Els grans incendis ocorreguts a mitjan anys vuitanta van donar lloc al programa anomenat Foc Verd, del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, fruit del qual van néixer les Agrupacions de Defensa Forestal, les ADF.
Des de llavors, hem tingut diferents graus d’entesa amb la Generalitat i amb el seu cos de Bombers a partir de les diferents interpretacions del paper que les ADF havien de tenir sobre el terreny.
Aquest any, durant l’incendi de Portbou, la direcció de Bombers va decidir no permetre treballar a les associacions. Tampoc va respectar els mínims establerts pel Pla d’Actuació del Grup d’Intervenció (PAGI), com ara treballar a la cua de l’incendi o al punt d’emplaçament 1, menyspreant així els recursos disponibles que estan formats, coordinats i equipats per treballar en focs forestals.
Fa més d’un any que demanem una modificació d’aquest PAGI, que contradiu i desmunta tot el sistema de treball dels últims anys i que no dona suport a la tasca de les ADF ni li dona la importància que té per al territori.
Segons el Pla Infocat, les ADF som membres del grup d’intervenció i segons la Directriu 1/2012, les nostres tasques són: fer una avaluació de l’incendi i trametre’n les conclusions, donar el suport necessari per a l’establiment del Centre de Comandament Avançat, combatre l’incendi, auxiliar les víctimes i aplicar les mesures de protecció adients en col·laboració amb els serveis d’extinció i salvament, informar puntualment el seu coordinador operatiu i sol·licitar i executar les seves instruccions a través dels seus comandaments naturals, mantenir informat al seu coordinador orgànic i col·laborar amb l’establiment de les esquadres de reserva.
Si quan parlen de seguretat no es refereixen a la nostra seguretat sinó a la seva seguretat jurídica, i el que passa en realitat és que no es vol ser el responsable legal de les ADF, és un plantejament que cal que es reverteixi urgentment
Les ADF som un dispositiu d’ajuda i col·laboració amb el cos professional dels bombers. No pretenem actuar ni passar al davant, però no té cap lògica disposar de personal, vehicles i equipaments que són bàsics per una ràpida i eficaç lluita contra els incendis i no fer-los servir quan fa falta. En molts llocs, les ADF són les primeres a arribar al peu del foc, perquè estan presents arreu del territori. Aquest 2023 hem realitzat més de 5.000 jornades de vigilància de forma voluntària. Per tant, és lògic que, quan hi ha un servei, estiguem molt a prop, perquè coneixem com ningú tots els camins, pistes i corriols que permeten arribar a un punt determinat i això sovint ens permet posar punt final a un foc incipient.
No podem entendre que el 2018 la Generalitat de Catalunya ens atorgués la Creu de Sant Jordi per la nostra “valuosa implicació en la prevenció i lluita contra els incendis forestals” i que ara se’ns aparti d’aquesta tasca.
Des del secretariat de Federacions i ADF de Catalunya considerem erroni no utilitzar els recursos disponibles amb l’excusa de la seguretat i el perill que suposen els incendis de sisena generació. Som els primers que, en nom de la seguretat, farem tot el que convingui: més formació, millors equipaments, més coordinació, però mai ens apartarem del territori. Si quan parlen de seguretat no es refereixen a la nostra seguretat sinó a la seva seguretat jurídica, i el que passa en realitat és que no es vol ser el responsable legal de les ADF, és un plantejament que el país no es pot permetre i cal que es reverteixi urgentment.
El Cap d’Intervenció de Bombers ha d’emprar tots els recursos disponibles per solucionar les emergències com més aviat millor. Els recursos d’extinció del grup d’intervenció els defineix el Pla Infocat i aquest diu clarament que una de les tasques de les ADF és combatre els focs, tal com hem fet durant més de trenta anys.
