La pandèmia de la COVID-19 va canviar la vida de moltes persones i l’àmbit laboral no en va ser una excepció: es va veure del tot afectat i va comportar que noves formes d’organització del treball es comencessin a implementar. La mesura estrella, sens dubte, va ser la del treball a distància, comunament denominat “teletreball”, que es regula a partir del reial decret llei 28/2020. Una llei que, tot i presentar-se com d’avantguarda, no aporta massa novetats, perquè, fonamentalment, concreta aspectes que ja existien en l’Estatut dels Treballadors. Un dels aspectes que apuntala és el que té a veure amb la prevenció de riscos laborals: la normativa és molt clara establint que tota persona que treballa a distància té dret a una adequada protecció en matèria de seguretat i salut laboral.
Això no obstant, podem observar com aquest dret no s’ha arribat a posar en pràctica de manera completament adequada comportant l’existència de riscos laborals que tenen una afectació directa sobre les persones treballadores. El teletreball com a sistema d’organització de l’activitat productiva té com a principal característica el fet que la persona passa de treballar en col·lectivitat en un espai físic especialment preparat per a això a treballar de forma individual en un espai personal que, en la majoria dels casos, no ha estat pensat o adequat per treballar i, per tant, no té ni les infraestructures ni els elements materials necessaris per garantir un treball segur.
Les empreses tenen el deure de dotar dels mitjans materials necessaris per assegurar un teletreball segur
És important tenir en compte que, pel que fa a salut laboral, el teletreball presenta tres tipus de riscos associats: els riscos psicosocials, els ergonòmics i els organitzatius. Des de fa anys, els riscos psicosocials i tot el que està relacionat amb la salut mental i el treball són autèntics reptes, i el fet que no s’hagin abordat comporta un risc per les persones treballadores que sovint no s’avalua com caldria. Si les empreses no fan una deguda activitat preventiva, el teletreball es pot convertir en una amenaça a escala de riscos psicosocials. Per això cal que s’estableixin plans preventius on es determinin de forma expressa obligacions i sistemes de control pel que fa a descansos entre jornades, pauses i desconnexió digital per evitar la fatiga mental i que no desemboquin en patologies a escala psiquiàtrica. Un altre element sobre el qual cal posar l’accent són els efectes que genera sobre la persona el fet de sentir-se sola o aïllada. El teletreball no s’ha de convertir en una eina per desfer els vincles entre els companys i companyes de feina.
Un altre dels elements té a veure amb les condicions econòmiques. Mentre que l’assistència presencial dota totes les persones treballadores de les mateixes condicions per desenvolupar les tasques, quan es converteix la casa en el lloc de feina habitual es poden arribar a generar diferències de tota mena: una d’elles és que les persones amb menys recursos econòmics i, per tant, amb habitatges més precaris, es vegin obligades a desenvolupar les seves tasques en condicions que poden comportar riscos laborals en l’àmbit ergonòmic o organitzatiu. Malauradament, no és estrany a casa nostra veure que un percentatge força elevat de la classe treballadora viu en habitatges mal il·luminats, amb aïllaments tèrmics deficients o bé sense prou espai per poder-hi establir el lloc de treball en condicions, elements que han de ser considerats com a riscos laborals.
En tot aquest entramat, les empreses tenen el deure de dotar dels mitjans materials necessaris per assegurar un treball segur: des d’unes cadires ergonòmiques per evitar lesions musculars fins al fet d’abonar almenys una part dels costos derivats dels subministraments elèctrics, per evitar la pèrdua de poder adquisitiu. Malauradament, en aquest cas, tot depèn d’un acord mutu entre ambdues parts.
Un element vital en l’articulació del teletreball rau en el fet que aquest no es converteixi en un instrument més del capital per precaritzar les condicions laborals de les persones treballadores. Preventivament, el teletreball s’ha de configurar com un espai laboral segur, on es garanteixi tot allò que preveu la llei de prevenció de riscos laborals, sense que comporti una individualització del personal laboral ni una desvinculació dels seus llocs de treball i es dificulti així l’organització col·lectiva i la defensa dels seus drets. Que, en tot cas, sigui una eina que articuli i fomenti, amb totes les garanties de prevenció de riscos, una major conciliació
amb la vida.
