A finals d’aquest mes de gener es compliran cinc mesos des que una vintena de persones preses a diferents penals de l’Estat espanyol va començar la vaga de fam rotatòria -de deu dies cadascuna- per visibilitzar una taula reivindicativa amb catorze punts, que segons elles atempten contra la dignitat, la integritat i la salut de les persones preses i les seves famílies i amistats. Aquesta proposta de lluita va néixer el 2016 amb la intenció de crear una comunitat de lluita en la qual participen diferents agents socials i que torne a ficar el focus en la realitat que es viu dins les presons i qüestionar quina és la funció d’aquests espais de reclusió en la nostra societat. Està inspirada en altres experiències anticarceraries que es remunten als temps de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL), un moviment de lluita sorgit el 1976 des de dins de la presó de Carabanchel. Les demandes actuals, no molt diferents de les que feia la COPEL ara fa més de quaranta anys, se centren a denunciar la desatenció sanitària que pateixen les persones preses, exigir l’excarceració de les persones amb malalties greus -tal com marquen els articles 104.4 i 196 del Reglament Penitenciari-, acabar amb els departaments d’aïllament -en els quals les persones poden arribar a passar 22 hores soles sense contacte amb ningú-, els règims FIES i la dispersió, mesures mitjançant les quals les presons també acaben afectant greument la vida dels familiars i les amistats de les persones privades de llibertat.
Segons dades publicades per part del funcionariat de presons, el 2019 van perdre la vida 199 persones als centres penitenciaris de l’Estat espanyol -vint d’elles a les presons catalanes-, la majoria d’elles per sobredosi o suïcidi. Aquest 2020, ja són 12 les persones mortes en aquests centres. L’última defunció es va produir a la presó de Jaen el passat dimecres, on els treballadors del centre van trobar penjat un home de 70 anys a la seua cel·la.
Segons dades publicades per part del funcionariat de presons, el 2019 van perdre la vida 199 persones als centres penitenciaris de l’Estat espanyol -vint d’elles a les presons catalanes-, la majoria d’elles per sobredosi o suïcidi
Amb l’objectiu de ficar llum sobre aquestes realitats, tan invisibilitzades als mitjans de comunicació i inclús dins dels moviments socials i l’esquerra parlamentària, aquest dissabte se celebra la setena edició de la marxa de torxes contra la presó de Ponent. Des del Grup de Suport a Prexs de Lleida, col·lectiu encarregat d’organitzar les jornades, asseguren que tot i que al llarg dels anys han passat diferents persones pel grup, “sempre és un acte que tenim molt present i hi ha molta gent diferent que s’implica en l’organització”, ja siga preparant les torxes, cuinant, preparant els espais o acollint gent a casa. “Per nosaltres les presons són instruments fets a mida per a mantenir l’ordre establert, són l’última conseqüència per a les persones pobres, dissidents, marginades o excloses per aquest mateix sistema depredador. Són la part física i visible de tota una xarxa de violència i terror estatal. No creiem ni volem aquest sistema de dominació, no creiem en les presons ni les volem”, afirmen des de l’organització, i és per això que des de fa set anys organitzen aquesta marxa: “cada any que passa tenim més motius per a tornar a sortir als carrers, organitzar la ràbia i trencar la normalitat. Per a encendre les torxes i apagar el silenci. Per a dir a les companyes preses que no estan soles i per a esquerdar una mica més els murs”, conclouen.
Com a novetat, en aquesta edició les jornades acabaran amb un sopar al mercat del barri de la Mariola, un dels barris més populars de la ciutat i on les presons afecten –de forma directa o indirecta– a molta gent. “Hem intentat tenir això en molt en compte, i alguna gent que viu al barri també ens ha ajudat a preparar i condicionar l’espai”, on s’esperen al voltant de 80 persones per sopar.
“Enguany estem una mica nervioses per veure que passarà amb els Mossos, ja que l’any passat ens va bloquejar el pas i no ens va deixar acabar la marxa a les portes de la presó tal com havíem fet en altres ocasions”, expliquen des del grup de suport
“Enguany estem una mica nervioses per veure que passarà amb els Mossos, ja que l’any passat ens va bloquejar el pas i no ens va deixar acabar la marxa a les portes de la presó tal com havíem fet en altres ocasions”, expliquen des del grup de suport, que també asseguren que els van perseguir un cop acabada la marxa i va haver-hi corredisses i algunes identificacions: “esperem que aquest any no facin el mateix”. En aquesta edició la marxa ficarà un focus especial en la desatenció sanitària que pateixen les persones preses, i és per això que durant el recorregut es llegirà un manifest i abans de la marxa es realitzarà una taula rodona en la qual participaran Gonzalo Tejerina, metge i membre del col·lectiu Solidarios por la Sanidad, Noa Prieto -dona transsexual que ha passat onze anys privada de llibertat a diferents centres penitenciaris- i membres del col·lectiu Fuig, grup de suport a persones preses de Barcelona. La marxa començarà aquest dissabte a les 19 h des de la plaça Europa de Lleida, i un cop finalitzada hi haurà un espectacle de titelles -per part de la companyia Títeres desde Abajo-, sopar i un concert de Lxs Duendes del Parque.
