Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Rojava es prepara per fer front al coronavirus tot i l'ofec humanitari

L'aïllament que pateix el nord-est de Síria i el tancament de passos limítrofs ha retardat l'arribada de la COVID-19 a la regió, però la manca d'instal·lacions sanitàries i l'hostilitat turca poden esperonar una nova crisi humanitària

Un membre del Departament de Sanitat enganxa un cartell amb consells de prevenció contra la COVID-19 fa uns dies al centre de la localitat de Qamishlo / Ferran Domènech

Atrapada entre la cobdícia de Damasc, l’agressió turca i la indiferència de l’ONU, l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES), coneguda popularment com a Rojava, es prepara per a l’impacte del coronavirus. “Les previsions apunten que podria haver-hi fins a un 10% de mortaldat en presons i camps de refugiats”, explica Shevger, metge de l’hospital de Qamishlo. Per això, des del 23 de març s’ha declarat l’estat d’emergència, s’ha confinat la població i s’han establert sales de quarantena als hospitals. A més, les Forces Democràtiques Sirianes han anunciat que aturen totes les operacions militars i demanen una treva humanitària general a Síria per permetre a totes les parts en conflicte centrar-se a combatre el virus.

De moment no s’ha pogut confirmar cap cas d’infecció, ja que manquen els equipaments per poder realitzar les proves necessàries. L’únic laboratori d’assaig a la regió es troba a Sere Kaniye, ocupat per l’Estat turc des de l’octubre de 2019. Les autoritats sanitàries únicament disposen de solucions provisionals com les proves de malària i els controls de temperatura, que donen una imatge inexacta de la situació del pacient. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proporcionat 1.200 kits de proves al territori controlat pel règim sirià, però cap destinat al territori controlat per les autoritats kurdoàrabs. Nima Saeed, portaveu de l’OMS a Síria, afirma que “estem intentant implantar un laboratori on hi hagi els recursos humans capaços de realitzar les proves. Per ara, les mostres poden ser enviades a Damasc”.

De moment no s’ha pogut confirmar cap cas d’infecció, ja que manquen els equipaments per poder realitzar les proves necessàries. L’únic laboratori d’assaig a la regió es troba a Sere Kaniye, ocupat per l’Estat turc

Fins ara, el govern sirià reconeix només deu persones infectades i una morta a causa de la infecció en tot el país. Tanmateix, informacions provinents de mitjans de comunicació opositors i de l’Observatori Sirià pels Drets Humans asseguren que la situació seria molt més greu d’allò que afirmen les fonts governamentals, amb focus de contagi a diversos territoris com Damasc, Homs, Latakia o Tartus.

Així doncs, és fàcil preveure que el virus arribarà o ja ha arribat a Rojava. El sistema sanitari té una capacitat de resposta del voltant del 40%, segons l’OMS, i només es disposa de 40 aparells d’assistència respiratòria per atendre una població de més de dos milions de persones. Segons la Mitja Lluna Roja Kurda, la situació és especialment dramàtica a la regió de Shehba, on tan sols hi ha tres aparells per les prop de 150.000 desplaçades provinents d’Afrin que viuen a l’àrea. Els subministraments sanitaris, els llits d’hospital i el personal especialitzat també escassegen. Aquesta situació inevitablement portarà els responsables mèdics a haver de decidir a qui s’intenta salvar i a qui es deixa morir.

Personal sanitari fa uns dies a Rojava |Ferran Domènech

 

Tanmateix, per ara, la situació sobre el terreny és de calma. Una bonança que podria donar peu a una nova amenaça. I és que si bé fins ara el confinament s’ha respectat a les zones urbanes, moltes persones es comencen a qüestionar la perillositat del virus, ja que fins ara no ha tingut un impacte fort en la població.

Segons la Mitja Lluna Roja Kurda, la situació és especialment dramàtica a la regió de Shehba, on tan sols hi ha tres aparells d’assistència respiratòria per les prop de 150.000 desplaçades provinents d’Afrin

El Nord i l’Est de Síria està sotmès a un ofegament per part de Rússia i Turquia, que hi ha reduït els fluxos d’ajuda humanitària. Al gener, Rússia va exercir el seu veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per tancar l’única via d’entrada directa d’ajuda humanitària de les Nacions Unides cap al territori controlat per les forces kurdosirianes, a través de l’Iraq. Això vol dir que tota l’ajuda de l’ONU passa a través de zones controlades per Turquia i les seves faccions islamistes o arriba directament al règim d’Al-Assad. L’administració autònoma es veu obligada a intentar accedir a l’ajuda de les Nacions Unides a través de Damasc, però denuncia que gran part dels equipaments que haurien d’arribar al nord-est de Síria és enviada a zones lleials al règim o, directament, acaba en mans de persones properes al cercle de poder d’Al-Assad.


Guerra bruta amb el subministrament d’aigua

Mentre el règim obstrueix l’ajuda des del sud, Turquia aplica una pressió encara més cruenta des del nord. La invasió de forces sota control d’Ankara de les àrees de Sere Kaniye i Tel Abyad el passat octubre va donar-li el control de dos hospitals i diverses clíniques, però també de l’estació d’aigua d’Allouk. Es tracta d’una infraestructura essencial, que proporciona aigua potable a gairebé mig milió de persones a les ciutats de Hasseke, Til Temir i Sheddadi; a nombrosos camps de desplaçades així com de presoners, la majoria amb vincles a Estat Islàmic. També abasta el principal hospital de quarantena de la regió.

Turquia va llançar un atac aeri contra Allouk el primer dia de la invasió, que va deixar l’estació fora de servei. Tot i que ha estat arreglat gràcies a una mediació internacional, Turquia talla regularment el flux d’aigua a les zones de l’administració autònoma per tal d’aplicar pressió política i exigir més subministrament d’electricitat a les zones de Rojava sota ocupació turca. El 21 de març, es va interrompre completament el flux per tercera vegada en un mes i es va mantenir el tall durant cinc dies. Segons que denuncia l’ONG Human Rights Watch, Turquia estaria utilitzant l’accés a un recurs bàsic com és l’aigua com a arma de guerra, en un moment en què és especialment necessària.