Durant la revetlla de Sant Joan un jove va ser agredit físicament i verbalment a València per la seva orientació sexual. La mateixa nit, dos joves van ser traslladats a l’hospital per contusions després d’una agressió homòfoba al barri de Gràcia. Casos molt recents que, juntament amb els succeïts la resta de l’any, mostren un augment quantitatiu i qualitatiu de la violència contra el col·lectiu LGTBI. Violència verbal i física instigades pel discurs d’odi de la ultradreta.
L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) comptabilitza 880 casos a Catalunya des que va començar a elaborar-ne informes l’any 2014. El darrer any amb xifres tancades, el 2020, 189 casos, un 18,1% més de les incidències registrades respecte del 2019 i l’any que més se n’han registrat, segons l’última publicació, La situació de la LGTBI-fòbia a Catalunya. L’Observatori Valencià contra la LGBTIfòbia, per la seva banda, va registrar el 2020 140 incidències en comparació amb les 111 del 2019.
L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) comptabilitza 880 casos a Catalunya des que va començar a elaborar-ne informes l’any 2014
Tanmateix, l’estudi de l’OCH remarca que la majoria de casos han estat d’homes gais, però “possiblement n’hi ha diversos d’invisibilitzats que no arriben l’Observatori”, com els casos de transfòbia patits per dones trans que eren treballadores sexuals. De fet, del col·lectiu trans, les dones han denunciat dinou casos mentre que els homes tan sols tres.
Alhora, la Llei Integral de Reconeixement del Dret a la Identitat i a l’Expressió de Gènere, també coneguda com la Llei Trans del País Valencià, posada en marxa el 2017, ha permès fer 726 atencions durant el 2020. La majoria estan vinculades a la falta de recursos bàsics i problemes d’ansietat a causa del confinament i 46 són casos de transfòbia. Per altra banda, Rafa Ruiz coordinador del servei Orienta de l’oficina LGTBI+ de la Generalitat Valenciana gestionada pel col·lectiu Lambda, destaca que el confinament va aturar processos de transició.
L’informe de l’OCH també destaca l’assetjament virtual, el qual ha augmentat per la pandèmia. Tanmateix, s’han donat discriminacions en l’administració pública: a l’hora de negar un canvi de sexe al registre civil, la no representació de la diversitat familiar o bé posar en dubte les agressions patides.
Augmenta la violència i la sensació d’impunitat
Enguany, però, “la percepció que tenim ha canviat radicalment”, explica Ruiz, ja que “es produeixen una quantitat de situacions discriminatòries, de delictes d’odi i agressions de tota mena sense complexos dels agressors, qui tenen una sensació d’impunitat”. Es tracta d’agressions com la que va succeir a Alacant el mes d’abril amb tretze detinguts, nou d’ells menors d’edat; l’agressió verbal a Carcaixent per part d’una dotzena d’estudiants al seu company d’institut per la seva orientació sexual; o l’agressió múltiple a dues parelles a la platja de Somorrostro de Barcelona a finals de maig, amb un ferit greu, i dues agressions més al cap de poques hores.
Segons Rafa Ruiz coordinador del servei Orienta al País Valencià, els recursos que hi ha en l’actualitat signifiquen un salt qualitatiu i quantitatiu que donen una nova capacitat per afrontar les agressions
“Ja no només agredeixen al col·lectiu sinó als drets que hem obtingut”, destaca el coordinador del servei Orienta. De fet, considera que part de la violència patida prové de l’exercici dels drets: “la violència s’ha dirigit a persones que es visibilitzaven perquè estaven empoderades” gràcies als serveis destinats a la comunitat. Segons Ruiz, els recursos que hi ha en l’actualitat signifiquen un salt qualitatiu i quantitatiu que donen una nova capacitat per afrontar les agressions. Alguns exemples són Lambda; Orienta, l’oficina integral LGTBI de la Generalitat Valenciana; l’Observatori Contra l’Homofòbia i l’Observatori Valencià contra la LGTBIfòbia; el Centre LGTBI de Barcelona; el servei Trànsit per a la promoció de la Salut de les Persones Trans, entre altres. A més, destaca les pintades al Centre LGTBI de Barcelona o les cinc ocasions en què han posat cola al pany de la seu del col·lectiu Lambda a València.
La denúncia i la reparació
Sovint, però, no s’arriben a denunciar totes les agressions que es produeixen. Ruiz ho atribueix, per una banda, a “una tornada a l’armari individual tot i l’empoderament col·lectiu” i, per altra, a una desconfiança als cossos de seguretat, que tenen un historial de repressió del moviment, com s’evidencia en les dones trans que van viure la dictadura franquista.
Carla Gallén, artista, dissenyadora i activista LGTBI, va patir una agressió lesbòfoba al metro de Barcelona el 2019. Gallén va denunciar el cas a l’Observatori Contra l’Homofòbia i als Mossos d’Esquadra i, tot i que la seva experiència va ser positiva, “per qualsevol persona en què la policia ha estat un agent repressor tota la vida, anar allà a explicar-ho és violent per si mateix”.
L’abril passat es va conèixer la sentència: una multa i la realització d’un taller de diversitat afectiva-sexual que haurà de fer la persona agressora, una resposta que per a Gallén era més reparadora que una pena de presó. El judici, a més, va ser un dels primers per LGTBIfòbia al transport públic que es feien a l’Estat Espanyol.
A partir del seu cas, l’OCH ha proposat que es visibilitzi la problemàtica amb un Dia Contra la LGTBIfòbia al transport públic i l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya al metro per prevenir-la i denunciar-la. “Per a mi la reparació passava perquè tot el procés posterior a l’agressió – la denúncia, esperar dos anys per al judici, el procés penal, les declaracions, etc. – tingués algun valor, ja que és un factor estressant i que no permet tancar l’episodi”, reflexiona l’activista.
Per a Gallén, l’activisme també li ha permès visibilitzar la lesbofòbia com a violència concreta, unida a un component masclista. A més, denuncia la instrumentalització per part d’alguns mitjans de comunicació del vídeo que ella mateixa va gravar i publicar a les xarxes socials. Considera que falta consciència a l’hora de tractar la violència per orientació sexual o identitat de gènere així com passava abans amb la violència masclista.
Les agressions, conseqüència del discurs d’odi
Malgrat els avenços en la normalització i desestigmatització de la comunitat, els discursos d’odi afloren en un context polític i social amb l’extrema dreta dins les institucions que, tant per a Rafa Ruiz com Carla Gallén, donen ales a les agressions. “Quan en l’àmbit polític apareix el discurs de l’odi, la gent que per la seva educació ja s’oposaven al col·lectiu, es veu envalentida”, comenta Ruiz.
Enfrontar-se a la LGTBIfòbia, però, pot tenir conseqüències per a les activistes. És el cas de Fran Pardo, qui el 2019 va impedir que l’autobús amb un missatge masclista de l’organització ultracatòlica Hazte Oír, entrés a la ciutat. A parer seu, “no és feina de les activistes fer-los front sinó de la fiscalia dels delictes d’odi”.
Fran Pardo és un activista que el pròxim 8 de juliol té un judici pel qual Hazte Oír l’acusa de delicte d’odi, coaccions i danys per protestar contra l’autobús de l’organització ultracatòlica
Pardo té el pròxim 8 de juliol judici pel qual Hazte Oír l’acusa de delicte d’odi, coaccions i danys. “El problema de l’Estat espanyol és que sota el concepte de llibertat d’expressió s’emparen missatges que fan molt mal a col·lectius que considerem vulnerables”, declara Pardo. En el seu cas, se li aplica l’agreujant número 4 de l’article 22 del Codi Penal que fa referència a discriminació racista, per orientació sexual, ideologia o religió, entre altres. Un agreujant que no s’aplica a l’organització ultracatòlica.
“Ens han fet creure que l’autodefensa és violència”, comenta Gallén, ja que considera que la violència només es pot exercir de forma descendent. És per això que ignorar els discursos d’odi no és una opció per a ella, qui advoca per l’autoorganització tot i exigir unes funciones a l’estat. Fran Pardo també és contundent: “Si Hazte Oír tornara a València, jo tornaria a protestar, perquè no ens podem permetre la desmobilització”.
