Un cop per setmana, les nostres avantpassades es reunien als forns comunals i hi feien coure el pa. Aquests espais, on es buscava compartir coneixements, despeses i beneficis, són una de les bases dels obradors compartits o mancomunats, un model que torna a agafar força a casa nostra.
Es tracta d’instal·lacions on persones o empreses poden preparar-hi tota mena d’elaboracions agroalimentàries seguint un registre sanitari. D’aquesta manera, no només promouen i dinamitzen l’economia social, local i circular, sinó que serveixen per fer xarxa i fomentar un model de producció més sostenible i responsable. Actualment, a Catalunya i les Illes catorze ja funcionen, segons el web Obradors Compartits, però n’hi ha força més de projectats o en fase de desenvolupament.
Dinamitzar l’economia local
Siguin de titularitat privada, pública o mixta, tots els obradors estan units per un objectiu comú: la voluntat d’esdevenir revulsius econòmics, sobretot en zones rurals, origen de la matèria primera. En la majoria de casos, el seu funcionament és similar: les productores fan una sol·licitud i un cop tenen llum verda hi poden accedir demanant torn i fent un pagament per a cada ús. L’equipament dels obradors és variat; en els més polivalents, on es manufacturen diferents productes –com l’obrador de Tagamanent (Osona)– hi pot haver neveres, pasteuritzadores, forns o fogons; altres tenen una finalitat més específica, com el de la cooperativa Tres Cadires d’Arbeca (les Garrigues) on s’elaboren tota mena de licors i que va obrir el seu obrador a altres productores locals el 2018, per donar-li més rendiment. Aquest espai té un model basat en l’economia social, com molts d’altres de similar tipologia. A més, és un dels impulsors d’Obradors Compartits, un projecte que pretén aglutinar i facilitar informació sobre aquestes experiències.
Concactiva, a la Conca de Barberà, ha impulsat un viver de celleristes vital en la transformació econòmica de la comarca
Els obradors compartits busquen ser un trampolí per a l’emprenedoria que no vulgui o no pugui fer-se càrrec de la gran inversió en maquinària que suposa iniciar un projecte agroalimentari. Amb aquesta opció, es pot començar un negoci i, si prospera, ser el pas previ a la instal·lació d’un taller propi. A més, permeten crear llocs de treball, tant per a les mateixes productores com per al personal que els gestiona. Un cas d’èxit és Concactiva (l’Organisme Autònom de Desenvolupament de la Conca de Barberà) que, des de 2007, impulsa diverses iniciatives, entre les quals un viver de celleristes que ha transformat l’economia de la comarca. Tal com explica Josep Maria Selva, tècnic de promoció econòmica de Concactiva, “en la majoria d’obradors hem vist canvis significatius. Abans de la creació del viver de celleristes hi havia una producció de vi embotellat molt minsa. Actualment, el viver compta amb sis empreses que elaboren permanentment i d’aquí n’han sorgit cinc projectes que s’han instal·lat com a cellers”.
Un dels altres principis de Concactiva, i que també segueixen molts altres obradors, és reutilitzar espais en desús. En el seu cas, el viver de celleristes està situat a l’antiga Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca. L’espai cuina (utilitzat per transformació agroalimentària general) es va habilitar en una part de l’edifici de Concactiva; el molí d’oli i el viver de cava, a l’antiga Cooperativa de Montblanc i, la seva oficina, a Santa Coloma de Queralt, BaseActiva, es va instal·lar adaptant unes naus industrials d’una empresa privada que no tenia activitat.
Malgrat tot, un dels principals problemes que troben els obradors compartits és la infrautilització d’espais, així com la manca d’alguns equipaments per elaborar productes concrets, especialment en el cas dels obradors públics. Per això, Quim Pérez, responsable de comercialització, màrqueting i dinamització agroecològica de l’obrador Tres Cadires creu que, en el futur, “els obradors públics haurien de servir com un viver i un espai de test, on s’aprengui a fer el producte i a llançar-se al negoci. Paral·lelament, els obradors cooperatius seran espais amb uns quants projectes que compartiran espai, coneixements i recursos, seguint una mica el model de les cooperatives agrícoles”.
Valors comuns
Un valor comú en la majoria d’obradors compartits és el fet de seguir els principis de l’economia circular i la sobirania alimentària. La cooperativa L’Obradora, que gestionarà el futur obrador compartit a Manresa, va néixer precisament per la necessitat de deu productores agrícoles de la comarca del Bages que buscaven una manera de reaprofitar els sobrants de les collites. És el cas de la granja Niu Verd de Sant Feliu Sasserra, dedicada a la cria de pollastres ecològics que vol utilitzar l’obrador per elaborar brous ecològics. Les seves responsables creuen que aquest és el model que millor s’ajusta al seu negoci i, segons explica una d’elles, Judith Saus “ens interessa participar en un obrador comunitari per tenir infraestructures compartides que garanteixin serveis a petits productors, i així poder arribar a la sobirania alimentària i alternatives al model dominant”.
El futur obrador compartit a Manresa va néixer de la necessitat de deu petites explotacions de donar sortida als seus excedents
Altres projectes han optat per repescar aquelles receptes de reaprofitament que feien servir les seves avantpassades, com ara S’Obrador, a Porreres (Mallorca), on s’elaboren conserves, melmelades, i envasen una varietat de cigró local que està tenint molt bona rebuda. En el seu cas, a més, fomenta la innovació i l’experimentació. Precisament, i segons explica la seva responsable, Marta Terrassa, “la idea va sorgir de la necessitat que els socis i pagesos de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) tenien per poder donar un valor afegit als seus productes. Així, vam iniciar una investigació per establir quins productes podien funcionar millor. Aquest I+D segueix vigent avui en dia, ja que ofereim un servei als socis de testos per a nous productes i varietats. Si aquestes proves resulten satisfactòries, s’ofereix l’opció de compartir la recepta amb els altres socis perquè pugui ser elaborada en màquila a l’obrador”.
Base cooperativa i social
Si bé la producció agroalimentària és la base dels obradors comunitaris, el seu propòsit habitualment va molt més enllà. La major part ofereixen altres serveis i, el que és més important, la voluntat de ser una xarxa viva per compartir experiències i coneixements.
Així, en molts d’aquests espais, les productores hi poden trobar un assessorament, que va des de formació per a l’ús de la maquinària fins als passos a seguir per establir un nou negoci. Alguns obradors ofereixen també formacions, com és el cas d’El Quall, al Lluçanès, amb base a Alpens, que ja va néixer precisament amb aquest objectiu. Segons explica Xavier Barniol, director tècnic del Consorci del Lluçanès, “vam promoure aquest equipament perquè necessitàvem un lloc on dur a terme el curs d’experts en l’elaboració de formatges artesans que fem des de fa deu anys. Ara, podem combinar aquesta formació amb un espai on els mateixos estudiants o altres interessats puguin desenvolupar els seus propis productes”.
Molts d’aquests espais com El Quall, al Lluçanès, presten serveis de formació i assessorament a petites productores
A La Sobirana, cooperativa de Santa Coloma de Farners (la Selva) especialitzada en ratafia, també es va més enllà de la producció i es vetlla per donar-se suport entre els diversos projectes que hi participen. “Assessorem productors que vulguin incorporar-se a la cooperativa i hi intercanviem coneixements, per exemple d’embotellatge, producció, sobre quines són les millores herbes i espècies per utilitzar, etcètera. També col·laborem en la distribució, fent compres col·lectives, de les ampolles de vidre, per exemple, i ens ajudem en moments de pics de producció”, explica el seu responsable de comunicació, Marçal Saurina.
A més, disposa d’un petit punt de venda al mateix obrador i s’imparteixen tallers i visites guiades, acostant encara més el projecte a les consumidores finals.
A més de l’assessorament que pot oferir cada iniciativa, hi ha diverses opcions per a tots aquells productes que vulguin iniciar un projecte en un obrador compartit. Entre ells, un grup de Telegram general on compartir dubtes i iniciatives, una Xarxa d’Obradors Compartits (fomentada per la Diputació de Barcelona) que ofereix formacions, una posada en comú que també es pot fer d’ateneus cooperatius com el de les terres gironines, que precisament La Sobirana aprofita per difondre el funcionament d’espais com el seu.
La socialització i els vincles entre productores també són essencials pel benestar del negoci. Com explica Josep Maria Selva de Concactiva, “des dels diferents vivers intentem incentivar la formació, el networking [treball en xarxa] i la col·laboració entre usuàries. De fet, tenim molts casos d’alumnes que esdevenen nous viveristes i a la inversa: alumnes que acaben sent treballadors de les empreses que elaboren als nostres vivers”.
En definitiva, els obradors compartits poden ser utilitzats no només per les productores agroalimentàries sinó que poden ser també l’inici d’una estructura més àmplia amb mercats, comerç i xarxes de distribució. Junts, poden reactivar i empoderar un sector que semblava tocat de mort amb els processos industrials a gran escala.
