“Un crit a l’esperança i contra la resignació i la frustració.” Així defineix Jordi Cuixart el seu darrer llibre, Ho tornarem a fer, editat per Ara Llibres i escrit íntegrament des de la presó, en els ja més de 600 dies des que el van tancar. I es fa difícil pensar que algú que està privat de llibertat ens pugui (i vulgui) donar esperança. Però així és Jordi Cuixart i així és aquesta obra.
Cuixart ens parla, sobretot, de la importància vital de basar la nostra lluita per la llibertat (insisteix: llibertat de tot i de tots, i per tots o per ningú) en la desobediència civil i en la no-violència. Amb un repàs d’exemples històrics, amb un reguitzell amplíssim de cites i aforismes (per les quals té devoció) i amb una mirada retrospectiva de la seva condició de pres polític, especialment els darrers mesos, amb les 52 sessions de judici incloses.
Amb una serenor i una honestedat que no ens poden fer sinó (re)prendre els carrers, Cuixart escriu obeint la veu de la consciència, “la llei més important de la nostra vida”, i és així com ens encoratja a la lluita per la llibertat. Una lluita que, segons ell, pres polític, és “un privilegi”.
