Col·lectius ecologistes dels Vallès Oriental i el Baix Montseny han anunciat que mantindran les mobilitzacions i l’acampada a la bassa de l’antiga bòbila de Can Tàpies, a Llinars del Vallès, fins que el Departament d’Acció Climàtica reconegui el valor biològic del paratge i n’impulsi la seva conservació. Reclamen poder reunir-se amb la consellera Teresa Jordà i aquest divendres al migdia es van concentrar a les portes de la seu del departament a Barcelona. Fonts del departament van assegurar que es farà una reavaluació mediambiental de la bassa, tot i que fa només quinze dies havien dit que “no tenia valor ecològic”. Mentre duri la tasca d’anàlisi de les aigües i les espècies que hi han proliferat s’aturaran els abocaments de runa.
Des del mes de febrer diverses entitats com la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, el Gaig de Llinars i l’Associació per la Defensa del Corredor-Montnegre “La Coordinadora” duen a terme una batalla a nivell social, polític i legal per aturar els abocaments de terra que s’han començat a efectuar en les darreres setmanes en el paratge i aconseguir la seva protecció per preservar el valor ambiental que asseguren que ha assolit amb el pas dels anys. A inicis del mes d’abril aquests grups van decidir incrementar la intensitat de les accions, i des del dia 17 una acampada bloqueja l’accés de camions de runa. Les entitats convocants ja havien interposat el 2 de març una denúncia a la fiscalia de Medi Ambient, que encara està pendent d’admissió a tràmit, i han organitzat diverses manifestacions, recollides de signatures i caminades informatives per donar a conèixer la llacuna i el conflicte.
Malgrat l’origen humà del paratge, els col·lectius mobilitzats defensen el valor mediambiental que s’ha anat generant per la recuperació amb el pas dels anys d’aquesta llacuna, on la natura s’hi ha anat obrint pas
Malgrat l’origen humà del paratge –fruit d’una excavació minera abandonada fa més d’una dècada–, els col·lectius mobilitzats defensen el valor mediambiental que s’ha anat generant per la recuperació amb el pas dels anys d’aquesta llacuna, on la natura s’hi ha anat obrint pas. Una recuperació que, segons els seus defensors, l’ha fet esdevenir una important zona humida per a diverses espècies, en especial amfibis, aus migratòries i vegetació de ribera, alhora que un connector natural entre el Massís del Montseny i el Montnegre-Corredor. L’estany té una superfície d’uns 13.000 metres quadrats i compta amb aigua tant a l’hivern com a l’estiu, que podria provenir d’aqüífers en trobar-se a tocar del riu Mogent. Segons les activistes, un informe fet per un grup de biòlegs el 2020 va destacar l’alt valor ambiental del paratge i va censar-hi més de 70 espècies diferents, algunes de les quals, sobretot amfibis, haurien desaparegut ara amb els abocaments.
Tanmateix, des de les administracions no s’ha valorat de la mateixa manera. El paratge havia estat una pedrera d’argila annexa a la bòbila abandonada Ceràmiques de Llinars SA –mediàticament famosa per una rave el Cap d’Any de 2021–, i la normativa estatal de mines obliga a restaurar les explotacions abandonades cobrint-les completament de terra i runa, a càrrec sempre de la propietat dels terrenys. Per fer aquesta actuació, el propietari actual compta amb els informes favorables del Departament d’Acció Climàtica i l’Agència Catalana de l’Aigua, i entre desembre i febrer passat hi hauria començat una afluència intermitent de camions d’empreses d’obres que hi van a abocar runa, previ pagament a la propietat per cada vehicle descarregat. En detectar aquests abocaments i després de recopilar informació, els col·lectius van començar les mobilitzacions i van fer arribar una petició a la Generalitat i l’ACA perquè aturin cautelarment l’abocament de terres i s’iniciï els tràmits per a l’expropiació del paratge perquè passi a titularitat pública i alhora incloure’l al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), la Xarxa Natura 2000 i l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.
Les activistes han arrencat un principi d’acord segons el qual el propietari no demanaria el desallotjament a canvi de permetre descarregar-hi un sol camió que ja tenia aparaulat a un dels extrems de la llacuna
Arran l’ocupació dels terrenys el passat dilluns per part d’una quarantena d’activistes, s’hi van personar agents de Mossos i el propietari de la finca. Després de rebutjar la mediació policial, les activistes ha optat per mantenir converses directament amb la propietat i han arrencat un principi d’acord on el propietari no demanaria el desallotjament a canvi de permetre descarregar-hi un sol camió que ja tenia aparaulat a un dels extrems de la llacuna. Alhora, els col·lectius mobilitzats continuen la batalla des del front polític amb la petició per reunir-se amb la consellera d’Acció Climàtica i amb mocions municipals als ajuntaments com les aprovades a Llinars i Vilalba Sasserra i les previstes a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu.
“És un sense sentit amb el context de sequera i emergència climàtica en què ens trobem”, argumenta Eduard Nus, portaveu de la mobilització i membre de l’associació El Gaig de Llinars, i “encara més amb un decret de sequera aprovat i ajuntaments d’arreu gastant-se diners en crear espais humits”. Nus explica que l’acampada i la mobilització en marxa va més enllà de la pròpia defensa de la bassa, ja que “no és un cas aïllat, sinó part d’una lògica global on primen els beneficis del capital per davant de la vida”. “Ens trobem davant la sisena extinció massiva d’espècies, la crisi climàtica i la sequera, on cal protegir un bé comú com l’aigua”, sentencia el portaveu. L’acampada també es considera per als seus impulsors un espai de trobada i organització per impulsar altres lluites de la comarca.
