Nova operació policial dels Mossos d’Esquadra contra l’antifeixisme combatiu. Després de la ràtzia duta a terme en col·laboració amb la Policia Nacional espanyola fa poc menys d’un mes, la policia de la Generalitat de Catalunya ha practicat dimarts al matí quatre detencions i ha entregat citacions a dues persones més perquè acudeixin a declarar a comissaria durant la mateixa tarda. Les detingudes són veïnes de Santa Coloma de Gramenet, ciutat del Barcelonès Nord amb una forta tradició obrera i reivindicativa, i han estat traslladades a la comissaria del barri de Singuerlín, on també han d’acudir les dues citades per prestar declaració davant dels agents a partir de les quatre de la tarda, hora a la qual la Comissió Antifeixista 27 de Gener –que pren el seu nom de la data en la qual les tropes franquistes van entrar al municipi l’any 1939– ha convocat una concentració de suport.
Les sis antifeixistes que han estat objectiu d’aquest operatiu estan acusades de desordres públics i delictes contra els drets fonamentals, però dues d’elles a més a més també tindrien els càrrecs de resistència i atemptat contra l’autoritat, respectivament. Els fets que es persegueixen són relatius a la presumpta participació de les investigades en la protesta contra la marxa que els grupuscles neonazis Frente Nacional Identitario i Recuperemos España van convocar el passat dissabte 9 de febrer a tocar de l’estació colomenca de Santa Rosa de la línia 9 del metro. “Una vegada més volen enganyar el poble sota el fals pretext de la seguretat ciutadana i utilitzen el populisme per vendre les seves idees feixistes. No els ho permetrem, parem el feixisme entre totes”, afirmava el pasquí signat per la mateixa Comissió i el col·lectiu Som Antifeixistes.
La Directa ha tingut accés a un document del Departament d’Interior que confirma que les organitzacions d’extrema dreta que aquella jornada no van aconseguir aplegar més de trenta acòlits, no havien comunicat la celebració de la marxa a les autoritats pertinents. Queda constància en el text de resposta a la sol·licitud que va fer la diputada de la CUP-Crida Constituent, Maria Sirvent, d’una còpia de la hipotètica comunicació requerida habitualment per informar de la celebració de qualsevol manifestació. En el foli sotasignat pel conseller d’Interior Miquel Buch en data 14 de març, s’afirma textualment que “a la Direcció General d’Administració de Seguretat no consta haver-se rebut cap instància comunicant la celebració d’una manifestació”, en referència a la cita ultra.
Així doncs, és paradoxal el gran desplegament d’agents antidisturbis que va efectuar el Departament d’Interior aquell dia, format per efectius tant de la Brigada Mòbil (BRIMO) com de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), les dues unitats amb atribucions d’ordre públic. Des d’un primer moment, els agents van protegir els militants feixistes –malgrat tractar-se d’una marxa no comunicada– mentre van efectuar diverses càrregues contra el centenar d’activistes que protestaven per la seva presència. Fruit dels cops de porra, diverses antifeixistes van resultar contusionades i algunes van requerir assistència mèdica.
Llibertat amb càrrecs
Les quatre persones detingudes van passar la nit de dimarts als calabossos de la comissaria de Singuerlín i l’endemà al matí van ser posades a disposició judicial als jutjats de Santa Coloma de Gramenet. En canvi, les dues persones citades a comissaria no van haver de passar pels jutjats. Això doncs, dimecres al migdia van anar quedant en llibertat amb càrrecs de desordres públics i coaccions per impedir l’exercici de drets fonamentals les quatre arrestades, però a dues d’elles se’ls van afegir els càrrecs d’atemptat contra l’autoritat i de resistència, respectivament.
A un se l’acusa de llençar un pal contra la línia policial, a un altre de desobeir les ordres policials posant resistència i a tots quatre de tombar un contenidor de runa per impedir que avances la convocatòria d’extrema dreta. Segons els seus advocats defensors la jutgessa de guàrdia no els va informar dels delictes que se’ls acusa sinó dels fets anteriorment descrits, per tant, processalment no hi ha necessàriament cap qualificació jurídica fins a la presentació de l’escrit d’acusació.
