L’impacte de la indústria petroquímica a la zona del Camp i la contaminació que genera a les seves comarques segueix obert. Fa unes setmanes, el dia 2 de maig, l’Institut Cerdà -juntament amb l’Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili (URV)- feia públic un estudi finançat per Repsol sobre la qualitat de l’aire i en les seves conclusions afirmava que “cap de les emissions de compostos orgànics volàtils (COV) supera els límits mitjans establerts per la legislació o les recomanacions ambientals existents”. El contrast entre aquesta sentència i les denúncies de diversos actors ecologistes a la zona ha generat polèmica i debat entorn de la idoneïtat de les dades recollides per la institució.
La discordança prenia com a punt de partida el quart estudi de l’Ajuntament del Morell (Tarragonès) i la Plataforma Cel Net, elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va aparèixer a mitjans de març i que detectava fins a 63 episodis, períodes amb alts nivells de contaminació atmosfèrica per la concentració de determinats components químics, en terrenys municipals durant l’any 2018 i més de 70 durant els primers mesos d’enguany. La diferència: la metodologia. Mentre els resultats de la primera investigació es basen en la mitjana dels valors recollits durant l’any a través de captadors passius, el segon treball ho fa recollint dades en dies concrets i tenint en compte els episodis d’alta concentració a la zona percebuts per captadors actius. En aquest sentit, el punt mitjà entre les dades recollides no mostra l’ascens i el descens dels valors, és a dir quan hi ha més o menys contaminació, sinó que dóna una dada en abstracte. El portaveu de Cel Net, Josep Maria Torres, relaciona aquesta manera de treballar amb la voluntat de la firma de l’Ibex35 de “no buscar la problemàtica” global. Al contrari, apunta que és una estratègia per “tranquil·litzar la gent i dir que és acceptable la qualitat de l’aire a la zona de Tarragona”.
El quart estudi de l’Ajuntament del Morell i la Plataforma Cel Net detectava fins a 63 episodis, períodes amb alts nivells de contaminació atmosfèrica per la concentració de determinats components químics durant l’any 2018 i més de 70 durant els primers mesos d’enguany
Torres constata que l’origen del problema global, l’elevat nombre d’episodis, ja es va detectar amb la finalització del primer estudi que van dur a terme amb l’UPC i el consistori morellenc l’any 2014 i que a partir d’aleshores, s’han enfocat les investigacions posteriors a detallar l’assumpte. És per aquest motiu que la plataforma considera inapropiat deixar de banda els pics de contaminació i treballar a partir de dades agrupades en mitjanes.
Un marc legal general
La normativa que regula les qüestions relatives a la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol també dista de les necessitats que presenta la indústria petroquímica. Si bé és cert que cap dels valors que detalla l’Institut Cerdà sobrepassa els màxims que estableix la legislació, cal tenir en compte que més del 90% dels components orgànics volàtils propis de la indústria no estan regulats per les normes legals espanyoles. Així, l’1,3 butadiè -un derivat del petroli amb efectes cancerígens-, un dels compostos orgànics volàtils que desprenen els complexos petroquímics, no està regulat per cap text legal i, segons l’últim estudi de la UPC, en l’últim any va assolir pics de setze micrograms per centímetre cúbic, quan la mitjana anual se situa en els dos micrograms per centímetre cúbic. Igualment, els valors del benzè, en dies d’altra concentració, van arribar fins als 35 micrograms per centímetre cúbic, quan la mitjana de tot l’any orbita al voltant dels cinc micrograms per centímetre cúbic.
La normativa que regula les qüestions relatives a la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol també dista de les necessitats que presenta la indústria petroquímica. La legislació espanyola està articulada per respondre a problemàtiques de contaminants atmosfèrics de tipus general
La legislació espanyola està articulada per respondre a problemàtiques de contaminants atmosfèrics de tipus general, com ara l’òxid de carboni o els nitrats de sodi, que guarden relació, per exemple, amb la combustió dels vehicles de transport. “Grans ciutats com Barcelona, Madrid o València necessiten aquest tipus de legislació”, subratlla Torres. D’aquesta manera, components centrals en els residus expulsats per les fumeres de les petroquímiques com pot ser l’1,3 butadiè, queden fora dels marcs legals de l’Estat.
El rerefons de l’estudi independent
Fa un any, fonts de Repsol apuntaven la voluntat de l’empresa a curt termini d’encarregar un estudi extern a una institució perquè analitzés els riscos de la indústria petroquímica al territori del seu voltant. L’arribada de la publicació del document, però, ha tret a la llum la relació entre la institució a qui se li va encomanar la tasca, l’Institut Cerdà, i la gran empresa multinacional, a més de l’execució per part de la URV, que compta entre els seus organismes amb la Càtedra Internacional URV/Repsol, que depèn del departament d’estudis de comunicació. I és que, tal com consta a la descripció de la seva pàgina web, un dels membres del patronat de l’Institut, Antoni Brufau, ostenta també el càrrec de president del Consell d’Administració de la petroliera que ha sol·licitat l’estudi, president de la Comissió Delegada i conseller extern de Repsol.
Brufau també ocupa càrrecs en actiu en altres empreses del parquet espanyol com Naturgy -l’antiga Gas Natural- i havia estat director general adjunt de la Fundació La Caixa. Pel que fa a altres membres del patronat de l’Institut Cerdà, l’òrgan també compta amb la presència entre d’altres de Salvador Alemany, relacionat amb el sector de les infraestructures i expresident de la multinacional catalana Abertis, o Jordi William Carnes, exdirector de Turisme de Barcelona, que va dimitir del seu càrrec a la institució després que una auditoria destapés suposades irregularitats a partir de despeses indegudes. L’Institut Cerdà té a la seva cartera de clients d’empreses com Repsol, Agbar, Abertis o Ecoembes.
