Una veu en primera persona. Una dona. Un forat a l’escriptura pel qual ens apropem a la intimitat d’un diari. O és un calendari? Tierra de amor y ruinas es dibuixa com un exercici continu de reescriptura d’Islàndia. Dubtes: tornar a la pàtria o fer un nou camí?
Aquesta novel·la podria llegir-se com una revisita necessària al concepte de nacionalisme, com una dissecció del seu contingut de la qual resultarà un altre cos: el terramatriotisme. La realitat social del país porta la narradora a l’intent de reconstrucció de les idees de parella, família, tradició i pàtria. En primer pla, la narració d’un viatge que pretén donar una nova definició a l’edificació d’allò íntim. De fons, la problemàtica pública sobre la propietat del terreny i l’ús dels recursos per al lucre en mans privades. I el diari com a peça que fa possible la unió de totes dues realitats, una imbricació que adquireix la rellevància d’una conquesta: la creació d’un món.
