És líder social a la Vall del Cauca, treballadora social i membre del Moviment Nacional de Víctimes de Crims d’Estat (Movice), on va arribar l’any 2008 arran de l’assassinat del seu pare, José Orlando Giraldo Barrera. El pare de la Martha va ser víctima d’una execució extrajudicial en mans de l’Exèrcit Nacional en el marc dels anomenats “falsos positius”, civils assassinats per l’exèrcit i presentats falsament com a guerrillers donats de baixa en combat. Durant el mandat d’Álvaro Uribe, aquest va esdevenir un patró sistemàtic amb el qual aparentar una imatge de suposat “èxit” en la guerra contra les insurgències. La Jurisdicció Especial per la Pau xifra en 6.402 les víctimes d’aquesta pràctica a Colòmbia des de l’any 1988, concentrant-se la majoria dels casos entre 2002 i 2008. Hem pogut parlar amb Giraldo Villano en el seu pas per Barcelona, durant la recent gira que el Movice i el Comitè de Solidaritat amb els Presos Polítics han realitzat a Europa.
Què significa ser una víctima de crim d’Estat a Colòmbia?
A mi ser víctima de crim d’Estat m’ha canviat la vida. Abans de l’assassinat del meu pare, mai hauria imaginat que m’acabaria dedicant al que faig actualment. Significa molt dolor i molta indignació per veure com fets d’aquesta mena es repliquen de forma massiva. El que tu facis amb tot això marca la diferència. Jo he tractat de construir-me com a subjecte polític a partir d’aquesta identitat: sóc dona, filla, mare, militant i també víctima.
A partir d’aquí arribes a la defensa dels drets humans
“Puc assumir la mort i el fet que els meus éssers estimats algun dia ja no hi siguin, però no que l’Estat me’ls prengui com ho va fer”
Així és, i aquesta és una tasca plena de contradiccions. Estimo el treball que faig amb la gent, però això m’ha comportat passar molta por i viure una vida plena de restriccions. Un fet tan dolorós com el que ens va tocar viure és el que m’ha dut fins aquí, però el dany encara cou. Puc assumir la mort i el fet que els meus éssers estimats algun dia ja no hi siguin, però no que l’Estat me’ls prengui com ho va fer.
Què és el Moviment de Víctimes de Crims d’Estat?
Tal com diu el nostre nom, som un moviment i no una ONG. La nostra missió és la d’aglutinar organitzacions i familiars de víctimes de crims d’Estat, amb l’objectiu de treure el vel que empara la violència sociopolítica al nostre país. El sistema judicial colombià ens ha obligat a assumir el procés de justícia per aquests crims com a prec. Això perjudica molt la teva humanitat, però junts hi podem fer front.
Personalment en aquests moments estàs enfocada en la defensa dels familiars de víctimes de desaparició forçada
Es tracta d’un crim extremadament greu, introduït per l’Estat colombià als anys setanta. Actualment, es continua donant diàriament i per múltiples raons: polítiques, econòmiques, socials… És un delicte que impacta sobre tota la societat i especialment en la comunitat més propera. La Comissió de la Veritat ha comptabilitzat més de cent vint mil víctimes de desaparició forçada a Colòmbia.
Veus amb esperança l’actual moment del país?
“No podem esperar grans canvis de forma immediata, però el govern de Gustavo Petro pot assentar les bases que facin possibles futures transformacions”
Tot i les dificultats, soc optimista. Sé que no podem esperar grans canvis de forma immediata, però el govern de Gustavo Petro pot assentar les bases que facin possibles futures transformacions. El més urgent és assegurar el respecte a la vida i els drets humans en matèria política, econòmica, social i cultural. Amb tot, aquesta és una tasca que no es podrà dur a terme sense la força de la societat civil organitzada.
Perquè això sigui possible el govern ha d’avançar amb el projecte de dur la Pau Total arreu
En aquests nous diàlegs de pau, el govern té al davant tota mena de grups de caràcter molt diferent. Des de les insurgències fins a les organitzacions purament criminals. La pau a Colòmbia ha de passar per un canvi substancial en la política de drogues. Mentre aquesta sigui un negoci, hi continuarà havent grups que se’n lucrin a través de la força. De la mateixa manera que són imprescindibles polítiques que responguin a les urgents necessitats materials de la gent. Les víctimes tenim molt a dir en tot aquest camí que, d’altra banda, no serà gens fàcil.
Hi ha aprenentatges importants respecte al procés de pau amb les FARC-EP
“En el procés de pau amb les FARC-EP va faltar més presència de les veus dels territoris i les comunitats colpejades per la guerra”
En aquelles negociacions hi va faltar més presència de les veus dels territoris i les comunitats colpejades per la guerra. Malgrat els esforços per mantenir-hi un diàleg, els territoris on s’ha patit tota mena de crims, desaparicions, reclutament forçat, confinament, control social… no hi van ser prou representats. Cal anar fins on es troben i fer-los participes, en lloc de demanar que siguin ells qui baixin a les ciutats per fer-ne part.
Ara que poseu fi a aquesta gira, per què creus que és rellevant que la veu de les víctimes de crims d’Estat a Colòmbia s’escolti a Europa?
Per mi és crucial que la veu de les víctimes i les comunitats s’escolti arreu. Que puguem narrar el que ens ha passat. També a Nacions Unides i al Parlament Europeu, on es defineixen tantes polítiques que afecten el nostre país. És com una mena d’apostolat incansable. Sortir i explicar tot això és una manera de contribuir al fet que no torni a passar mai més.
