“La privatització de la diada de Sant Jordi ara ja és una realitat. S’ha generat un absurd procés d’estratificació d’una festa el caire de la qual fins ara era popular i divers (llibreries i editorials, però també casals, col·lectius, ateneus, entitats socials…), tant quant a participació com pel que fa a distribució urbana”. En aquests termes s’expressa un manifest que es va fer públic el 19 de març a Barcelona, que du per encapçalament “Volem un Sant Jordi popular, no un recinte firal neoliberal”. La proclama va ser impulsada inicialment per les editorials Descontrol, Virus, Contraescritura i la xarxa Barrio de Libros, que n’uneix diverses de l’Estat espanyol; però a inicis del mes d’abril ja ha rebut més de 800 adhesions, entre professionals de l’edició, escriptores, llibreteres, llibreries i altres persones i entitats vinculades al món cultural i d’altres activismes socials o polítics.
La iniciativa neix en reacció a la decisió de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra del Llibre de Catalunya de fixar una tarifa de “copagament” per muntar una parada en els punts més concorreguts de la ciutat el Dia del Llibre (com el passeig de Gràcia o la Rambla) amb unes quotes que varien entre els 80 i els 400 euros, segons la superfície demandada i si les entitats estan afiliades o no als gremis i associacions que formen part de la cambra. Des del consistori i l’entitat s’insisteix que es tracta d’un cànon que només cobrirà entre el 20 % i el 30 % de la despesa pública que representa per a les administracions haver de tallar el trànsit i garantir la seguretat d’una gran multitud; i també que en cap cas produirà benefici econòmic. Però Ibai Sans, de Descontrol Editorial, argumenta que “s’està produint una discriminació entre entitats que estan als gremis i les que no, entre professionals i no professionals”, quan l’afiliació no és obligatòria, ni pel que fa a l’àmbit llibreter ni a l’editor. Sans, portaveu de la campanya “Per un Sant Jordi popular”, pensa que el 23 d’abril “hauria de continuar sent una festa perquè entitats de tota mena es visibilitzin”.
El debat generat arran de la decisió de fer pagar les paradistes ja ve de més enrere, l’any 2022, quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir consolidar l’anomenada “superilla” del passeig de Gràcia com a centre neuràlgic de la diada, en detriment de la Rambla, al·legant les aglomeracions en aquesta via. Aleshores es va cedir la gestió d’aquest nou espai a la Cambra del Llibre i es van habilitar diversos “espais professionals” en els quals l’assignació de les parades corresponia al gremi d’editors i llibreters de Catalunya. En aquell moment ja va aparèixer un primer manifest que assenyalava que moltes iniciatives que feia anys que muntaven parada pel 23 d’abril al centre de Barcelona se n’havien vist “expulsades” fins llocs menys concorreguts.
La situació d’enguany ha obert el debat. A l’escriptor Jordi Amat no li sembla malament “que els qui treuen benefici de la diada col·laborin amb el finançament en funció de l’espai que ocupin. De la mateixa manera que em va semblar bé que les institucions públiques col·laboressin amb les editorials que van perdre els llibres amb els aiguats de fa un parell d’anys”. En canvi, la també escriptora Mercè Ibarz, que ha signat el manifest “Per un Sant Jordi Popular”, ha assenyalat que “el llibre és una gran indústria, també, en això del PIB. I deu ser per aquesta raó que les institucions deslocalitzen Sant Jordi, per fer-ne una fira més dels que se la puguin pagar”.
De números i rànquings
La disputa, de fet, rau aquí: en el model de la festa i en si el Sant Jordi barceloní ha de ser una celebració popular o una fira professional al servei d’uns interessos econòmics i comercials privats. També en si ambdós models poden conviure. Ja fa anys, però, que el relat públic i mediàtic se situa clarament en la segona opció. Quan es fa balanç cada any, el que transcendeix són les xifres de vendes i facturació. S’ha imposat la idea que els sectors implicats en el món del llibre gairebé es juguen la temporada en la campanya del mes d’abril, tot i que les xifres semblen desmentir-ho. En l’àmbit editor, si més no, les que ofereix el Gremi d’Editors de Catalunya estimen que, en el conjunt de l’any 2022, les editorials catalanes van facturar per valor de 500 milions, mentre que la setmana de Sant Jordi els ingressos van ser d’uns 25 milions, aproximadament un 5 %. Val a dir que en la primera xifra s’hi inclouen els llibres escolars.
L’any passat, el Gremi de Llibreters va anunciar els títols més venuts abans de computar l’activitat a les parades que, segons l’entitat, representen la meitat de la facturació del dia
Un dels indicadors més clars de la comercialització de Sant Jordi és la llista dels llibres més venuts, un rànquing que d’uns anys ençà s’ha erigit en titular de portada de tots els diaris de l’endemà de la diada. Encara que des del Gremi de Llibreters de Catalunya s’insisteix en el fet que el conjunt d’obres incloses en les sis categories inventariades (ficció, no-ficció, infantil i juvenil, cadascuna en català i en castellà) no suma ni el 6 % de les vendes del dia. “Hi ha una demanda absolutament diversificada i això és la gran notícia”, apunta Marià Marín, secretari tècnic del gremi. Del que no hi ha dades, però, és de l’impacte mercadotècnic que té la presència en el top ten pel que fa a les vendes posteriors a Sant Jordi.
En la festa de l’any passat es va arribar a una situació inèdita perquè, unes setmanes després del 23 d’abril, el Gremi de Llibreters va anunciar una nova llista diferent de la que s’havia difós, amb canvis tan substancials com el número u en vendes en català, tant en els apartats de ficció com en el de no-ficció. Marín assegura que el recompte es fa amb un sistema informàtic, Librired, que tenen les 230 llibreries agremiades “i per tant, són dades reals, en temps real, no és una prospectiva”. Però en els darrers anys s’ha fet habitual que comencin a circular llistes oficioses dies abans de Sant Jordi que no solen diferir gaire de les definitives. El representant gremial explica també que el primer llistat que es va oferir, que van recollir tots els informatius al tancament del dia 23, “no incloïa les vendes de les parades de carrer, que sempre es mecanitzen a posteriori, i que gairebé representen el 50 % del total”.
