien de fer el mateix per d’altres que vingueren a Barcelona.
Des del començament, el col·lectiu va establir uns principis molt bàsics: no pagar per l’ús d’una sala de concerts, no assegurar catxés a cap banda o mantindre baixos els preus dels concerts perquè foren accessibles a tothom, entre altres
Així, el maig de 2008 el Kasal de joves de Roquetes (Barcelona), seu de molts dels concerts d’OEMB durant els següents anys, va acollir Picore, Decurs i els americans Fin Fang Foom en el primer d’ells, amb ajuda d’alguns amics i amb el suport de Gabi de Can’t Keep Us Down, un segell enfocat al hardcore old school que, tot i que musicalment no se situava ben bé al mateix lloc, sí que coincideix en la filosofia de com fer les coses d’OEMB. De fet, el col·lectiu es va ficar de ple a la gestió comunitària d’aquest espai públic, en un moment en què trobar llocs on fer concerts DIY era realment complicat. Van començar a créixer en nombre de membres de seguida i es van deslligar de l’activitat de Decurs fins a convertir-se en una entitat pròpia que anava més enllà del grup.
Des del començament, el col·lectiu va establir uns principis molt bàsics: no pagar per l’ús d’una sala de concerts, no assegurar catxés a cap banda, mantindre baixos els preus dels concerts perquè foren accessibles a tothom, acollir als grups a casa i tractar-los com si foren família, esforçar-se per recollir els diners necessaris per a fer sostenible l’activitat mantenint la màxima qualitat tècnica pel concert.
Aquest dissabte, 1 d’abril, l’associació cultural El Pumarejo acollirà en el seu local a Hospitalet de Llobregat una jornada “proaniversari preaniversari” que començarà a les 11.43 del matí i s’allargarà fins al vespre, musicada per Dabike, el trio Ovvo, la Radiofòrmula i l’actuació del col·lectiu líric Nicomedes Mendes. Els beneficis de la jornada es destinaran íntegrament a cobrir les despeses de la celebració del quinzè aniversari del col·lectiu, que la setmana passada va començar a anunciar les bandes que hi tocaran, i que és previst celebrar el cap de setmana del 12 i 13 de maig a dos llocs molt estimats pel col·lectiu: el mateix Pumarejo i l’Ateneu Popular 9 Barris (Barcelona).
Fins ara, els noms anunciats per al cartell d’aquesta doble celebració són Trompeta (Benicarló, el Baix Maestrat), Atol Atol Atol (Wroclaw, Polònia), Balcanes (Astúries), Bruant Zizi (Estat francés), Croqueta Infinita (Madrid), Jejeje (Berlín), Los Sara Fontan (Calonge), Maria Navidad (Madrid), Nape Neck (Leeds, Anglaterra), Nerobambola (Barcelona), Reciprocate (Londres), Shonen Bat (Màlaga), Sota Terra (Reus, Baix Camp), The Conformists (Saint Louis, Missouri, els EUA) i Tomomi Kubo (el Japó). En l’anunci a les seues xarxes socials reiteren que la totalitat dels diners de les entrades es destinarà, com sempre, a sufragar el transport i les despeses dels grups.
Des d’OEMB es valora que “aquesta societat en què vivim, cada cop més individualista i centrada en l’ego, fa que les iniciatives de treball col·lectiu es ressentin cada cop més”, i expliquen que cada volta és més difícil aconseguir sales que no demanen lloguer per a muntar un concert o que estiguen disposades a muntar-ne un d’un grup totalment desconegut d’arreu del planeta. Afegeixen que “la inflació d’aquest darrer any, que afecta especialment al combustible, està aguditzant aquesta situació. L’equilibri entre fixar preus que no excloguin molta gent i cobrir despeses s’està fent complicat d’aconseguir”. Per això, en aquesta ocasió, han optat per oferir, a més dels abonaments per a no perdre’s cap concert dels dos dies, un abonament solidari de “Fila 0”, per a qui no puga assistir-hi, però vulga contribuir a fer que projectes com aquests es mantinguen i les bandes puguen continuar tocant.
Després de quinze anys i d’haver sobreviscut a una pandèmia, des de OEMB se senten “molt afortunades de constatar que hi ha un públic fidel que entén les formes i les valora, i que sovint ve als concerts sense escoltar les bandes perquè confia que sempre hi haurà alguna cosa interessant”
I és que, després de quinze anys i d’haver sobreviscut a una pandèmia, se senten “molt afortunades de constatar que hi ha un públic fidel que entén les formes i les valora, i que moltes vegades ve als concerts sense escoltar les bandes perquè confia que sempre hi haurà alguna cosa interessant, que els grups sempre valen la pena”. Malauradament, des del col·lectiu també es percep una falta de continuïtat generacional en el DIY i els agradaria “que un dia aparegués un altre col·lectiu de gent jove que ens fes sentir innecessaris”. Tanmateix, valoren que en els darrers anys comença a haver-hi gent de generacions més recents que està recuperant aquestes pràctiques i adaptant-les a la seua realitat: “Mentre hi hagi músics que vulguin tocar a Barcelona que quedin fora dels circuits comercials, hi haurà la necessitat de gent que s’organitzi per fer-ho possible”.
De fet, gràcies a aquesta solidaritat que vertebra la filosofia DIY, és com OEMB ha pogut organitzar un total de 318 concerts –sense comptar els del quinzè aniversari–, en els quals han actuat 490 bandes, projectes i propostes de trenta estats d’arreu del món –que després de l’aniversari sumaran 505.
