A mitjan desembre, el Departament de Salut donava llum verda a un pla, consensuat amb la Societat Catalana de Pediatria i l’Associació Catalana d’Infermeria, que es proposa millorar l’atenció sanitària pediàtrica, que ha d’atendre un milió d’infants i joves a Catalunya.
El canvi pretén donar resposta a la manca d’especialistes, concentrant l’atenció pediàtrica en equips territorials, repartits en 79 centres de salut, el 20% del total que hi ha a Catalunya. A més, incorpora a partir del juny l’opció de fer consultes telefòniques a especialistes de pediatria, a través del 061. Aquest pla deixa enrere la seguretat de tenir una pediatra al barri o a la població i ha estat rebut com un retrocés en l’atenció sanitària per part de diversos col·lectius de famílies, que veuen una dificultat afegida en el fet d’haver-se de moure lluny del CAP de referència.
Ara els infants que necessitin atenció pediàtrica, hauran de desplaçar-se al centre més proper, a un màxim de mitja hora, que disposi d’aquest servei. Segons el Departament de Salut, la mesura garanteix que tots els infants siguin atesos per una pediatra i no per una metgessa sense aquesta especialitat. A més, el pla assegura que els centres que no disposin d’atenció especialitzada tindran una infermera pediàtrica per atendre les criatures que ho necessitin.
Els infants que necessitin atenció pediàtrica hauran de desplaçar-se al centre de salut més proper, a un màxim de mitja hora, que disposi d’aquest servei especialitzat
Entre les famílies que tenen de referència el CAP Turó, al districte de Nou Barris de Barcelona, el segon amb més població pediàtrica assignada, la mesura proposada per Salut ha estat rebuda amb especial rebuig. Des de la pandèmia que, de fet, no han comptat amb servei d’atenció pediàtrica.
“Si vaig amb autobús, tardo 20 minuts fins al CAP on ens han derivat, i no m’hi deixa a prop”, explica Maria del Mar Serrano, mare afectada i membre de la plataforma CAP Turó, que critica la mala connexió de transport públic per desplaçar-se al centre més proper.
Actualment, el CAP Turó té assignada una infermera pediàtrica per suplir la manca d’especialistes. Les famílies es mostren disconformes amb aquesta figura com a “alternativa”, referent per a una població de 152.000 criatures. “Es un intent de fer-nos callar”, consideren.
La plataforma, en lluita des del 2020, considera que el pla de Salut no posa el focus en les necessitats dels infants i que s’ha perdut el vincle i la proximitat amb les professionals. “A nosaltres el que ens preocupa és que el 80% dels CAPS de Catalunya deixaran de tenir servei de pediatria”, detallen.
El pla del departament de Salut assegura que els centres que no disposin d’atenció especialitzada tindran una infermera pediàtrica per atendre les criatures
Francesca Zapater, metgessa de família jubilada i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), defensa també que el pla de Salut “empitjora la qualitat assistencial de la infància” i fa perdre accessibilitat. “És una solució que es planteja des de les necessitats dels i les pediatres i des de la precarietat de disponibilitat de professionals”, observa la membre del FoCAP, moviment que aplega professionals sanitàries i ciutadania per millorar l’atenció sanitària pública a Catalunya.
L’estudi europeu Model of Child Healt Appraised (MOCHA) ha investigat l’atenció en l’àmbit primari de la població infantil i ha comparat l’organització, la professional responsable i el sistema sanitari de 30 països europeus. Ha pogut constatar que no hi ha una evidència clara, ni tampoc diferències rellevants, quant al tipus de professional que atén els problemes de salut de l’infant. Són els condicionants socials i el tipus de sistema sanitari els que impacten clarament en la salut dels infants.
El FoCAP es recolza en aquest informe per proposar que es garanteixi l’atenció especialitzada pediàtrica per a infants amb problemes de salut que requereixin un seguiment, com malalties cròniques, greus o poc freqüents, i que es faci en coordinació amb metgesses generalistes, en especial amb les professionals que tenen a càrrec les famílies dels infants, per donar resposta a altres afeccions menys greus.
Francesca Zapater, metgessa de família jubilada i membre del FoCAP, considera que es tracta d’una “solució” plantejada des de les “necessitats dels i les pediatres”
Sobre el servei d’atenció telefònica del 061 Salut Respon Pediàtric, des del FoCAP consideren que és “l’antítesi de l’atenció primària”. “S’hauria d’apostar per reforçar l’atenció primària en totes les seves dimensions, per tota la població”, conclouen.
Marea Blanca, plataforma unitària que defensa la sanitat pública, ha estat crítica també amb la decisió del departament de Salut. Assun Reyes, metgessa jubilada i membre de Marea Blanca, adverteix que la mesura “facilitarà que la població marxi a l’atenció privada” i que les famílies en situacions vulnerables són “les principals perjudicades” de la manca de recursos en l’atenció primària.
Buit accentuat fora de les àrees metropolitanes
Més enllà del recent canvi de model, són nombroses les poblacions que lluiten per tenir un o una pediatra des de fa temps. És el cas de zones com el Pallars, el Ripollès, el Solsonès o el Berguedà.
L’Eli, junt amb altres mares, forma part de la plataforma Pediatria en perill al Berguedà, que denuncia la manca del servei d’atenció pediàtrica a la comarca. “Hi ha dues tardes a la setmana que no hi ha atenció pediàtrica a cap dels ambulatoris, per tant, 5.000 infants que viuen a la comarca depenen d’un centre sanitari, que és l’hospital de Berga”, denuncia. És una situació que, des de Pediatria en perill al Berguedà, afirmen que porta moltes famílies a optar per la sanitat privada.
La insuficient atenció pediàtrica a la comarca fa que moltes famílies optin per la sanitat privada, afirmen des de Pediatria en perill al Berguedà
Un dels agreujants amb què topen les residents d’entorns rurals és la distància que han de recórrer per accedir a l’atenció pediàtrica. Hi ha pobles del Berguedà que superen els 40 km, 45 minuts en cotxe, fins a Berga. “No hi ha transport públic, has de disposar de cotxe i has de tenir en compte les condicions climàtiques”, remarca l’Eli. Afirmen que la nova planificació del departament de Salut no ho resol. “Ens preocupa perquè no atén l’arrel del problema, la manca de professionals de pediatria, i creiem que implicarà una reducció de la qualitat de l’atenció”, afirmen.
En la mateixa línia, Marea Blanca considera “preocupant” que s’allunyi la pediatria de les famílies i troba a faltar “la voluntat” d’una presa de decisions conjunta entre conselleria de Salut, professionals i ciutadania.
Tant la plataforma CAP Turó com FoCAP han pogut reunir-se amb el Departament per posar sobte la taula la crítica i exposar les necessitats que identifiquen. Coincideixen en què no han rebut una resposta clara: “Et diuen que sí, però després veus que fan altres coses”, expliquen. “Han deixat morir el model pediàtric i per això ens trobem en aquesta situació”, afirmen.
