Quan els protagonistes de Formentera Lady es troben per escriure una novel·la sobre els excessos de joventut, ho tenen fàcil per endinsar-se en la ficció: la matèria primera amb què treballen és la pròpia experiència en el món de les drogues. Però en Pere, el protagonista de Ratafia supernova, no disposa de material biogràfic per fer versemblant una història underground. La voluntat de versemblança transforma un estudiant exemplar en un jove bohemi amb aspiracions de ionqui. Vet aquí el dilema que presenta Jordi Casals en la seva tercera novel·la: tota proposta literària creïble ha de ser autoficció? Per ser un creador d’èxit, cal començar a escriure jove?
Casals reprèn el to provocatiu de les novel·les anteriors: Muerte por funky i Telecaster Circus. Ratafia supernova, però, és la primera obra que escriu en català, i encara ha de trobar l’equilibri entre la fluïdesa en aquesta llengua i les interferències constants. Sigui com sigui, l’estructura de la novel·la és fresca i àgil. Cada capítol atrapa la lectora amb un doble mecanisme: la brevetat i la música. Com Jordi Cussà a Cavalls salvatges i Formentera Lady, Casals encapçala els capítols amb una cançó. És especialment enginyós amb “Sex with your parents”, el passatge en què en Pere intenta tallar la relació amb la Mireia –una noia que no l’omple intel·lectualment–, després d’una sessió de sexe a cals sogres.
Que Cussà és el far que guia Ratafia supernova no és cap secret. L’amic íntim d’en Pere revela que Formentera Lady el té encaterinat: “Estic flipant amb una novel·la escrita per un exionqui. Irvin Welsh? És català. Jordi Cussà”. En tot cas, a Ratafia supernova la incursió en els viaranys de la cocaïna s’aborda en clau d’humor i sovint frega l’absurd. Ni Casals és Cussà ni en Pere és en un Papasseit mort als 30 anys. Seria interessant, això sí, que Casals s’atrevís a escriure L’Eve mai diu never, la història amb què en Pere s’endinsa pels camins de la perdició.
