Parlar d’activitats extractives lligades a la indústria de la guerra sembla que ens remeti a països i contexts llunyans. Però en plena comarca del Bages, ja fa dècades que hi opera una multinacional minera amb rerefons militars. La companyia, que ha estat denunciada per l’impacte mediambiental de la seva activitat sobre el riu Llobregat i pels seus vincles amb el genocidi del poble palestí, és la israeliana Israel Chemical Limited (ICL).
Per tal de denunciar-ho els col·lectius Revoltes de la Terra i Boicot ICL, juntament amb altres moviments de la comarca i organitzacions de solidaritat amb Palestina, han convocat unes jornades de lluita els dies 17, 18 i 19 d’abril contra l’empresa, que explota les mines de potassa a Súria i Sallent. Aquesta acció arriba un any després que Revoltes de la Terra aplegués 3.000 persones en una acampada a Mont-roig del Camp contra els plans de construcció d’una fàbrica de bateries elèctriques de la firma Lotte.
L’acció arriba un any després que Revoltes de la Terra aplegués 3.000 persones en una acampada a Mont-roig del Camp
Enguany, segons han explicat les organitzacions que convoquen les jornades, es vol dur a terme “una acció massiva” que obligui ICL a aturar “l’enverinament del riu Llobregat” i a posar fi a “la complicitat empresarial i política catalana amb el genocidi del poble palestí”. L’objectiu final, doncs, és “fer fora la multinacional ICL del territori” perquè segons denuncien, “es beneficia de l’ocupació i espoli de recursos palestins i té vincles directes amb l’exèrcit israelià”.
Alhora, Revoltes de la Terra i Boicot ICL assenyalen que aquesta mena de mineria genera “muntanyes de sal i de runam” que tant a Súria com a Sallent, “no han parat de créixer malgrat les conseqüències en l’hàbitat i els habitants”. “Aquestes muntanyes blanques enverinaran el riu, els aqüífers i els ecosistemes durant milers d’anys”, lamenten. Per això insten la Generalitat i ICL com a “responsables de la devastació territorial” a posar tots els “recursos necessaris per impulsar processos de regeneració definits per tots els actors afectats, que serveixin per refer els vincles comunitaris i amb el territori, i que garanteixin vides dignes”.
Un impacte mediambiental que ve de lluny
Durant anys ICL ha topat amb l’oposició dels moviments ecologistes, agraris i del veïnat crític del Bages, i ha acumulat denúncies, polèmiques i sancions. Segons les investigacions de Boicot ICL, “els runams salins de la conca potàssica del Bages són muntanyes de sal formades principalment per sal comuna, descartada en el procés d’obtenció de la potassa. A part de la transformació del paisatge natural que suposen, aquestes muntanyes desprenen aigua salada per la humitat i quan plou l’aigua salinitzada cau muntanya avall”.
Boicot ICL assenyala que les filtracions dels col·lectors de salmorres han ocasionat la “contaminació de terrenys agrícoles i boscosos”
El 1988 es va finalitzar la construcció d’un col·lector de salmorres de 120 quilòmetres que porta part de l’aigua salada que contenen les mines fins al mar. La seva construcció va suposar una disminució de la contaminació de les mines, però “les filtracions i avaries han ocasionat la contaminació de terrenys agrícoles i boscosos”, diuen des de Boicot ICL. Actualment, hi ha un nou col·lector en construcció per augmentar la capacitat de transport, que estarà finalitzat el 2027. A banda, ICL té concedida, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un volum anual de 12,8 milions de metres cúbics d’aigua dels rius Cardener i Llobregat. Segons detalla Boicot ICL és “2,5 vegades més que el consum de tota Manresa”.
Així mateix, des de Boicot ICL assenyalen que l’empresa utilitza “la potassa per fabricar més de cent fertilitzants agraris, la gran majoria dels quals no són aptes per l’agricultura ecològica”. Aquests, diu l’organització “contribueixen al model agrari de l’agroindústria i empobreixen el sòl agrícola fins al perill de la desertització”.
Segons una sentència de 2015, la gestió de les mines de Sallent va provocar la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tot el Bages
En aquest sentit, l’activitat d’ICL al Bages no ha estat mai exempta de problemes. Però el desastre mediambiental produït per una mala gestió fou reconegut per primera vegada en un jutjat de Manresa l’any 2015, gràcies a la pressió del veïnat i dels grups ecologistes. Segons la sentència, que condemnava directius i la mateixa empresa, la gestió de les mines de Sallent va provocar la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tot el Bages. “Aquesta degradació mediambiental, ha repercutit molt negativament en una regió amb gran activitat ramadera i d’agricultura de regadiu”, expliquen des del Grup Català d’Empresa i Drets Humans (Alerta DH) per afegir que l’activitat d’ICL també ha tingut un risc “per a les persones, ja que s’han trobat clorurs i metalls pesants de gran toxicitat a l’aigua”. “La salinització del riu Llobregat, que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona, ha provocat un deute de més de 300 milions d’euros a l’administració pública catalana”, apunten des d’Alerta DH.
L’any 2015, el Tribunal Suprem va declarar nul·la l’autorització ambiental atorgada pel Govern de la Generalitat a ICL per la seva activitat minera a Sallent. Aquesta sentència va suposar el tancament de la mineria al municipi i ICL va iniciar el procés de trasllat cap a les instal·lacions de Súria.
ICL i els seus vincles amb l’Estat Israel
La multinacional és la sisena empresa més gran de potassa a escala mundial. L’any 2023, ICL va facturar 320 milions d’euros a l’Estat espanyol, situant-se com l’empresa que més factura del Bages. Al mateix temps, apunten des de Boicot ICL, es tractaria d’una societat mercantil estratègica per a “l’economia de l’Estat d’Israel i en àrees del Mar Mort i de la zona del Nègueb, territori ocupat al sud de la Franja de Gaza, explota mines de potassa i fosfats, que han estat denunciades per contaminació ambiental”.
A més, segons el Grup Català d’Empresa i Drets Humans, l’Estat d’Israel tindria un control directe de la companyia amb l’anomenada “acció d’or” d’Israel Corporation, que li permet intervenir en la presa de decisions si són d’interès especial. A més, compta amb accionistes i directius amb un vincle directe amb la indústria militar israeliana. En nombroses campanyes, el moviment internacional Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) ha denunciat ICL pels seus programes de suport a unitats de l’exèrcit israelià.
Boicot, Desinversions i Sancions ha denunciat ICL pels seus programes de suport a unitats de l’exèrcit israelià
Així, a través del seu programa Adopt a Soldier, ICL ha proporcionat suport financer a projectes i activitats d’unitats de l’exèrcit d’Israel. Segons indiquen a la mateixa web, es tracta d’un programa “gestionat per l’Associació en benefici dels soldats de l’exèrcit israelià” que connecta “empreses comercials i donants amb unitats militars, proporcionant suport moral i físic”.
El gener de 2024 amb l’eslògan “Una dutxa calenta per a cada soldat”, ICL va donar suport a una iniciativa impulsada per un dels seus treballadors jubilat que té com a objectiu la fabricació de dipòsits d’aigua portàtils amb un mecanisme d’escalfament perquè els soldats es puguin dutxar amb aigua calenta a la zona de combats de la Franja de Gaza. I el maig de 2025 va anunciar la seva participació en un programa de beques d’estudis en ciberseguretat destinades a soldats que van participar en el genocidi que investiga el Tribunal Penal Internacional. Així els definia l’empresa: “Graduats en servei de combat i reserva activa durant la Guerra de les Espases de Ferro”.
El 2025 l’empresa va anunciar la seva participació en un programa de beques destinades a soldats que van participar en el genocidi que investiga el Tribunal Penal Internacional
Finalment, ICL finança el Lone Soldier Center de Beersheba, un centre dedicat a donar suport als soldats sense família directa a Israel. Els soldats solitaris o Ḥayal Boded són joves d’altres nacionalitats que van a Israel per rebre entrenament militar i servir l’exèrcit.
Aquest és el vídeo que han fet des de Revoltes de la Terra per promocionar les jornades
El poder d’ICL al Bages i a Catalunya
ICL té múltiples empreses filials a l’Estat espanyol i una especial implantació al territori català. Com explica un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, és l’empresa d’Israel que planteja “un dels plans inversors industrials i logístics privats més ambiciosos dels darrers anys a Catalunya”.
Així, el 2020 va inaugurar la terminal portuària ICL Iberia Barcelona Port (Tramer), situada al port de la capital catalana, amb una superfície de set hectàrees i catorze metres de calatge. Aquest fet li va permetre ampliar la seva capacitat exportadora de la potassa extreta a la mina de Súria, passant d’una capacitat de càrrega de vaixells de 800.000 tones a quatre milions.
ICL manté un contracte amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pel transport de la potassa des de la mina de Súria fins al port de Barcelona
A banda, ICL manté un contracte amb l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) pel transport de la potassa des de la mina de Súria fins al port de Barcelona i compta amb una línia pròpia des de la mina fins a Manresa, on s’incorpora a la infraestructura viària de passatgers i mercaderies de FGC.
En part, tota la influència que acumula l’empresa té a veure amb la xarxa empresarial d’inversió i de suport a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, que ICL ha creat a indrets com el Bages. Segons llista Alerta DH al seu web, hauria patrocinat l’equip de bàsquet de Manresa fins a l’any 2018 o el Parc Geològic Geoparc, i ha col·laborat en la creació de l’entitat de promoció turística Bages Impuls i la Fundació Cardona Històrica. Alhora, tal com la mateixa companyia assegura, “col·labora en activitats tradicionals com les festes majors dels municipis, la Transèquia o la Fira Mediterrània de Manresa”.
L’empresa ha consolidat la influència a la comarca del Bages donant suport a algunes entitats o projectes del teixit associatiu
No obstant això, en els darrers temps la pressió social ha aconseguit que entitats culturals com el Teatre Kursaal de Manresa i educatives com la UManresa (campus Manresa de la Universitat de Vic) tallin els seus vincles amb la companyia pels seus vincles amb les massacres a la Franja de Gaza.
